La important tasca de la persona cuidadora
El progressiu envelliment de la població fa que hi hagi més persones amb problemes de salut crònics, de discapacitats i de dependència, que necessiten ser cuidades.
Generalment, és la família la que està a la primera línia d’atenció, assumint les principals responsabilitats de cura i atenció diària, tot i que també pot ser desenvolupada per persones contractades o voluntàries. És el que s’anomena “cuidador o cuidadora informal”, o no professional.
En aquest context, el paper dels cuidadors informals és indispensable i la seva tasca d’entrega i dedicació als altres comporta un considerable esforç físic i emocional continuat, que pot influir en la seva pròpia salut i benestar (i suposar renúncies a nivell personal i social).
Amb l’objectiu d’oferir suport a les persones que cuiden familiars malalts i/o dependents, la Xarxa pel Suport a les Famílies Cuidadores (XSFC) va publicar l’any 2015 la guia “I vostè com està?”, amb la participació i les aportacions conjuntes de professionals de la salut i persones cuidadores.
El 5 de novembre se celebra el “Dia del cuidador” en reconeixement a aquelles persones que es dediquen a cuidar a persones malaltes o dependents.
Per quines etapes passa un cuidador?
Ésser cuidador és un procés que travessa 3 grans etapes i en cada una d’elles cal oferir- los suport formal (serveis oferts per l’administració pública) i informal (de familiars i amics).
1. El cuidador/a expectant: de la incertesa al diagnòstic. És la primera etapa, on el cuidador encara ha de conscienciar-se del problema a mesura que un familiar va envellint o va perdent autonomia. O també pot presentar-se de forma sobtada (per accident o malaltia). En qualsevol cas, afrontar i acceptar un diagnòstic és un procés difícil que té un gran impacte emocional, tant pel malalt com pel cuidador.
2. El cuidador/a actiu: reconèixer-se com a cuidador i acceptar la realitat. En aquesta etapa, la persona cuidadora ja és conscient de les seves noves responsabilitats. Experimenta un desgast físic i psicològic important i inclús pot viure una situació d’anul·lació personal. És una etapa que pot allargar-se molt, depenent de la malaltia i del seu pronòstic.
3. El cuidador/a invisible: Viure la pèrdua i el dol. Sol començar quan el familiar mor i el cuidador ha de refer la seva vida. És una etapa de canvi, on el seu coneixement i expertesa deixa de ser visible.
