La fibril·lació auricular: una arrítmia a tenir en compte

La nostra jornada laboral implica passar moltes hores a la feina ja sigui assegut davant d’un ordinador, a peu dret, dins un cotxe o aixecant pesos de forma repetitiva. L’ergonomia és una eina que ens permetrà prevenir lesions i millorar la nostra qualitat de vida, ja que la majoria de vegades no prenem consciència de com pot afectar l’entorn de la feina al nostre benestar físic.

Símptomes

El símptoma més freqüent de la fibril·lació auricular és la sensació de palpitacions, que en ocasions s’acompanya de sensació de falta d’aire, cansament, mareig i/o dolor al pit. Però moltes vegades el pacient no presenta molèsties i es troba de manera casual en una revisió mèdica, o al controlar-se el pols manualment o es detecta una alerta a l’aparell de tensió arterial.

Factors de risc

La fibril·lació auricular pot ser causada per hipertensió arterial, insuficiència cardíaca, malalties del cor, com per exemple, una alteració a les vàlvules cardíaques, malalties de les artèries coronàries (angina de pit o infart de miocardi). També pot estar ocasionada per altres problemes de salut, que són els factors de risc cardiovascular: obesitat, diabetis, malalties de les tiroides, malalties respiratòries, etc.

Per què és important detectar-la a temps i com prevenir-la?

La fibril·lació auricular augmenta significativament el risc de patir malalties cardiovasculars (infart de miocardi o embòlia pulmonar) i cerebrovasculars (ictus). Això és a causa de la ineficàcia del batec cardíac, que afavoreix la formació de coàguls que poden viatjar al cervell, a les artèries coronàries o al pulmó i impedir que la sang arribi correctament. A més, també pot agreujar altres malalties cròniques com la insuficiència cardíaca.

La manera de prevenir-la és amb un bon control dels factors de risc cardiovascular:

Evitar el consum d’alcohol en excés i deixar de fumar.
Evitar menjar en excés de forma reiterada.
Control del sucre i de la pressió arterial.
Control del pes.
Seguir els tractaments crònics indicats pel seu equip sanitari, principalment pel control de tiroides i el control de la insuficiència cardíaca.

Diagnòstic

El diagnòstic es realitza mitjançant un electrocardiograma, bé perquè el pacient presenta clínica suggestiva o bé de forma rutinària per control.

La detecció d’una fibril·lació auricular en un electrocardiograma és el primer pas per controlar-la. El metge valorarà la necessitat d’iniciar o no un tractament, en funció de cada cas en concret i el balanç entre riscos i beneficis.

L’objectiu del diagnòstic en un electrocardiograma és doble: controlar la freqüència cardíaca i, molt important, prevenir complicacions greus com l’embòlia, que pot produir-se si es formen coàguls dins del cor.

Tractament

Els tractaments més habituals inclouen:

Anticoagulants orals: per evitar la formació de coàguls i reduir el risc d’embòlia.
Fàrmacs antiarrítmics: per ajudar a controlar el ritme i la freqüència cardíaca.
Si la medicació no és prou eficaç, i persisteix simptomatologia, existeix una altra opció terapèutica: l’ablació, un procediment realitzat per l’equip especialitzat de l’hospital de referència.
L’ablació: és un procediment mínimament invasiu que, introduint un catèter dins el cor, “aïlla” o neutralitza els petits focus del cor que provoquen el ritme cardíac caòtic de la fibril·lació auricular.

El vostre metge us recomanarà la millor estratègia tenint en compte la situació personal per protegir la vostra salut cardiovascular.

Quan cal consultar el metge?

Si apareix algun d’aquests símptomes, especialment si ja teniu diagnosticada una fibril·lació auricular o factors de risc (com hipertensió, edat avançada o diabetis):

1. Símptomes comuns de l’arrítmia:

Palpitacions: sensació que el cor batega amb força, ràpid o de manera desordenada.
Manca d’aire (dispnea) en repòs o fent activitats habituals.
Cansament o fatiga inusual.
Opressió o molèstia al pit.
Mareig.

2. Signes d’alarma que requereixen atenció urgent (anar a urgències):

Dificultat respiratòria greu o sofriment respiratori.
Dolor al pit intens o prolongat.
Pèrdua de coneixement (síncope).
Símptomes d’embòlia cerebral o ictus: pèrdua força sobtada, dificultat en la parla o dèficit visual sobtat.

3. Abans d’iniciar o suspendre qualsevol medicament (fins i tot sense recepta o herbes), per evitar interaccions perilloses.

En resum: davant de símptomes nous, persistents o que us limitin la vida diària, consulteu. Davant de signes d’ictus o dolor al pit greu, aneu a urgències sense esperar. És millor consultar i que no sigui res, que no pas retardar l’atenció d’una complicació greu.

Recomanacions pels tractaments amb anticoagulants orals

Si preneu un tractament anticoagulant oral (Sintrom®, Aldocumar®, Eliquis®, Lixiana®, Pradaxa®, Xarelto®), és molt important que seguiu estrictament la pauta establerta pel personal sanitari. D’aquesta manera disminuirà el risc de sagnat o trombosi. També caldrà tenir en compte algunes recomanacions pel que fa a altres fàrmacs, alimentació i signes d’alarma.

Com prendre el medicament

Cada dia a la mateixa hora.
Seguir exactament la pauta indicada per l’equip sanitari.
Alguns anticoagulants s’han de prendre amb menjar i d’altres sense, consulteu el vostre cas.
Si oblideu una dosi, no la dobleu: preneu-la quan us en recordeu si és el mateix dia, si és el dia següent espereu a la propera presa.

Quan cal consultar al centre de salut o anar a urgències

Sagnat important o persistent.
Orina fosca, femtes negres o vòmits amb sang.
Mal de cap intens i sobtat, visió borrosa o dificultat per parlar o moure’s.
Caiguda o traumatismecranial o amb impacte a altre part del cos que ocasioni dolor intens, inflor important o incapacitat per moure’s.

En casos greus, anar immediatament a urgències.

Alimentació i hàbits

Mantenir una dieta equilibrada i evitar canvis bruscos en la quantitat de verdura de fulla verda (que té una alta concentració de vitamina K).
Evitar l’alcohol o limitar-lo al màxim.
Si necessiteu prendre un nou medicament, informar sempre al vostre equip sanitari.
En cas de febre o dolor, es pot prendre paracetamol (evitar aspirina o antiinflamatoris).

Altres recomanacions

Informar que es prenen anticoagulants abans de qualsevol cirurgia, extracció dental o prova invasiva.
Evitar injeccions intramusculars (les intravenoses o subcutànies són segures).
Evitar situacions que suposin risc de sagnat (cops, traumatismes, esports de risc, caigudes…).
Si viatgeu, portar medicació suficient per a tot el viatge i un document identificatiu del tractament.

Recorda! Un bon control del tractament redueix el risc de complicacions i millora la teva seguretat. En cas de dubte, consulta el teu equip sanitari de referència.

Víctor Garcia, resident de 4t curs de Medicina de Família i Comunitària, i Anna Amorós, infermera
EAP Sarrià Vallvidrera Les Planes

Data publicació: Abril 2026

Enllaços d’interès:

Descarrega’t l’article en PDF

Llegeix l’article a la revista online