La formulació magistral

Si bé fa unes quantes dècades la formulació magistral era la manera habitual de prescriure, ara ha quedat molt reduïda. La primera meitat del segle XX hom formulava quasi tot i per a tota mena de patologia, no només dermatològica.

Antigament hi havia farmàcies especialitzades en trametre als metges d’Espanya els preparats variadíssims que hom els encarregava. La Farmàcia Cusí de Figueres n’era una bona mostra, com podeu veure en les imatges.

En l’actualitat, la preparació magistral encara manté un gruix important però en la dermatologia tòpica sobretot. Farmàcies emblemàtiques com l’antiga Carreras i la Martí Tor a Barcelona en serien un exemple. I en el nostre entorn té una importància que no hem de menystenir en absolut.

Pros i contres

Entre els avantatges hi ha els de la personalització del preparat pel pacient, la modificació afinada segons evolució de la clínica dels percentatges dels principis actius i també la incorporació de substàncies que no tenen equivalents ja comercialitzats. I pel prescriptor, el coneixement dels efectes de cada un dels principis i la tria de l’excipient més idoni, la sensació pel pacient que disposa d’un tractament adequat a la simptomatologia que presenta en aquell moment concret, el coneixement del farmacèutic tan dels principis, excipient i la forma de preparar aquella prescripció, amb el prestigi que comporta.

Entre els inconvenients hi ha el de la lògica demora en l’obtenció del medicament per part del malalt, el disposar d’utillatge adequat no sempre accessible, el cost més elevat, la conservació adequada, la possible contaminació per un mal ús del pacient, etc.

Visió personal

Però en conjunt, la formulació magistral és molt útil i jo en soc un partidari decidit. En la meva pràctica intento utilitzar, dins del possible, excipients de confiança, fàcils d’aconseguir i amb la mínima variabilitat. Els dermatòlegs tenim sovint la temptació del bricolatge terapèutic, donada l’accessibilitat del nostre òrgan de treball, la pell. I solem fer combinacions a vegades impossibles i aleshores és molt d’agrair l’opinió del company farmacèutic que ens ajuda a retocar la prescripció correctament. Cal recordar també que utilitzem la via oral en la formulació.

Referents en la prescripció magistral

  • Al nostre país tenim uns referents que han anat guanyant-se un merescut prestigi en la prescripció magistral. Són producte de la col·laboració entre un dermatòleg (Pau Umbert) i un farmacèutic (Francesc Llambí) que, ja als anys 80, van iniciar el seu mestratge en cursos i jornades i del que n’ha sortit un text de referència: “La Formulación Magistral en la Dermatología del 2010”, Barcelona 2010.
  • Altres, en forma de bloc, aporten espais de debat i coneixement, com el del Dr. Alía, farmacèutic.
  • Les “Actas Dermo-Sifiliográficas”, de l’Academia Española de Dermatologia y Venereologia, ha publicat un interessant article sobre la formulació magistral dermatològica (vegeu enllaç ).

Dr. Lluís Martínez Via, Metge especialista en Dermatologia, Albera Salut / Twitter: @AlberaSalut

Data publicació: Octubre 2021


Enllaços d’interès:

https://www.actasdermo.org


Pots descarregar aquest article en format PDF: