Per què ens miren el fons de l’ull? Programa de detecció precoç de la retinopatia diabètica

Algunes malalties molt freqüents a la nostra societat, com la hipertensió arterial, la diabetis mellitus i la dislipèmia (concentració elevada de lípids, inclou el colesterol o els triglicèrids) produeixen canvis a l’estructura de la retina de l’ull. Les alteracions a la retina reflecteixen les alteracions que poden haver-hi a la resta del cos. D’aquí la importància de fer-ne el control i seguiment necessaris.

La vista és un dels sentits més importants per l’ésser humà. Ens dona molta informació del món que ens envolta (paisatges, edificis, carrers, vehicles, lloc on estem, perills reals…).

Aquest sentit està localitzat als nostres ulls. Són estructures de forma arrodonida com un globus (“globus ocular”); capten informació lluminosa, que per la part posterior arriba al nostre encèfal (cervell) i li transmeten aquesta informació; en realitat, els ulls es consideren com una perllongació del nostre cervell especialitzat a captar informació lluminosa. Sabem que el cervell és un òrgan molt delicat/sensible i els nostres ulls també, i sobretot una part en concret anomenada retina.

Quan la llum arriba a l’ull travessa la còrnia (part anterior transparent), la nineta, el cristal·lí, l’humor vitri i arriba a la retina (part posterior). Aquí, la llum (energia lluminosa) es  transforma en energia elèctrica, que es transmet a la part posterior del cervell i és en aquest moment quan som conscients que hi veiem.

Si ens centrem en la retina, sabem que és una estructura que rep la llum i la transforma, i que és molt sensible a la manca d’oxigen o la manca o excés de glucosa (sucre) que li arriba per la sang a través dels vasos sanguinis. Si nosaltres mirem amb l’aparell adequat, podem observar-la i conèixer la seva situació; és com una finestra per veure els nostres vasos (és l’únic lloc del cos humà on es poden veure directament).

Per a què serveix?

Si detectem alguna alteració o lesió podrem prendre les mesures adients per evitar que avanci i ens provoqui la pèrdua de la visió.

La diabetis mellitus és una malaltia crònica; pot progressar al llarg de la vida a una velocitat relacionada amb el seu grau de control metabòlic. Se sap que com millor sigui el control metabòlic de la malaltia (i d’altres factors com tensió arterial i colesterol) més triga a aparèixer o més lentament progressa. Aquesta progressió ens provocarà complicacions com l’alteració de la visió (3a causa de pèrdua de visió després de les cataractes i el glaucoma). També sabem que, si ja hi ha lesions, hi ha afectacions a altres òrgans o vasos, per exemple, vasos del coll –artèries caròtides,  vasos renals- nefropatia diabètica, artèries coronàries del cor i risc d’infart de miocardi.

Com ens miren el fons de l’ull?

Es pot fer de diferents formes, però la més ràpida, còmoda i menys molesta és a través d’una foto de la retina, feta amb un aparell (retinògraf o més específicament la càmera no midriàtica)

Quin és el circuit?

El/la nostre/a metge/metgessa de capçalera i/o infermer/a ens demana que ens facin una foto de la retina a les persones amb diabetis mellitus. Ens donen citació a l’hospital de referència de la nostra àrea de salut. Un/a tècnic/a ens fa la foto, que queda arxivada al nostre historial mèdic. El/la  metge/ssa referent la revisa i la valora.

Si és normal, es repetirà en 1 o 2 anys. Si no és normal o hi ha dubtes o no es pot valorar correctament, es sol·licitarà una revisió de la foto o una visita del pacient amb l’oftalmòleg a l’hospital. L’especialista decidirà quin tractament cal fer i quina periodicitat del control li pertoca.

Detectar o descobrir petites lesions o senyals de lesió inicial a la retina que s’hauran de vigilar i tractar és primordial per evitar que progressin i ens afectin la visió. També permet intuir com estan els vasos d’altres llocs del cos, i per tant de possibles complicacions. Abans de la possible aparició de qualsevol molèstia o lesió, cal fer els controls oftalmològics que els metges indiquin per identificar qualsevol anomalia de manera precoç i poder aplicar les mesures correctores més idònies.


Pere JiménezMetge de família ABS Alt Camp Oest / Facebook: CAP Alcover

Data publicació: Octubre 2021


Enllaços d’interès:

https://canalsalut.gencat.cat/ca/salut-a-z/d/diabetis/complicacions/complicacions-a-llarg-termini/

https://www.fersalut.cat/2018/12/20/pujada-de-pressio-arterial-quan-mhe-de-preocupar/

https://www.fersalut.cat/2018/04/16/ull-amb-la-llum-de-les-pantalles-digitals/


Pots descarregar aquest article en format PDF: