Hiperplàssia de pròstata

Quan un home, generalment vora els 60 anys, acut a la consulta explicant algun símptoma urinari, hem de sospitar que la pròstata s’ha fet gran. El seu metge o metgessa de família farà el següent:

1. Primer de tot aprofundirem en la clínica que presenta: dificultats per iniciar la micció, raig d’orina dèbil, orina intermitentment, sensació de no haver buidat del tot, urgència (que li costi molt retenir o fins i tot se li escapi l’orina), i/o llevar-se més sovint de l’habitual a la nit per orinar.
2. El pas següent és passar un test anomenat IPSS (International Prostate Syndrome Score), en el que el pacient avalua quin impacte està tenint en la seva vida la clínica que presenta.
3. Finalment s’ha de fer un tacte rectal, el qual ens dirà a grans trets la mida, consistència i regularitat de la pròstata.

El que s’ha comprovat que no aporta res per al diagnòstic és el PSA, una determinació específica de la pròstata en les anàlisis, i de la qual se n’ha abusat i ha fet creure que disposàvem d’una detecció precoç per als problemes de la pròstata. Tot això ho farà el seu metge o metgessa de família, el qual segons tot plegat decidirà si cal anar a veure l’uròleg o pot iniciar el tractament, en cas de ser necessari.