Tipus d’incontinència urinària
- Incontinència urinària d’esforç: a l’hora de riure, esternudar, per exercici físic, agafar pes o posar-se dret. D’aquesta manera augmenta la pressió a l’abdomen i sobre la bufeta i l’orina surt involuntàriament per la uretra. Es poden escapar unes gotes o fins i tot una quantitat més gran d’orina.
- Incontinència urinària d’urgència: ganes sobtades d’orinar sense poder retenir l’orina abans d’arribar al bany (també coneguda com a bufeta hiperactiva). Les dones amb aquest tipus d’incontinència orinen més vegades, tant de dia com de nit.
- Incontinència urinària mixta: poden aparèixer símptomes d’ambdós tipus.
Causes i factors de risc
- Genètica: musculatura del sòl pelvià més feble.
- Embaràs i part.
- Menopausa.
- Cirurgia ginecològica.
- Sobrepès i obesitat: augment de la pressió sobre la bufeta.
- Restrenyiment: per un sobre esforç abdominal.
- Tabac: tos crònica que a la vegada provoca un augment de la pressió abdominal.
- Esforços físics: per un augment de la pressió a la zona abdominal i sobrecàrrega de la musculatura del sòl pelvià.
- Beure en excés: més de 2 litres al dia.
- Estimulants vesicals: ingesta excessiva de cafeïna, begudes alcohòliques o gasosa.
El diagnòstic és amb entrevista clínica. Pot ser necessari fer una ecografia abdominal i vesical o un estudi urodinàmic, sempre sota el criteri del professional de la salut.
Tractament
El primer pas és eliminar o reduir els factors de risc que afavoreixen la seva aparició.
Realitzar els “exercicis del sòl pelvià” o “exercicis de Kegel” per millorar la musculatura de la zona i ajudar a controlar millor la incontinència urinària.
Hi ha medicaments que relaxen els músculs de la bufeta i que poden ser útils per millorar la incontinència d’urgència. En els casos d’incontinència greu o que no ha funcionat el tractament conservador, es poden utilitzar tractaments més invasius, com la injecció de toxina botulínica a la bufeta, o més agressius, com la cirurgia.
Exercicis de Kegel o del sòl pelvià
- Primer, localitza els músculs que controlen l’orina. Intenta retenir el doll quan estiguis orinant sense utilitzar els músculs de les cames o les natges.
- Un cop identificats, continua estrenyent-los comptant fins a 10, descansa 10 segons i repeteix el procés 10 vegades. Realitza-ho 3 o 4 vegades cada dia i en diferents posicions (asseguda, dreta, estirada en posició fetal, etc.)
La incontinència d’urgència requereix la reeducació de l’hàbit d’orinar:
- Orina a hores fixes. Comença orinant cada 2 hores, encara que no en tinguis ganes.
- Si t’has mantingut seca, pots augmentar l’espai de temps sense orinar, de 15 en 15 minuts, fins a aconseguir l’interval de temps que et sigui còmode.
Entrenar la bufeta
- Posposar la micció: En cas d’incontinència imperiosa, intentar retenir l’orina cada vegada que es tingui la necessitat d’orinar. Esperar 5 minuts abans d’anar al lavabo i intentar augmentar el temps a mesura que passin els dies.
- Programació: tenir uns horaris preestablerts per anar al lavabo. Es tingui la necessitat o no, pots començar anant al lavabo cada hora o cada dues hores. Anar augmentant gradualment el temps fins a trobar un horari que et funcioni.
- Exercicis de Kegel: ajuden a enfortir els músculs que s’utilitzen per controlar el flux de l’orina. Es poden realitzar a qualsevol lloc i en qualsevol moment.
Salvador Giménez, Metge de família, i Judith Pons, Infermera, EAP Sarrià, Vallvidrera i Les Planes / Twitter: @CapSarria
Data publicació: Abril 2024
Enllaços d’interès:
- https://canalsalut.gencat.cat/ca/salut-a-z/i/incontinencia-urinaria/
- https://www.youtube.com/watch?v=RuwCkGrxb_8
- https://www.fersalut.cat/2022/02/26/molesties-en-la-miccio-parlem-de-les-infeccions-dorina/
Pots descarregar aquest article en format PDF:
1 Trackback / Pingback
Comments are closed.