Diabetis tipus 2: un enfocament integral més enllà del control glucèmic

La diabetis tipus 2 (DM2) és una malaltia metabòlica crònica caracteritzada per hiperglucèmia, resistència a la insulina i disfunció de les cèl·lules beta del pàncrees. La seva prevalença ha augmentat significativament en les últimes dècades, impulsada per l’envelliment de la població, l’increment de l’obesitat i l’adopció d’estils de vida sedentaris.

En Profunditat

Actualment, es calcula que més de 500 milions de persones al món pateixen aquesta malaltia, i les projeccions indiquen que aquesta xifra continuarà creixent en les pròximes dècades. També a Catalunya, on la DM2 afecta aproximadament un 10% de la població adulta, amb diferències significatives segons les zones i el nivell socioeconòmic.  

Un aspecte preocupant és l’augment de casos entre adults més joves (menors de 50 anys), on la progressió de la malaltia sol ser més agressiva, augmentant significativament el risc de complicacions a llarg termini. De fet, més enllà del control glucèmic, la DM2 s’associa amb un risc elevat de complicacions cardiovasculars, insuficiència cardíaca i malalties renals, sent aquestes causes principals de morbimortalitat en els pacients afectats.

La importància d’un enfocament integral des de l’atenció primària

Tot i els avenços farmacològics que comentem més avall, el tractament de la diabetis tipus 2 no pot centrar-se només en la medicació. Un aspecte crític és el suport continuat des de l’atenció primària per fomentar els canvis en l’estil de vida, clau per prevenir complicacions i millorar la qualitat de vida. 

Alguns aspectes clau són:

  1. Hàbits nutricionals saludables. L’educació dietètica personalitzada ha de ser una prioritat per ajudar els pacients a adoptar una dieta equilibrada, basada en aliments no processats, rics en fibra i baixos en sucres simples.
  2. Activitat física regular. Es recomana fomentar una rutina d’exercici moderat-intensiu d’almenys 150 minuts setmanals per millorar la sensibilitat a la insulina i reduir el risc cardiovascular.
  3. Estrès i salut mental. L’estrès crònic, sovint associat a l’entorn laboral, pot descompensar el control de la diabetis. Les intervencions de gestió de l’estrès i el suport psicològic són importants.
  4. Qualitat del son. Dormir menys de 6 hores o tenir un son de baixa qualitat està associat a un pitjor control glucèmic i a un risc més alt de possibles complicacions.

Les intervencions personalitzades i multidisciplinàries, amb un equip que integri metges, infermeres, dietistes i psicòlegs, són essencials pel pacient i per promoure la seva salut a llarg termini.

Un canvi de paradigma en el tractament farmacològic de la DM2

El coneixement científic recent ha revolucionat el tractament amb l’aparició de nous fàrmacs com els inhibidors del cotransportador sodi-glucosa tipus 2 (iSGLT2) i els agonistes del receptor del pèptid similar al glucagó tipus 1 (aGLP1). Aquests no només milloren el control glucèmic, sinó que també proporcionen beneficis significatius en altres àrees clíniques. 

Així, les guies internacionals recomanen personalitzar el tractament segons les necessitats de cada pacient, prioritzant els iSGLT2 i els aGLP1 en aquelles persones amb DM2 que a més tenen un alt risc cardiovascular, insuficiència cardíaca, malaltia renal o obesitat.

Els nous fàrmacs iSGLT2 i aGLP1 estan transformant l’abordatge de la DM2. Mentre que antigament l’objectiu principal era el control estricte de la glucèmia, actualment es prioritza una estratègia integral. 

iSGLT2: beneficis cardiorenals

Els iSGLT2 (com empagliflozina, dapagliflozina i canagliflozina) actuen inhibint la reabsorció de glucosa al ronyó, promovent l’excreció urinària de glucosa i reduint la glucèmia. Però els seus efectes van més enllà:

  • Insuficiència cardíaca. Diversos assajos clínics han demostrat que aquests fàrmacs redueixen l’hospitalització per insuficiència cardíaca, independentment de la presència de diabetis.
  • Protecció renal. Els iSGLT2 disminueixen la progressió de la nefropatia diabètica gràcies als seus efectes sobre la pressió intraglomerular i el control de la proteïnúria.
  • Risc cardiovascular. Redueixen el risc d’esdeveniments cardiovasculars majors com ara l’infart de miocardi, l’ictus o la mortalitat cardiovascular en pacients amb alt risc.

aGLP1: una eina clau contra l’obesitat i el risc cardiovascular

Els aGLP1 (com semaglutida, liraglutida i dulaglutida) imiten l’acció d’una hormona intestinal que augmenta la secreció d’insulina en resposta als aliments, redueix la gana i alenteix el buidament gàstric. Aquests fàrmacs també han demostrat beneficis destacables:

  • Pèrdua de pes: la semaglutida i la liraglutida han mostrat reduccions de pes significatives, fent dels aGLP1 una opció eficaç en pacients amb DM2 i obesitat.
  • Risc cardiovascular: semaglutida, liraglutida i dulaglutida han evidenciat també una reducció del risc d’infart de miocardi, ictus i mortalitat cardiovascular en pacients amb DM2 i malaltia cardiovascular establerta.
  • Inflamació i protecció vascular: els aGLP1 tenen efectes antiinflamatoris i milloren la funció endotelial, contribuint a la prevenció de complicacions micro i macrovasculars.

L’enfocament combinat i integral no només redueix el cost sanitari associat a la DM2, sinó que també millora significativament la qualitat de vida i l’esperança de vida de les persones que conviuen amb aquesta malaltia.

 

Gabriel Cuatrecasas, Metge de Família EAP Sarrià, Vallvidrera i Les Planes. Coordinador Grup d’Obesitat de la CAMFIC i Coordinador Obesitat Atenció Primària AISBE- Hospital Clínic.

Data publicació: Febrer 2025

Enllaços d’interès: 

Pots descarregar aquest article en format PDF:

Articles Relacionats