Hi ha dos grans grups d’epiteliomes: els basocel·lulars i els espinocel·lulars. Les dues denominacions fan referència a les cèl·lules d’on s’originen. En tenir ambdós una relació directa amb l’exposició a la radiació ultraviolada, l’aparició d’aquestes lesions indiquen que tota l’àrea propera estarà exposada a patir-ne més endavant, ja que els ultraviolats hauran actuat de manera similar i probablement aniran apareixent més epiteliomes en aquella zona.
L’epitelioma basocel·lular
Prové de les cèl·lules de l’estrat basal. És 3 vegades més freqüent que els espinocel·lulars i, com aquests, solem veure’ls a zones fotoexposades. N’hi ha diversos subtipus molt diferents entre ells, que hom agrupa en dos: plans (superficial, pagetoide, esclerodermiforme) i perlats, molt més freqüents (simple, nafrat, cicatricial, nafrovegetant, nodular, quístic). Tots ells tenen un creixement local, destructiu, sense metàstasi.
L’epitelioma espinocel·lular
Prové de l’estrat espinós i, a diferència de l’anterior, pot produir metàstasi. Per això, a l’hora de tractar-lo, les exploracions regionals seran molt convenients (TAC).
Lamentablement, no és fins que les lesions sagnen espontàniament que se sol demanar la consulta. Solen haver evolucionat d’algun precàncer com les ceratosis actíniques, Bowen, corns cutanis, que durant molt temps no havien estat objecte d’atenció ni preocupació pel malalt. Hi poden influir altres factors, a més de la radiació ultraviolada, com el tabac.
El diagnòstic dels dos grans grups d’epiteliomes sovint cal confirmar-lo amb biòpsia i examen anatomopatològic.
Tractament
El tractament variarà entre la resecció quirúrgica, els immunomoduladors (imiquimod), l’electrocoagulació, la quimioteràpia local, la radioteràpia o la crioteràpia.
Els peelings químics preventius poden ajudar a eliminar molts precàncers com les ceratosis actíniques, amb molt bons resultats estètics. Les cremes d’àcid retinoic també tenen evidència de disminució del risc d’aparició d’epiteliomes. La combinació de tots dos tractaments, peelings i retinoic tòpic són molt recomanables en aquests pacients.
Darrerament, ha aparegut la noció del “camp de risc elevat”. Significa que la zona propera a una ceratosi o a un epitelioma caldrà tractar-la també pel seu elevat risc d’aparició d’epiteliomes. Actualment, disposem de diferents opcions per a detectar aquest dany clínicament no visible: l’imiquimod, el clàssic 5 fluorouracil, l’ingenol (actualment no autoritzat) i, en menor grau d’eficàcia, el diclofenac tòpic i la teràpia fotodinàmica, també amb llum natural.
Dr. Lluís Martínez Via, Metge Dermatòleg i Director Gerent EAP Albera Salut / Twitter: @AlberaSalut
Data publicació: Juny 2022
Pots descarregar aquest article en format PDF:
