SALUT i GÈNERE, el camí cap a la igualtat

La perspectiva de gènere ha d’impregnar el sistema sanitari i les organitzacions

La incorporació transversal de la mirada de gènere en el sistema de salut de Catalunya ha de ser una de les prioritats entre les millores i les reformes del nou cicle. Sense aquesta incorporació l’aportació de valor, de qualitat, d’equitat i de resultats no tindran l’excel·lència buscada.

Les variables: sexe (biologia/fisiologia), gènere (rols socials), expressió de gènere i l’orientació sexual són determinants de la salut. És necessària la incorporació d’aquestes en les polítiques de salut, en la planificació estratègica i operativa, en les organitzacions i en la pràctica clínica. El Departament de Salut amb el suport del Consell assessor per la incorporació de la perspectiva de gènere han de liderar amb les institucions sanitàries, amb els professionals i els ciutadans les accions precises. Les diferències derivades del sexe o del gènere esdevenen desigualtats si no tenen un tracte efectiu.

El sistema de salut a Catalunya s’ha anat feminitzant. El 75% dels professionals sanitaris són dones i avui més del 70% dels estudiants de les facultats són noies. En llocs de direcció o responsabilitat jeràrquica, en canvi, només el 25% són dones.

Cal difondre, formar per tenir coneixement de les diferències de sexe i gènere a tots els nivells del sistema de salut. Les enquestes de salut anuals de Catalunya donen molta informació entorn les diferències d’hàbits i de prevalença de malalties o simptomatologia entre sexes.

L’esperança de vida de les dones és superior a la dels homes, però els anys de vida amb mala salut són superiors entre les dones. La biologia, el rol social i la major precarietat de les dones són els que configuren aquesta pitjor salut real i percebuda. L’esperança de vida l’any 2020 va ser de 85 anys per les dones i de 79,5 pels homes. Tant entre les dones com entre els homes hi va haver, per la COVID-19, una pèrdua de 1,5 anys (L’any 2019, l’esperança de vida dels homes era de 81 anys i de les dones de 86,5 anys).

Les dones tenen pitjor salut els darrers vint anys de vida i els homes els darrers catorze anys. Les dones tenen més dolor crònic. Les dones tenen el doble de malestar emocional i depressió diagnosticada que els homes, 4% versus 11%, però els homes representen el 74% de les persones a Catalunya que durant l’any 2020 van morir per aquesta causa. Les temptatives de suïcidi durant la pandèmia ha afectat sobretot als joves, més nois que noies. Entre els hàbits tòxics els homes fumen més que les dones i tenen més consum de risc d’alcohol, però està canviant entre les generacions joves. Entre els comes etílics atesos al sistema d’emergències mèdiques públic de Catalunya hi ha més noies joves que nois. Els comportaments en relació amb el consum i les addiccions varien en la mesura que canvien els rols masculins i femenins de les societats.

El 62% de les dones de Catalunya prenen almenys un medicament. Les dones fan més controls preventius, més ús del sistema sanitari i estan més medicalitzades.

La no visibilitat i anàlisi de les dades per sexes i gènere de la COVID-19, especialment en la primera onada, ha induït una opinió generalitzada que les dones tenen menys infecció i gravetat. Les dades acumulades a Catalunya indiquen que el 52% dels casos confirmats són dones (1,7 milions total des de l’inici) i sense diferències significatives en les dades globals de mortalitat. En totes les franges d’edat representen la meitat o més.

Les dones durant la pandèmia estan assumint, amb més intensitat que l’habitual, la cura familiar i està generant més dificultat de conciliació i malestar emocional. També la violència masclista ha augmentat durant la pandèmia i, molt especialment, durant els confinaments. L’atur i la precarietat durant el 2020 i 2021 han afectat més a les dones.

No hi ha qualitat i equitat en salut sense contemplar les diferències de sexe i gènere. Hi ha d’haver lideratge amb coneixement i capacitat per fer transformacions i accions efectives. Calen plans d’igualtat i comissions clíniques participades pels professionals, representants sindicals i usuaris. No és un tema ni menor ni de “dones”, ja que hi ha evidència científica que la no incorporació de la perspectiva de sexe i gènere comporta males praxis i desigualtat en salut.


Marina Geli, Directora General de la Facultat de Medicina UVic-UCC i Coordinadora del Centre d’Estudis Sanitaris i Socials (CESS)

Data publicació: febrer 2022


Pots descarregar aquest article en format PDF: