Joc patològic, oci, plaer o un problema social emergent?

Espanya és el país de la Unió Europea i un dels primers del món que més diners gasta per habitant en joc. En l'actualitat podem afirmar que el joc patològic és un greu problema social que afecta a milers de persones al nostre país.

El joc ha estat una activitat d’entreteniment i d’oci des de l’antiguitat. De fet, existeixen evidències que confirmen que l’home prehistòric ja jugava. Diversos estudis antropològics descriuen instruments i objectes que podrien haver-se utilitzat en jocs i apostes, encara que sovint, s’associaven més a la màgia que a la diversió.

Al nostre país, des de la seva legalització el febrer de 1977, el joc d’aposta ha presentat una expansió important, de tal manera que es considera que és un dels sectors de negoci de major creixement en els últims anys. No obstant això, el joc és una activitat que pot ser considerada des d’una doble perspectiva: d’una banda, com a entreteniment i d’una altra, com un problema de conseqüències de major o menor intensitat, encara que sempre amb un impacte significatiu a la vida de l’individu.

Existeix una conducta de joc sense risc?

La conducta de joc sense risc, també coneguda com a joc social o responsable, no provoca cap mal, no interfereix en les obligacions personals, familiars, laborals, acadèmiques ni vocacionals, no genera problemes econòmics, ja que l’individu només inverteix els diners que es pot permetre i si en algun moment s’experimenta el desig de recuperar la quantitat que s’ha invertit, aquest desig és breu, fugaç i no causa cap preocupació.

No obstant això, per a un percentatge de persones, que a Europa se situa entre el 0,3% i el 3,1%, aquesta conducta pot convertir-se en un trastorn addictiu de greus conseqüències.

Com s’identifica el joc patològic? 

El Manual Diagnòstic i Estadística dels Trastorns Mentals de l’Associació Americana de Psiquiatria (DSM-5, APA, 2013) estableix una sèrie de símptomes o criteris, que poden indicar la presència d’un comportament problemàtic o patològic. (Detallats en la imatge d’abaix).

Depenent de la quantitat de símptomes que presenti un individu (“símptomes” o “criteris”, els termes s’usen indistintament al manual), el trastorn es considera lleu (4-5 símptomes), moderat (6-7 símptomes) o greu (8-9 símptomes). Els subjectes que no aconsegueixen el llindar de quatre símptomes, però que presenten almenys 1 (és a dir, entre 1 i 3) conformen un grup d’alt risc, anomenat jugadors problemàtics.

Quines repercussions pot tenir sobre la persona?

A més d’aquests criteris, s’ha assenyalat que la implicació progressiva del jugador patològic en les conductes relacionades amb el joc amb una major dedicació de temps, ja sigui en el propi joc o per aconseguir diners per a aquest o per a pagar els deutes, provoca l’eliminació d’altres àrees d’interessos i activitats que fins llavors eren considerades importants per a l’individu. Igual que en altres conductes addictives, el jugador patològic persisteix en el seu comportament malgrat les conseqüències negatives i els conflictes que aquest provoca en l’àmbit personal, familiar, laboral i social de l’individu, que en general es troben profundament afectats.

Quan el jugador guanya, es reforcen les seves creences sobre la possibilitat de continuar guanyant. Quan perd, sobretot les primeres apostes, el jugador ha après que a vegades es perd però tendeix a pensar que “la ratxa” canviarà.

Com pot ajudar-me el meu metge o metgessa?

El joc suposa una alteració substancial de l’adaptació familiar, laboral, econòmica i social de la persona. Així mateix, la relació entre joc patològic i altres trastorns psicopatològics és molt estreta. Tot això fa imprescindible, des de la perspectiva d’una avaluació integral, l’anàlisi conjunta de tots aquests àmbits, sense limitar-se exclusivament a les conductes de joc.

A Catalunya existeixen unitats específiques per al diagnòstic, tractament i seguiment del joc patològic, contactant amb el teu metge o metgessa de capçalera pots iniciar un procés d’identificació del problema, indicant els passos a seguir per aconseguir  vinculació i millora.


Sigfredo A. Cabral Rivera, Metge de Família CAP Roger de Flor –  EAP Dreta de l´Eixample / Twitter: @caprogerflor

Data publicació: Juny 2021


Pots descarregar aquest article en format PDF: