Com mantenir una relació saludable?
La comunicació ha de ser amb un llenguatge senzill, pausat i amb frases curtes. Agafar la mà i mirar als ulls ens ajudarà a explicar i fer entendre el missatge.
En les converses intenteu respectar el torn de paraula, i no avançar-vos a les seves respostes. La capacitat de reaccionar és més lenta, però els hi agrada donar la seva opinió.
És tan important el missatge com la forma d’expressió, una imatge relaxada i una veu dolça serà la manera de fer-li entendre que estem allà per ajudar.
Acompanyar, supervisar certes gestions, aprendre una cosa nova és una mica complicat, encara que amb la vostra ajuda segur que ho podrà fer.
Donar temps, facilitar les coses, però no fer-les, així donem autonomia i els fem sentir útils.
Seguir les seves rutines diàries, reconeixent el seu espai, les seves coses i els seus gustos. Seguir una rutina coneguda serà la fórmula per fer-los més independents.
Les emocions, la ràbia, la tristesa, estar més irritable, repetir constantment una paraula, caminar sense sentit per casa… Cal canviar el punt de mira, comenteu alguna cosa totalment diferent per poder atraure una altra idea.
Si us demana ajuda i atenció és perquè sou el cuidador/a, i encara que les capacitats són més limitades, vol seguir compartint, vivint el moment i estimant.
Tal com defineix la Fundació Catalunya La Pedrera, els propis afectats ens fan coneixedors del decàleg del bon tracte a persones amb dèficit de memòria, que podeu veure a la infografia que il·lustra l’article.
Gemma Illa Sagarra, Treballadora Social Sanitària CAP Muralles
Data publicació: Gener 2020
Podreu trobar informació addicional d’interès a:
Cómo queremos ser tratadas las personas con déficit de memoria
Pots descarregar aquest article el format PDF:
