La tècnica
Per realitzar l’espirometria, demanem al pacient que faci una inspiració màxima i que, a continuació, realitzi una espiració el més forta i sostinguda possible. Per donar la prova com a bona, el màxim esforç espiratori s’ha d’haver sostingut durant almenys 6 segons. Gràcies a això, podem mesurar el volum d’aire espirat i la velocitat a la qual ha sortit, fet que ens permet observar com funciona la vostra via aèria.
Quan hem de sol·licitar una espirometria?
Les indicacions de l’espirometria en atenció primària són les següents:
- Avaluar símptomes respiratoris: per exemple, una persona que té tos de fa setmanes.
- Detectar individus en risc: per exemple, fumadors.
- Valorar la gravetat de la malaltia pulmonar ja coneguda o quan la diagnostiquem.
- Valoració abans d’una operació en un pacient que tingui malaltia pulmonar.
- Valoració de la resposta al tractament instaurat.
- Seguiment i control en els pacients afectats per malalties pulmonars.
Les dues principals malalties pulmonars cròniques amb les quals ens trobem a l’atenció primària són la MPOC (malaltia pulmonar obstructiva crònica) i l’asma.
Quins paràmetres mesurem en una espirometria?
L’espirometria ens pot oferir moltes dades, però els quatre paràmetres més importants en els quals ens fixarem més són:
- La forma de la corba que s’obté.
- La capacitat vital forçada (CVF), quant volum total d’aire podem mobilitzar.
- El volum espiratori màxim en el primer segon (VEMS1), la velocitat i quantitat d’aire que podem expulsar en un segon.
- El quocient entre aquestes dues últimes dades (VEMS1/CVF).
Interpretació dels resultats
Per interpretar correctament els resultats de l’espirometria, en primer lloc s’ha de plantejar si està ben r ealitzada. Per això s’ha d’explicar amb detall l’exploració i la tècnica al pacient, realitzar tres vegades la prova per escollir el millor resultat i no repetir-la més de vuit vegades per la probable fatiga del pacient.
Si l’espirometria està ben realitzada, i amb els resultats a la mà, ens preguntarem si la corba i els altres paràmetres ens confirmen la normalitat o no de la funció pulmonar.
Una vegada orientat el diagnòstic, els resultats també ens proporcionen informació sobre la gravetat de la patologia: lleu, moderada o severa.
L’espirometria en la Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica (MPOC)
Tot i que els experts estan d’acord en què no existeix una única mesura que proporcioni una avaluació adequada de la gravetat real de la MPOC en un pacient individual, l’espirometria pot:
- Avaluar la gravetat de l’obstrucció del flux aeri que té la malaltia.
- Guiar la teràpia.
- Predir el pronòstic.
Per donar la prova com a bona, el màxim esforç expiratori s’ha d’haver sostingut durant almenys 6 segons.
La prova broncodilatadora
De vegades interessa saber si els resultats d’una espirometria milloren o no gràcies a l’acció dels medicaments broncodilatadors inhalats. Així, després d’una primera espirometria, es realitza una inhalació d’una dosi estandarditzada d’un d’aquests medicaments, generalment el salbutamol, i es realitza una altra espirometria passats uns minuts.
Dr. Salvador Giménez, Metge de família EAP Sarrià – Vallplasa
Data publicació: Gener 2016
