El dol, una experiència inevitable

Com ens afecta el dol?

El dol és un procés d’acomodació de pèrdua en la pròpia història, la reconstrucció d’un món personal que es veu desafiat per la vivència de la pèrdua, és a dir, cada persona el viu d’una manera diferent tot i ser universal. Com deia Winchester (1998), quan mor un membre d’una família les reaccions dels altres integrants són diferents, ja que “les persones difereixen entre si respecte a la seva construcció dels esdeveniments, perquè la relació mantinguda per part de cadascun amb la persona morta també era diferent”.

És normal que durant el procés ens sorgeixin preguntes i pensaments des de diferents vessants humanes, com les següents:

Nivell cognitiu: “No entenc què ha passat”, “Per què m’ha passat a mi?”, “Com és possible?”, “Per què tot el món continua igual si ha passat això?”…
Nivell social: “No tinc ganes de veure a ningú”, “Com surto ara amb les parelles de sempre?”, “No vull fer pena a la gent”, “He de fer veure que estic bé”…
Nivell personal: “Què faig ara?”, “Què s’espera de mi?”, “Com se suposa que he d’actuar ara?”…
Nivell fisiològic: “Em trobo malament”, “No dormo bé”, “Sento que estic cansada tot el dia”, “Se m’ha tancat l’estómac”, “Tinc com una pressió al pit”…
Nivell emocional: “Tinc ganes de plorar constantment”, “No tinc ganes de sortir”, “Sento un buit molt gran”, “Puc sentir la persona aquí”, “I si hagués fet això?, “Em sento culpable”, “Tinc por a la mort”, “Quina ràbia!”…

El dol és un procés personal, idiosincràtic, íntim del nostre sentit de pertinença.

És important reubicar emocionalment la persona estimada de forma simbòlica i funcional per poder continuar vivint.

Quins mites més comuns existeixen sobre el dol?

“El dol dura com a molt un any”. No hi ha un temps estipulat. És cert que s’han descrit unes etapes que conformen aquest procés i que s’han establert uns temps estimats per a cadascuna, però tots els experts afirmen que un dol dura tant com la persona necessita per elaborar la pèrdua.

“El dol és com una depressió”. El dol no és una malaltia, sinó una reacció normal i adaptativa.

“Quan és una mort natural i una persona gran és més fàcil”. L’important és la profunditat del vincle que es tenia, així que va molt més enllà de la causa i l’edat.

“Els nens no se n’adonen”. Totalment fals. Tot i que el seu nivell i manera de comprensió és diferent, els nens expressen el dol de maneres molt diverses i se’ls ha d’acompanyar.

“El temps ho cura tot”. El dol és una resposta adaptativa, és a dir, no és un procés que hem de superar; és quelcom amb el que aprenem a viure a mesura que ens adaptem i integrem de mica en mica l’absència de la pèrdua.

Des dels Centres d’Atenció Primària s’ofereixen grups de dol oberts per a tothom que estigui passant per un procés de dol. Per a més informació contactar amb el professional de referència.