La degeneració macular associada a l’edat (DMAE) és una malaltia que sol aparèixer a partir dels 65 anys, és la principal causa de ceguesa irreversible en aquest grup d’edat, i és la responsable d’un terç dels casos de ceguesa a nivell mundial.
Factors de risc
La degeneració macular és una malaltia que provoca la degeneració progressiva d’una regió de la retina anomenada màcula, que processa la resolució de les imatges, especialment els detalls més fins.
No es coneix exactament què causa la DMAE, però el risc de desenvolupar-la és més gran en persones que:
- Tenen antecedents familiars de degeneració macular.
- Són dones.
- Són de raça caucàsica.
- Fumen.
- Porten un estil de vida sedentari.
- Tenen sobrepès o obesitat, sobretot si acumulen greix a l’abdomen.
Símptomes
Els símptomes de la DMAE poden incloure:
- Pèrdua de visió que apareix de manera sobtada, generalment com una taca fosca al centre de la visió, que dificulta veure els detalls.
- Les línies rectes poden semblar ondulades o torçades.
- Dificultat per reconèixer cares.
- Colors menys intensos.
- Problemes en llegir: poden faltar lletres o semblar borroses.
Si l’altre ull està sa o la persona no s’adona dels canvis, la malaltia pot passar desapercebuda fins que afecta també el segon ull.
Quan la degeneració macular afecta ambdós ulls, provoca una pèrdua de visió progressiva que no es pot recuperar i que pot arribar a causar ceguesa central, tot mantenint la visió perifèrica, tal com es mostra a les imatges.
Diagnòstic
La prova inicial és molt senzilla. Consisteix a comprovar si hi ha alguna alteració o absència en la percepció de la imatge visual en una reixeta de línies blanques sobre fons negre, com la que es mostra a la imatge.
Si apareixen aquestes alteracions, és fonamental ser avaluat per un oftalmòleg/oga, qui realitzarà l’examen de fons d’ull i de l’agudesa visual. En alguns casos, es complementa amb una tomografia de coherència òptica (OCT).
Segons la fase en què es diagnostiqui la malaltia, sigui precoç, intermèdia o avançada, s’establirà la periodicitat de les visites de seguiment amb oftalmologia, que podran ser semestrals o anuals.
Si es presenten diversos casos a la família, el profesional d’oftalmologia pot avaluar la conveniència de realitzar la prova genètica per ajudar a avaluar el risc i prendre mesures preventives en els altres membres no afectats.
Tractament i recomanacions
Actualment no existeix un tractament específic per a la DMAE. Es recomana:
- Deixar de fumar.
- Complementar la dieta amb antioxidants, com la vitamina E, la vitamina C, la luteïna i la zeaxantina, el zinc i el coure, així com amb omega 3, per reduir el risc de progressió de la malaltia.
En les fases més avançades, es poden administrar medicaments directament a l’ull mitjançant injeccions, amb l’objectiu de retardar la pèrdua de visió. El principal desavantatge és la freqüència de les injeccions, que sovint cal mantenir durant anys.
La persona afectada haurà d’adaptar el seu entorn a la nova condició visual i utilitzar ajudes visuals disponibles per a persones amb discapacitat visual.
A més, és important tenir suport emocional, ja que la pèrdua de visió pot generar estrès, ansietat o depressió.
Leasly Michelle García Arana, Metgessa de geriatria EAP Dreta de l’Eixample – CAP Roger de Flor
Data publicació: Juny 2026
Enllaços d’interès:
