En les darreres dècades, els tatuatges i els pírcings s’han popularitzat com a formes d’expressió personal i cultural. Tot i que avui dia són pràctiques habituals, cal recordar que ambdues suposen una agressió directa sobre la pell, l’òrgan més extens del cos humà, i poden comportar diverses alteracions cutànies i riscos per a la salut si no es realitzen en condicions adequades.
La pell com a barrera protectora
La pell actua com una barrera física, química i immunològica davant microorganismes i agents externs. Quan es fa un tatuatge o un pírcing, aquesta barrera es trenca de manera voluntària:
- En el tatuatge, s’introdueixen pigments dins la dermis mitjançant múltiples micra perforacions.
- En el pírcing, es crea una ferida oberta que travessa la pell o les mucoses per inserir una joia.
Aquestes alteracions poden desencadenar respostes inflamatòries i immunitàries, normals en un primer moment, però que en alguns casos evolucionen cap a complicacions.
Alteracions cutànies associades als tatuatges
Els tatuatges provoquen una reacció inflamatòria inicial que forma part del procés de cicatrització. Tanmateix, poden aparèixer diferents alteracions:
1. Reaccions inflamatòries i infeccioses. És habitual observar enrogiment, edema i sensibilitat durant els primers dies. Si les condicions d’higiene no són adequades, pot produir-se: Infecció bacteriana (impetigen, cel·lulitis) o infeccions víriques (herpes, hepatitis, HIV), infeccions fúngiques. Aquestes infeccions poden retardar la cicatrització i deixar cicatrius permanents.
Un exemple d’infecció bacteriana és l’impetigen, que és una infecció bacteriana superficial i molt contagiosa que pot aparèixer en la pell tatuada després de fer el tatuatge. Provoca vesícules, crostes groguenques, dolor, inflamació i supuració, sovint per mala higiene o cures inadequades.
Un altre exemple de complicació, en aquest cas vírica, és contraure hepatitis durant la realització del tatuatge. El risc d’hepatitis en tatuatges existeix si no hi ha mesures higièniques, ja que materials contaminats poden transmetre VHC i VHB a través de la sang. El contagi es produeix per reutilització d’agulles o eines no esterilitzades entre clients. La prevenció passa per anar a centres autoritzats, fer servir material d’un sol ús i estar vacunat contra l’hepatitis B.
2. Reaccions al·lèrgiques als pigments. Alguns pigments, especialment els de color vermell, groc o verd, poden provocar: dermatitis de contacte, picor persistent, inflamació crònicai lesions eczematoses sobre el tatuatge. Aquestes reaccions poden aparèixer setmanes o fins i tot anys després de la realització del tatuatge.
3. Formació de queloides i cicatrius patològiques. En persones predisposades, la ferida pot generar cicatrius hipertròfiques o queloides, que són creixements exagerats del teixit cicatricial. Aquestes lesions poden ser doloroses i difícils de tractar.
4. Alteració de la detecció de lesions cutànies. Els tatuatges poden dificultar la visualització de pigues, taques sospitoseso lesions pigmentades. Això pot retardar el diagnòstic precoç de malalties com el melanoma.
Quines cremes s’han d’utilitzar abans i després perquè un tatuatge cicatritzi correctament?
Durant les primeres setmanes després de fer-se un tatuatge, cal aplicar pomada cicatritzant o vaselina després de netejar la pell suaument. Un cop cicatritzat, s’ha de mantenir hidratat el tatuatge amb crema neutra i protegir-lo del sol amb protector solar SPF alt per prevenir complicacions i preservar el color.
Si tinc un tatuatge a la zona lumbar, em puc posar l’epidural durant el part?
Primer de tot, no és segur fer-se tatuatges durant l’embaràs. El més recomanable és esperar fins després del part i la lactància.
Si existeix un tatuatge recent a la zona lumbar, no contraindica l’epidural, però cal avisar l’anestesista. La zona amb cicatrius o tinta molt densa podria complicar la tècnica.
Els tatuatges antics no són una contraindicació per a l’epidural, i la gran majoria de parts amb epidural es realitzen sense incidències sobre zones tatuades.
Es poden eliminar fàcilment els tatuatges amb la tècnica de làser?
El làser és la tècnica per eliminar un tatuatge. L’eliminació de tatuatges amb làser consisteix a trencar el pigment perquè el cos l’elimini gradualment. Els colors foscos, com el negre i el blau, s’eliminen millor, mentre que els colors clars, com el blanc, groc o pastels, són més difícils o fins i tot impossibles.
La profunditat del pigment també influeix: els tatuatges professionals contenen més pigment i requereixen més sessions, mentre que els amateurs són més fàcils d’eliminar. Els tatuatges antics solen ser més fàcils de tractar perquè el pigment ja s’ha estabilitzat.
Normalment, calen entre 6 i 12 sessions, separades per 4-8 setmanes, perquè el cos elimini el pigment fragmentat. Durant el procés, la pell pot quedar vermella, inflamada, amb crostes o lleus híperpigmentacions temporals, i en alguns casos pot quedar una lleu ombra si el tatuatge era intens o amb colors difícils.
La resposta depèn també del tipus de pell (les pells clares responen millor) i de la zona (zones amb menys circulació com turmells o canells poden allargar el procés).
Alteracions cutànies associades als pírcings
Els pírcings creen una ferida contínua mentre la joia roman col·locada, fet que pot generar complicacions locals:
1. Inflamació i infecció
Les zones més afectades solen ser: lòbuls de l’orella, nas, llavisi/o melic. Les infeccions poden manifestar-se amb:
- Dolor
- Supuració
- Enrogiment
- Febre local
En alguns casos, poden evolucionar cap a una infecció local que finalment es converteix en un abscés, és a dir, una acumulació de pus.
2. Rebuig i migració del pírcing
El cos pot identificar la joia com un cos estrany i intentar expulsar-la, fenomen conegut com a rebuig, que provoca desplaçament progressiu del pírcing, aprimament de la pell i/o risc de cicatrius visibles.
3. Reaccions al·lèrgiques als metalls
El níquel és un dels principals responsables de la dermatitis al·lèrgica de contacte, picor intensa i/o enrogiment crònic. Per aquest motiu, es recomana utilitzar materials hipoal·lergògens (titani, acer quirúrgic o or).
4. Complicacions específiques segons la zona
- Pírcings bucals: poden causar erosió de l’esmalt dental i lesions a les genives.
- Pírcings genitals: augmenten el risc d’infeccions i de transmissió de malalties.
- Pírcings al cartílag: tenen més risc de mala cicatrització i deformitats (queloide).
Mesures de prevenció i cures
Per minimitzar els riscos, és fonamental:
- Realitzar el procediment en centres homologats.
- Utilitzar material esterilitzat.
- Seguir estrictament les cures posteriors.
- Evitar el sol, piscines i platges durant la cicatrització.
- No manipular ni retirar la joia prematurament.
- Consultar un professional sanitari en cas de signes d’infecció.
Els tatuatges i els pírcings són pràctiques estètiques i culturals àmpliament acceptades, però impliquen una modificació directa de la pell amb possibles conseqüències dermatològiques. La informació, la prevenció i la responsabilitat són claus per reduir els riscos i garantir que aquestes formes d’expressió corporal no comprometin la salut cutània.
Mireia Morejón Villanueva, Infermera Familiar i Comunitària – EAP Albera Salut
Data publicació: Juny 2026
Enllaços d’interès:
