En salut hi ha una idea que cada cop té més pes: ningú entén millor què significa conviure amb una malaltia que la persona que la viu. Per això, si volem una atenció de debò centrada en el pacient, cal reconèixer-lo com a part activa del procés, i no només com algú que rep indicacions o tractaments. Quan professionals i pacients prenen decisions plegats, també comparteixen responsabilitat, confiança i esperança.
Participar no és només signar un consentiment. És poder dir què preocupa, què limita, què dona forces i què és important en cada moment. És tenir espai per preguntar, per entendre i per sentir-se entès. És recordar que darrere de cada diagnòstic hi ha una persona amb una història, una família, unes pors i unes prioritats que mereixen ser escoltades. En aquest sentit, escoltar de manera activa no és només una tècnica: és una manera de respectar i també de cuidar.
Perquè cuidar va més enllà de curar. Curar, quan es pot, és fonamental. Però cuidar sempre és possible: és acompanyar, orientar, donar eines, fer costat i adaptar l’atenció a la realitat de cada persona. Quan el pacient participa en les decisions, el pla terapèutic deixa de ser “allò que m’han dit” i passa a ser un camí compartit. I això ajuda a seguir el tractament, reforça l’autonomia i fa créixer un empoderament que pot transformar la relació amb la pròpia salut.
Aquest és, alhora, el repte i l’oportunitat: construir una cultura sanitària basada en la proximitat, el consens i la corresponsabilitat. Una cultura on decidir junts sigui natural; on informar també sigui escoltar; i on cada persona se senti reconeguda en la seva dignitat i singularitat. Fer salut és, avui més que mai, caminar al costat del pacient perquè pugui viure amb més coneixement, més confiança i més capacitat de decisió.
Gloria Gálvez Hernando, Secretària d’Atenció Sanitària i Participació. Departament de Salut.
Data publicació: Juny 2026
