L’alimentació en etapes: la clau de la vida

Una alimentació adequada és clau per mantenir una bona salut, prevenir malalties i afavorir un desenvolupament òptim. Les necessitats nutricionals canvien al llarg de la vida i estan condicionades per factors hormonals, metabòlics i d'estil de vida. En aquest context, s'aborden quatre etapes especialment rellevants: l'adolescència, l'embaràs, la menopausa i l'envelliment.

1. Alimentació en l’adolescència i acne

L’adolescència és una etapa de creixement accelerat i profunds canvis hormonals, la qual cosa incrementa les necessitats d’energia i nutrients.

Des del punt de vista dermatològic, l’acne és freqüent a causa de l’augment de la producció de sèu estimulada pels andrògens. 

Relació entre dieta i acne

Tot i que l’acne té una base multifactorial (genètica, hormonal i inflamatòria), estudis recents suggereixen que una dieta rica en aliments ultraprocessats, sucres refinats i lactis amb alt índex glucèmic pot agreujar la inflamació cutània.

Recomanacions nutricionals

  • Incrementar el consum de fruites, verdures, llegums i cereals integrals.
  • Prioritzar fonts de proteïna magra (peix, aus, ous i llegums) i greixos saludables (alvocat, fruita seca, oli d’oliva i peix blau).
  • Limitar refrescos, brioixeria, menjar ràpid i lactis ensucrats.
  • Garantir una hidratació adequada i evitar l’excés de cafeïna i begudes energètiques.

 

2. Alimentació en l’embaràs

 L’embaràs comporta un augment de les necessitats energètiques i nutricionals per garantir tant el correcte desenvolupament fetal com la salut materna.

Nutrients clau

  • Àcid fòlic: indispensable per prevenir defectes del tub neural. Fonts principals: verdures de fulla verda, llegums i cereals fortificats.
  • Ferro: ajuda a reduir el risc d’anèmia. Es troba en carns magres, llegums i fruita seca; la seva absorció millora quan s’acompanya de vitamina C.
  • Calci i vitamina D: essencials per al desenvolupament ossi del fetus.
  • Àcids grassos omega-3 (DHA): afavoreixen el desenvolupament cerebral i visual; presents en peix blau baix en mercuri, com la sardina o el salmó.

 Precaucions alimentàries generals

  • Evitar formatges no pasteuritzats, embotits crus i peix sense cocció adequada.
  • Extremar la higiene en la manipulació de fruites i verdures.
  • Evitar peixos amb alt contingut de mercuri, ja que poden afectar el desenvolupament neurològic del fetus.

Peixos a evitar (alt contingut en mercuri o risc de contaminació):

  • Peix espasa (emperador).
  • Tauró (cazón).
  • Tonyina vermella (fresca o congelada).
  • Lucio (espècie d’aigua dolça).
  • Verat gegant (king mackerel).
  • Blanquillo o rellotge ataronjat (orange roughy).

Altres precaucions addicionals:

  • Evitar peix cru o poc cuinat (sushi, ceviche, sashimi), per risc de paràsits i bacteris.
  • Evitar marisc cru (ostres, cloïsses, musclos).
  • Limitar el consum de tonyina enllaunada a 1–2 llaunes per setmana (segons espècie i origen).
  • Prioritzar peixos baixos en mercuri: salmó, sardina, anxova, truita, bacallà i lluç.

3. Alimentació en la menopausa

La menopausa es caracteritza pel cessament de la funció ovàrica i la disminució dels estrògens, fet que comporta canvis en la composició corporal, el metabolisme i la salut òssia.

Canvis i riscos associats

  • Increment del greix abdominal i pèrdua progressiva de massa muscular.
  • Augment del risc d’osteoporosi i de malalties cardiovasculars.

Recomanacions nutricionals

  • Calci i vitamina D: augmentar la ingesta de calci (lactis baixos en greix, begudes vegetals fortificades, ametlles, bròcoli) i assegurar una aportació adequada de vitamina D mitjançant exposició solar moderada i consum de peixos grassos.
  • Proteïnes: mantenir una dieta rica en proteïnes per preservar la massa muscular.
  • Greixos saludables: afavorir els d’origen vegetal i marí, limitant els aliments ultraprocessats.
  • Fitoestrògens: incorporar aliments com la soia, la llinosa o els cigrons, que podrien contribuir a reduir els fogots.
  • Estil de vida saludable: reduir el consum de sucres i alcohol, i complementar l’alimentació amb activitat física regular.

4. Alimentació en l’envelliment 

En la vellesa, les necessitats energètiques tendeixen a disminuir a causa de la menor massa muscular i de la reducció de l’activitat física. Tanmateix, les necessitats de micronutrients es mantenen o fins i tot poden augmentar.

 Canvis fisiològics rellevants

  • Disminució de la gana i de l’apetit.
  • Alteracions sensorials (gust i olfacte).
  • Problemes dentals que poden dificultar la masticació.
  • Major risc de deshidratació.

Recomanacions nutricionals

  • Seguir una dieta variada que inclogui fruites, verdures, cereals integrals, proteïnes magres i greixos saludables.
  • Prioritzar aliments de fàcil masticació i digestió.
  • Garantir una aportació adequada de proteïnes (peix, ous, llegums, lactis).
  • Vigilar especialment la ingesta de vitamina B12, calci, vitamina D i fibra.
  • Mantenir una hidratació adequada, reduir el consum de sal i prevenir possibles mancances nutricionals.

Adaptar la dieta a les necessitats específiques de cada moment vital, juntament amb hàbits saludables i activitat física regular, és fonamental per gaudir d’una vida plena i amb benestar.


Elena León, Dietista-nutricionista EAP Sardenya

Data publicació: Octubre 2025


Enllaços d’interès: 


Pots descarregar aquest article en format PDF: