Conviure amb acúfens persistents
Es calcula que fins al 15% de la població adulta pot estar afectada per la presència d’acúfens persistents, però no totes les persones en són conscients i menys encara tenen limitacions.
Hi ha, tanmateix, un bon nombre de persones que són plenament conscients que estan sentint un brunzit continuat al llarg de tot el dia. Algunes expliquen que els condiciona totalment la seva qualitat de vida i la majoria afirmen que poden dur una vida normal, però que no recorden què és el silenci absolut.
Aquest problema esdevé un repte, ja que al no tenir un tractament eficaç i ser incurable, cal aprendre a conviure amb ell. Això ens porta sovint a voler saber-ne més, entendre per quin motiu passa, què ho ha pogut provocar, i què es pot fer per mitigar-lo en la mesura del possible.
El funcionament de l’oïda, la interpretació dels sons
A grans trets, per entendre què passa amb els acúfens, hem d’entendre que per generar un so i interpretar-lo, primer hi ha un estímul mecànic al timpà. Al nostre entorn es generen ones per qualsevol motiu (gent que parla, cotxes, vent…) que arriben a través del conducte auditiu en forma de vibracions de les ones aèries, les quals impacten en el timpà.
La vibració del timpà comporta el moviment d’uns ossets que tenim enganxats per la part interna del mateix timpà a l’oïda mitja, que ho traslladen a l’oïda interna, on aquell estímul físic es convertirà en un estímul nerviós que viatja al cervell i aquest identifica aquell so amb el qual ja tenim après que és un cotxe, una persona, aigua corrent o vent, etc. És a dir, el cervell ha emmagatzemat experiències per identificar ràpidament aquell estímul físic com quelcom que coneixem. I està aprenent contínuament. I com s’haurà entès, tot això en fraccions de segons, identifiquem immediatament un soroll, però el viatge ha estat llarg.
Doncs bé, en els acúfens no cal que hi hagi cap estímul extern. El cervell genera un soroll sense que realment hi hagi res que ho generi. Per aquest motiu generalment no es pot recordar quan va començar tot plegat.
Les causes
Les explicacions més acceptades son que, o bé hi ha una lesió de les cèl·lules sensorials situades a l’oïda interna, o bé hi ha una resposta anòmala i automàtica de les neurones cerebrals. Sigui com sigui, no hi ha estímul extern, però el cervell informa que sí que hi ha un soroll.
S’han identificat múltiples desencadenants que faciliten aquesta alteració. El que podem entendre gairebé totes i tots com a raonable son els traumatismes acústics (música molt alta, sorolls continuats de la ciutat, explosions, etc), però realment la principal causa és la pèrdua d’audició natural per l’edat. S’explica que pot ser un mecanisme d’intentar compensar la pèrdua auditiva, però tampoc es té una evidència 100% fiable. Un factor que sembla ser un desencadenant clar és l’estrès. Altres causes, aquestes previsibles, son el consum d’alcohol i tabac, l’obesitat, la diabetis, i també estan descrits com a efecte secundari d’alguns fàrmacs. Òbviament, hem de pensar que ho poden provocar malalties pròpies de l’aparell auditiu: infeccions, tumors… que en aquest cas poden millorar al guarir-se de la malaltia principal i desencadenant.
Com posem nom als sorolls que ens estan afectant?
Per diagnosticar els acúfens, cal fer una otoscòpia, mirar el conducte auditiu extern i el timpà, per descartar que hi hagi un tap de cera o alguna alteració com una infecció o una inflamació evidents. Si tot està bé, des de medicina de família expliquem quina és la nostra sospita i podem fer una derivació al servei d’otorrinolaringologia si es vol intentar quelcom més. Com que el diagnòstic és bastant clar, generalment no cal fer aquest pas, tot i que de vegades cal per ampliar l’estudi i plantejar algun dels tractaments que s’expliquen a continuació.
Tractament
Aquí és quan ve el problema: pocs, i de poca eficàcia. S’han provat diversos tipus de fàrmacs, però amb resposta molt inconsistent, de manera que no sol ser l’enfocament que es fa del problema.
Com que un dels desencadenants principals és l’estrès, s’ha provat tant fàrmacs (ansiolítics, antidepressius…) com teràpies específiques.
En cas que el tinnitus s’hagi relacionat amb la pèrdua auditiva, es pot mirar de corregir-ho amb audiòfons que a més puguin emetre un soroll que emmascari el brunzit. També existeixen audiòfons per a persones que tot i no tenir pèrdua d’audició, poden portar-lo perquè genera un soroll a la mateixa freqüència d’ona que el tinnitus, de manera que no el sent.
Hi ha associacions de persones afectades, que poden donar més informació, com l’Associació de Persones Afectades per Tinnitus (APAT).
La teràpia cognitiva conductual ajuda a la millora dels acúfens, és a dir, aprendre a incloure’ls com un fet indestriable d’un mateix per prestar-li cada cop menys atenció.
S’assumeix que al tractar-se d’una alteració gairebé irresoluble i de per vida, cal aprendre a conviure amb ell.
Roger Vinyeta, Metge de família EAP Sarrià, Vallvidrera i Les Planes
Data publicació: Juny 2025
Enllaços d’interès:
- https://www.acufenos.org/
- https://www.clinicbarcelona.org/ca/asistencia/malalties/acufens
- https://canalsalut.gencat.cat/ca/vida-saludable/salut-auditiva/
Pots descarregar aquest article en format PDF:
