La lactància materna
Des que l’infant neix fins als 6 mesos de vida l’aliment recomanat de forma exclusiva és la lactància materna. Posteriorment, s’aconsella complementar-la amb la incorporació de nous aliments, fins als 2 anys de vida o bé fins que la mare i el nadó ho decideixin. La lactància materna aporta beneficis tant a la mare, ja sigui a nivell immunològic i en la recuperació postpart, com a l’infant, ja que li redueix el risc de mort sobtada, prevé un excés de pes i ajuda immunològicament. A més, crea un vincle entre ambdós proporcionant un benestar emocional.
És cert que aquesta lactància no sempre és fàcil, hi ha casos que no és possible o que no es vol portar a terme per decisió pròpia. En aquestes situacions s’opta per preparats per a lactants, dissenyats per ser el màxim semblants a la llet materna, preparats per cobrir totes les necessitats dels infants fins als 6 mesos i elaborats principalment a través de la llet de vaca. Si el nadó no els tolera o el professional de pediatria ho recomana, també es poden trobar preparats derivats de cabra, inclús de soja i arròs.
Durant el període de lactància materna exclusiva no és necessari hidratar el nadó amb aigua, ja que la llet materna els proporciona hidratació, perquè una major part de la seva composició és aigua.
Introducció de nous aliments a partir dels 6 mesos
Passats els 6 mesos, la llet ha de seguir sent el principal aliment per nodrir i cobrir les necessitats dels infants fins al primer any de vida, però s’ha de començar a incorporar altres aliments que seran complementaris a la lactància.
El procés per començar a introduir nous aliments no es pot dur a terme abans dels 4 mesos. Tot i que és recomanable mantenir la lactància materna exclusiva fins als 6 mesos, hi ha nadons que comencen a mostrar interès pels aliments que veuen que es consumeixen a casa. Aquests estan preparats per començar a introduir una alimentació complementària quan:
- Es mantenen asseguts i mostren una postura de recolzament correcte.
- Aguanten el cap sols.
- Coordinen els ulls, les mans i la boca per tal de mirar l’aliment, poder-lo agafar i posar-se’l a la boca.
- Poden empassar-se aliments i no els escupen cap a fora per evitar ennuegar-se.
Calendari d’incorporació dels aliments
Si bé és cert que actualment no hi ha un ordre a seguir per introduir aliments diversos, ni cap justificació científica per retardar els aliments potencialment al·lèrgics, existeix el calendari d’incorporació dels aliments que és una eina orientativa i de gran ajuda per a les famílies.
Segons el calendari, s’indica lactància materna exclusiva fins als 6 mesos, i posteriorment, fins al primer any de vida cal anar introduint cereals integrals, com ara la pasta, arròs, el pa…, fruites, hortalisses i verdures, llegums, ous, peix, carn, oli d’oliva i fruits secs (molts o en pols). És a partir del primer any de vida que s’aconsella començar a introduir làctics, com són la llet sencera, el iogurt natural sense sucre i el formatge tendre. Passats els 4 anys es pot acabar d’introduir aliments sòlids amb risc d’asfíxia com ara fruits secs sencers, olives, grans de raïm, cireres…
Pel que fa al peix, en els nadons menors de 10 anys i en les dones embarassades cal evitar aquells peixos que tenen un alt contingut en mercuri, com són el peix espasa, l’emperador, la mussola, la tonyina…
Es recomana que els àpats dels nadons entre 6 i 12 mesos incloguin hortalisses, farinacis, aliments proteics, fruita i oli d’oliva. Cal tenir en compte que el llegum és un aliment proteic.
Consells alimentaris
Cal tenir en compte una sèrie de recomanacions per tal d’arrelar uns hàbits saludables en l’infant ja des d’edats primerenques perquè puguin perdurar en l’edat adulta, contribuint així a la prevenció de diverses patologies i en la conservació d’un bon estat de salut.
- Evitar sucres, mel i edulcorants.
- Evitar el consum excessiu de sal, i quan s’utilitza, fer-ho amb moderació i que sigui iodada.
- Variar les fonts de proteïna i donar prioritat als llegums, per evitar un excés de carn.
- Els infants no necessiten aliments especials dissenyats per a ells, com farinetes especials o iogurts especials.
- En els àpats d’entre hores, així com l’esmorzar, és important donar preferència a la fruita fresca i de temporada.
L’alimentació a partir del primer any de vida ha de ser una alimentació saludable i que segueixi tota la família.
- Els dinars i sopars formats per ½ hortalisses, ¼ farinacis i ¼ proteïna.
- Els esmorzars amb un làctic, un cereal integral i una peça de fruita fresca.
- Els àpats entre hores amb fruita fresca o un iogurt natural sense sucre.
Marta Alier, Dietista – Nutricionista EAP Vic Sud – CAP El Remei
Data publicació: Febrer 2025
Enllaços d’interès:
- https://canalsalut.gencat.cat/ca/vida-saludable/alimentacio/saludable/primera-infancia/
- https://canalsalut.gencat.cat/ca/vida-saludable/alimentacio/petits-canvis-menjar-millor/
- https://canalsalut.gencat.cat/ca/vida-saludable/alimentacio/
Pots descarregar aquest article en format PDF:
