La soledat no desitjada

A què ens referim exactament quan parlem de soledat no desitjada? Hi ha persones que estan soles físicament, en solitud, però no sofreixen soledat. I d’altres que poden sentir-se molt soles tot i estar rodejades de persones.

Estar sol i sentir-se sol són experiències diferents

La soledat no desitjada és un fenomen global. En els últims anys, els comerços de proximitat han anat desapareixent, debilitant els entorns comunitaris on les persones viuen i interaccionen. La pandèmia també ha afectat el teixit associatiu, convertint les relacions socials i l’ús d’espais col·lectius en perilloses fonts de contagi i afavorint la comunicació i la connexió virtual.

Quan parlem de soledat no volguda ens referim a aquelles situacions en les quals sentim la falta de companyia o bé que les relacions que tenim no són de la qualitat que desitjaríem. 

La soledat no desitjada és una experiència desagradable, que pot donar-se en qualsevol etapa de la vida i en diferents entorns (familiar, escolar, laboral, canvis en la vida…). Emocionalment, és molt desafiant, ja que està associada amb emocions d’angoixa, tristesa i desesperança.

A les consultes d’Atenció Primària s’observen molt sovint persones que se senten soles i sol·liciten visites de manera reiterada, perquè se senten malaltes, perquè presenten malestar o simplement perquè necessiten relacionar-se. 

Científicament, hi ha una clara relació entre la soledat i l’empitjorament de la salut física i mental. 

Recursos per combatre la soledat

La soledat no desitjada és una problemàtica d’origen social i com a tal calen estratègies de tipus comunitari per evitar-la.

  • Formar part d’algun grup de suport o psicoteràpia: Els grups que realitzem als Centres d’Atenció Primària, dirigits per un professional sanitari, ofereixen als participants un espai de confiança i suport on poder compartir experiències, conèixer la dels altres, descobrir noves perspectives i recursos. L’intercanvi entre participants redueix la percepció de soledat i permet crear relacions sòlides i de qualitat que poden perdurar un cop finalitzada l’activitat.
  • Fer activitats grupals: Inscriure’s en activitats que agradin com ara tallers de pintura, teatre, exercici físic, voluntariat… ofereix trobades socials regulars i la possibilitat d’apropar-se a persones amb qui es comparteixen interessos. 

Trobar maneres de reconstruir connexions significatives, enfortir les relacions existents, establir noves relacions o buscar suport professional pot ser fonamental per combatre-la.


Nina Heras, Psicòloga – Referent de Benestar Emocional i Comunitari EAP Sardenya / Twitter: @eapsardenya

Data publicació: Desembre 2024


Enllaços d’interès:


Pots descarregar aquest article en format PDF: