Càncer cutani, no melanoma

El càncer cutani cada vegada és més freqüent, producte segurament de les exposicions al sol de bona part de la població a partir dels anys 60. El 50% de les persones majors de 65 anys patiran algun tipus de càncer cutani. El 25% presentaran dos o més tumors malignes de pell.

El precàncer cutani

L’accessibilitat de la pell a l’observació simple permet detectar aquelles transformacions canceroses ja a l’inici, fet que en altres localitzacions de l’organisme no és així. I si no s’hi posa remei, cal veure’n l’evolució.

Les més habituals són les degudes a l’acció dels raigs solars, bàsicament els UV, que pel desconeixement dels seus efectes a llarg termini, i el fet de la moda del bronzejat fa unes dècades, ara ens dona gran quantitat de lesions ja iniciades aleshores imperceptiblement. Lògicament, els fototips clars (que més buscaven un impossible bronzejat o els calbs d’inici precoç) tindran més dany acumulat i on es desenvoluparà més fotodany: lentígens (taques), arrugues, càncer i precàncers (el terme precàncer ja existeix des del 1896).

Les lesions típiques del precàncer                                                        

  • Ceratosi actínica. Molt freqüent. Són petites o mitjanes lesions en àrees exposades: cara, calba, pavellons auriculars, dors de les mans. Tenen una superfície aspra i periòdicament desprenen una ‘pell’. Són indolores i no inflamatòries, tot i que de tant en tant es sobreinfecten pel rascat. En totes les lesions induïdes pel sol, convé tenir present que les àrees circumdants (que han rebut la mateixa dosis de raigs) també estan danyades encara que no es noti cap alteració.
  • Les ceratosis actíniques no s’han de confondre amb altres lesions fotoinduïdes, benignes, les ceratosis seborreiques que tenen un interès merament estètic. La principal distinció és l’aspecte untuós, ‘seborreic’, tou, que no solen desprendre cap capa i que van creixent en gruix i extensió. Aquestes són molt freqüents al tronc. Un cas especial és la queilitis actínica, bàsicament del llavi inferior i més freqüent en pagesos, pescadors.

Convé tractar-les, ja que en aquest punt són relativament senzilles de curar.

  • Malaltia de Bowen o epitelioma ‘in situ’. En realitat ja és un epitelioma, però que no ha passat de l’epidermis. Es manifesta com una placa superficial més o menys gran, també a àrees no fotoexpostes, de límits ben definits, aspra i de coloració eritematosa/marronosa d’evolució lenta. Una zona habitual és la preauricular.

Prevenció 

Bàsica, reduir l’exposició al sol i a làmpades UVA. Hi ha una relació causa efecte sobretot amb els fototips més clars. I aquest dany que és acumulatiu, comença a edats molt primerenques.

Es recomana consultar al metge quan hi hagi lesions permanents, en forma de taques i/o crostetes amb ‘pells’ que es van desprenent periòdicament.

Tractament

La crioteràpia, l’electrocoagulació són els més usats. També les cremes de diclofenac, d’àcid retinoic, d’imiquimod, de 5-fluorouracil. Per a tractar l’àrea que també ha estat fotoexposada i té un risc similar de desenvolupar ceratosis i/o càncer cutani no melanoma, una bona opció és la del peeling dermatològic amb àcid glicòlic, que podrà revertir aquest risc de manera apreciable i a la vegada serà efectiu no només sobre les ceratosis sinó sobre les altres manifestacions més estètiques del fotoenvelliment (arrugues, taques, etc).

En un següent article, continuarem parlant del càncer cutani. Fins aleshores!


Dr. Lluís Martínez Via, Metge Dermatòleg i Director Gerent EAP Albera Salut / Twitter: @AlberaSalut

Data publicació: Abril 2022


Enllaços d’interès:


Pots descarregar aquest article en format PDF: