Un nou curs ple de reptes

Aquest setembre comença amb dues bones notícies: la situació epidemiològica està millorant i entre totes i tots hem assolit una cobertura vacunal del 77% en persones de 12 anys o més.

Aquestes dues notícies tenen el seu revers. En relació amb la primera, portem ja 5 onades i quasi un milió de casos d’una malaltia impredictible i, malgrat que sabem molt més d’ella, de com prevenir-la, diagnosticar-la i tractar-la, no sabem ni quan, ni com arribarà la sisena onada (si és que arriba, com és probable). Aquests mesos ens han obligat a canviar la nostra manera de treballar i de viure i han deixat cicatrius importants en les persones més vulnerables de la societat i en els professionals sanitaris i sociosanitaris (que han fet un treball exemplar). La pandèmia és en realitat una sindèmia que està determinada per factors socioeconòmics i que a part dels efectes directes de la pròpia COVID-19, té efectes en els problemes de salut crònics i en la salut mental.

Quant a la segona, hem assolit molt bones cobertures per sobre dels 40 anys, però tenim quasi un terç de les persones joves a qui no està arribant la vacunació. Per evitar la sisena onada o per mantenir-la tan limitada com sigui possible, és essencial que les persones joves es vacunin, i assolir àmplies cobertures. Però és difícil arribar a la població jove, que se sent invulnerable i que està lluny del sistema sanitari.

L’atenció primària està jugant un paper clau en la vacunació, arribant primer a les persones grans, i progressivament ocupant-se de les persones que més costa que es vacunin, en un treball excel·lent basat en la proximitat, el coneixement, l’experiència de dècades de programes de vacunació i el treball comunitari.

Necessitem assolir cobertures àmplies i controlar la situació epidemiològica, perquè la COVID-19 passi a ser “només” una malaltia més i l’atenció primària i tot el sistema sanitari pugui recuperar el seu funcionament normal, la seva presencialitat al màxim, i la seva dedicació a tots els aspectes de la cura de la salut de persones i comunitats, i de la prevenció i la promoció de la salut.

Aquests són alguns dels reptes: màxima cobertura de vacunació, recuperar la normalitat en la vida i en la manera de treballar, malgrat que sigui una normalitat adaptada als temps i que necessàriament ha d’evolucionar, tenint en compte l’aprenentatge d’aquests mesos tan durs.

A principis de juny vaig acceptar la responsabilitat de ser la secretària de Salut Pública. Tinc el privilegi de ser la primera dona que assumeix aquesta responsabilitat. Els reptes que he explicat abans són part dels reptes compartits. Per a la salut pública aquest és un període crític: la pandèmia ha posat de manifest la necessitat dels serveis de salut pública, especialment de la vigilància epidemiològica, dels programes de vacunació, de la salut comunitària, de l’actuació intersectorial en salut… Moltes d’aquestes funcions es fan colze a colze amb el sistema sanitari, en especial amb l’atenció primària en salut. Altres requereixen a més l’acció intersectorial i interdepartamental: per exemple, treballar amb el Departament d’Educació per a contribuir a que les escoles estiguin obertes i siguin segures és essencial per treballar per la salut de la població, etc.

En aquests moments més que mai cal reforçar els serveis de salut pública, com a part del sistema sanitari, perquè desenvolupin totes les seves funcions i perquè juguin el seu paper d’interfase entre el sistema sanitari assistencial i els recursos comunitaris per impulsar la salut a partir del treball sobre els seus determinants.


Carmen Cabezas, Secretària de Salut Pública – Departament de Salut

Data publicació: Octubre 2021


Pots descarregar aquest article en format PDF: