Quan cal una dieta sense gluten?

La dieta sense gluten és indispensable pels celíacs, perquè el seu contacte continu els produeix lesions intestinals. I ha de ser permanent si no volen tenir símptomes, En canvi, els intolerants podran prendre aliments amb gluten uns mesos després de retirar-lo.

La celiaquia

És el quadre clínic produït per la ingesta continua de gluten, quan s’és al·lèrgic al mateix. L’únic tractament efectiu és la dieta totalment exempta de gluten. Es manifesta de diferents maneres, segons l’edat d’inici de l’al·lèrgia. En les persones adultes hi ha dos grans grups de símptomes:

  1. Intestinals: diarrea, distensió abdominal, acumulació de gasos, dolor abdominal, nàusees, restrenyiment i vòmits.
  2. Generals: fatiga i pèrdua de pes, anèmia (per manca de ferro), osteoporosi, erupció cutània amb picor i ampolles, deteriorament de l’esmalt dental i úlceres bucals, mal de cap, i lesions en el sistema nerviós, amb formigueig i entumiment en els peus i les mans, possible pèrdua d’equilibri i deteriorament cognitiu.

En nens l’afectació és més significativa perquè els agafa en època de desenvolupament. Els menors de dos anys poden tenir símptomes digestius (vòmits, diarrea crònica, distensió abdominal) i generals (retard del desenvolupament, falta de gana, i atròfia muscular progressiva). Però a partir dels 2 anys, si no s’ha retirat el gluten, la clínica és més important perquè dona efectes de més gravetat, com pèrdua de pes, irritabilitat, baixa estatura i pubertat tardana.

El gluten i els aliments

El gluten és una proteïna present en alguns cereals com el blat, l’ordi, el sègol i possiblement en la civada i els seus derivats: sèmola, camut (varietat de blat) i espelta (també conegut com a blat verd o blat salvatge). Per això cal eliminar de la dieta qualsevol producte que porti com a ingredient: blat, civada, ordi, sègol i triticale (cereal obtingut per encreuament de blat i sègol), que es troben com a cereals però també en forma de midó i farina, i per tant en els pans i pastes alimentàries.

En el moment actual, la legislació alimentària europea exigeix que en l’etiqueta dels aliments s’especifiqui la composició quan pugui contenir algun component amb gluten, independentment de la quantitat en què estigui present. No obstant això, persisteixen dos problemes:

  1. la necessitat de conèixer els noms de tots els components cereals i additius que tenen gluten.
  2. la incertesa de si les matèries primeres no s’han barrejat o contaminat amb altres que contenen gluten.

Recomanacions  

Les mesures pràctiques més segures pels celíacs i els intolerants al gluten consisteixen en:

  1. No adquirir aliments sense etiquetatge o dubtosos sobre els seus components.
  2. Menjar en restaurants o establiments que puguin garantir que les matèries utilitzades no contenen gluten.
  3. Consultar amb freqüència els llistats d’aliments fabricats amb garantia d’absència de gluten que proveeixen les associacions de celíacs.
  4. Comprar productes amb certificat de qualitat d’aliments sense gluten.

NO CONTENEN GLUTEN:

  • Hidrats de carboni: arròs, blat de moro, soja, patates, tapioca, fesols, sorgo, quinoa, mill, fajol, amarant i farines de nous; fruites, verdures, llegums; sucre, mel.
  • Greixos: Llet i derivats, olis i mantegues.
  • Proteïnes: carns, peix i marisc frescos o congelats sense arrebossar o en conserva en oli, ous.
  • Altres: cafè en gra o mòlt; infusions i refrescos; vins i begudes escumoses; sal, vinagre de vi, espècies en branca i gra i totes les espècies naturals no preparades.

PODEN PORTAR GLUTEN:

  • Pans, cròtons, pastes, carns processades, brous o sopes concentrades, succedanis de cansalada, farcits, productes marinats, guarniment, midó o farina per espessir, hòsties de comunió, imitació de marisc, productes arrebossats o salses.
  • Si en l’etiquetatge consten els següents ingredients: gluten, cereals, farina, proteïna vegetal, hidrolitzat de proteïna, malta o xarop de malta, amilacis, fècula, fibra, espessant, sèmola, proteïna, extracte de malta, llevat, espècies, aromes, midons modificats E-1404 (Midó oxidat). E-1412 (Fosfat de diamidó). E-1414 (Fosfat acetilat de midó). E-1422 (adipat acetilat de diamidó). E-1442 (Fosfat de hidroxipropil diamidó). E-1410 (Fosfat de monoamidó). E-1413 (Fosfat fosfatat de midó). E-1420 (Midó acetilat). E-1440 (Hidroxipropil midó). E-1450 (octenil succinat de midó).

Jordi ArrufatMetge de família  EAP Sarrià, Vallvidrera, Les Planes /Twiiter: @CapSarria

Data publicació: juliol 2021


Enllaços d’interès:

https://canalsalut.gencat.cat/ca/salut-a-z/m/malaltia-celiaca

https://www.celiacscatalunya.org/ca/celiaquia


Pots descarregar aquest article en format PDF: