
L’ansietat és la més comuna i universal de les emocions, reacció de tensió sense causa aparent, més difusa i menys focalitzada que les pors. És important entendre l’ansietat com una sensació o un estat emocional normal davant de determinades situacions i que constitueix una resposta habitual a diferents situacions quotidianes estressants. Així, un cert grau d’ansietat és fins i tot desitjable per al maneig normal de les exigències del dia a dia. Tan sols quan sobrepassa una certa intensitat o supera la capacitat d’adaptació de la persona, és quan l’ansietat es converteix en patològica, provocant malestar significatiu amb símptomes que afecten tant el pla físic, com el psicològic i a la conducta.
Quins són els símptomes d’ansietat?
L’ansietat pot produir diversos tipus de símptomes, en funció del seu origen, ja sigui aquest psicològic, físic o conductual.
Els signes i símptomes de l’ansietat més comuns són: sensació de nerviosisme, agitació o de perill imminent, pànic o catàstrofe, augment de la freqüència cardíaca, respiració accelerada, sudoració, tremolors, insomni, símptomes gastrointestinals com nàusees, vòmits o diarrea.
Com em pot ajudar el meu metge/essa de família?
Des del teu equip d’atenció primària farem una valoració exhaustiva mitjançant una o més entrevistes a la persona i, fins i tot, si resulta necessari, amb els seus familiars, per a poder fer una detecció precoç dels trastorns ansiosos on l’ansietat tingui un paper rellevant.
També es valorarà descartar possibles causes orgàniques subjacents, mitjançant analítica de sang o altres proves complementàries.
Un cop descartada l’existència de qualsevol patologia, el/la metge/essa de família li pot recomanar diferents eines no farmacològiques que poden ajudar a complementar el pla terapèutic.
Finalment cal esmentar que el/la metge/essa pot fer ús, com a recurs, de tractament amb medicació, sempre valorant el context de cada persona i havent esgotat possibilitats no farmacològiques.
Eines no farmacològiques
- Tècniques de respiració i de relaxació muscular. Poden ser guiades, presencialment o a través d’àudios o vídeos i després, realitzades per la persona per si sola, segons la seva necessitat.
- Pràctica de Taitxí, ioga, mindfulness, meditació.
- Fer ús de recursos comunitaris del barri mitjançant la Prescripció Social (procediment en el qual els professionals sanitaris aconsellem a determinats pacients, prèvia valoració i acompanyament, a participar en activitats comunitàries adreçades pel benestar psicosocial de la persona).
A nivell especialitzat, trobem eines com:
- Psicoteràpia individual.
- Tècniques de biofeedback (tenen com a objectiu que la persona aconsegueixi modificar voluntàriament els seus propis estats biològics, per a disminuir l’ansietat i millorar la seva salut).
A les imatges que us mostrem podeu veure alguns exemples (Font: Departamento de Sanidad. Gobierno Vasco):
Iván David Sánchez Quecán, Metge de Família CAP Roger de Flor – EAP Dreta de l’Eixample / Twitter:@caprogerflor
Data publicació: juliol 2021
Enllaços d’interès:
https://www.clinicbarcelona.org/asistencia/enfermedades/trastornos-de-ansiedad
https://ajuntament.barcelona.cat/sanitatisalut/ca/canal/gestionar-lestres-lansietat-o-la-depressio
https://canalsalut.gencat.cat/ca/detalls/article/Ansietat
Pots descarregar aquest article en format PDF: