Tothom pateix ansietat alguna vegada

L’ansietat és la més comuna i universal de les emocions, reacció de tensió sense causa aparent, més difusa i menys focalitzada que les pors. És important entendre l’ansietat com una sensació o un estat emocional normal davant de determinades situacions i que constitueix una resposta habitual a diferents situacions quotidianes estressants. Així, un cert grau d’ansietat és fins i tot desitjable per al maneig normal de les exigències del dia a dia. Tan sols quan sobrepassa una certa intensitat o supera la capacitat d’adaptació de la persona, és quan l’ansietat es converteix en patològica, provocant malestar significatiu amb símptomes que afecten tant el pla físic, com el psicològic i a la conducta.

Quins són els símptomes d’ansietat?

L’ansietat pot produir diversos tipus de símptomes, en funció del seu origen, ja sigui aquest psicològic, físic o conductual.

Els signes i símptomes de l’ansietat més comuns són: sensació de nerviosisme, agitació o de perill imminent, pànic o catàstrofe, augment de la freqüència cardíaca, respiració accelerada, sudoració, tremolors, insomni, símptomes gastrointestinals com nàusees, vòmits o diarrea.

Com em pot ajudar el meu metge/essa de família?

Des del teu equip d’atenció primària farem una valoració exhaustiva mitjançant una o més entrevistes a la persona i, fins i tot, si resulta necessari, amb els seus familiars, per a poder fer una detecció precoç dels trastorns ansiosos on l’ansietat tingui un paper rellevant.

També es valorarà descartar possibles causes orgàniques subjacents, mitjançant analítica de sang o altres proves complementàries.

Un cop descartada l’existència de qualsevol patologia, el/la metge/essa de família li pot recomanar diferents eines no farmacològiques que poden ajudar a complementar el pla terapèutic.

Finalment cal esmentar que el/la metge/essa pot fer ús, com a recurs, de tractament amb medicació, sempre valorant el context de cada persona i havent esgotat possibilitats no farmacològiques.

Eines no farmacològiques

Tècniques de respiració i de relaxació muscular. Poden ser guiades, presencialment o a través d’àudios o vídeos i després, realitzades per la persona per si sola, segons la seva necessitat.
Pràctica de Taitxí, ioga, mindfulness, meditació.
Fer ús de recursos comunitaris del barri mitjançant la Prescripció Social (procediment en el qual els professionals sanitaris aconsellem a determinats pacients, prèvia valoració i acompanyament, a participar en activitats comunitàries adreçades pel benestar psicosocial de la persona).

A nivell especialitzat, trobem eines com:

Psicoteràpia individual.
Tècniques de biofeedback (tenen com a objectiu que la persona aconsegueixi modificar voluntàriament els seus propis estats biològics, per a disminuir l’ansietat i millorar la seva salut).

A les imatges que us mostrem podeu veure alguns exemples (Font: Departamento de Sanidad. Gobierno Vasco):