Caigudes en edat avançada… un problema, un indicador

La caiguda és una síndrome geriàtrica que es considera un problema de salut pública amb conseqüències físiques, socials i psicològiques. Les caigudes són la segona causa mundial de mort per lesions accidentals o no intencionades en la gent gran.

Les dades

Segons l’OMS, la caiguda es defineix com qualsevol esdeveniment involuntari on, a causa d’una pèrdua de l’equilibri, el cos cau a terra o sobre una superfície ferma.

L’edat és el factor més gran de risc de les lesions per caigudes. Es produeixen quasi 40.000 morts/any per caigudes en persones d’edat avançada i, d’aquestes, les persones de 80 o més anys tenen una mortalitat sis vegades major que les de 65-79 anys. El 25% de les persones que cauen pateixen lesions que redueixen la mobilitat i la independència i augmenten el risc de mort prematura.

Les causes

Les conseqüències d’una lesió per caiguda accidental poden reduir considerablement la qualitat de vida de la persona d’edat avançada. Aquestes persones s’enfronten a una possible discapacitat que podria requerir ajuda en les activitats de la seva vida diària, així com una dura i costosa rehabilitació, per no obviar els efectes psicològics que poden desencadenar-se.

Els factors de risc de les caigudes són:

  • Factors de risc intrínsecs o individuals: Antecedents de caigudes, edat, sexe, viure sol, ús de psicofàrmacs, polimedicació, malaltia crònica, alteració de la mobilitat i de la marxa…
  • Factors de risc extrínsecs: Riscos ambientals (poca il·luminació, terres lliscants, etc.), calçat i roba inadequats, ajudes per caminar o dispositius auxiliars inadequats…
  • Exposició al risc: Algunes activitats poden augmentar el risc de caigudes, en incrementar l’exposició a condicions ambientals perilloses (terres lliscants o irregulars, calçades deteriorades), cansament agut o pràctiques insegures en sessions d’exercici físic.

La prevenció

“Valoració Geriàtrica Integral (VGI)”. Els professionals sanitaris realitzem valoracions sistemàtiques del risc, utilitzant instruments específics que poden ajudar a identificar precoçment el nivell de risc i els factors associats.

Ens podem fer un autotest de 3 senzilles preguntes que recomana el “Documento de consenso sobre prevención de fragilidad y caídas en la persona mayor del SNS”:

  1. ¿Ha patit alguna caiguda en l’últim any que hagi precisat atenció sanitària?
  2. ¿Ha patit dues o més caigudes a l’any?
  3. ¿Presenta cap trastorn de la marxa significatiu?

Tan sols una resposta positiva en un major de 75 anys pot suposar risc de caigudes.

El tractament

Després d’haver valorat el risc de caigudes, la persona es classifica de baix o alt risc de caigudes. En cas d’alt risc, cal realitzar una intervenció preventiva centrada en tres components:

1. Programa d’activitat física. La pràctica d’exercici físic és la intervenció més eficaç per endarrerir la discapacitat i les caigudes. A ser possible un programa adequat a les necessitats del pacient en funció de les seves característiques.

2. Revisió dels fàrmacs que afecten negativament a les persones amb risc de caigudes, seguint els criteris STOPP/START. Mitjançant uns indicadors es detecten prescripcions potencialment inapropiades i omissions de prescripció que poden ser beneficioses pels pacients.

3. Revisió de riscos de la llar:

  • Al bany: Mantenir el terra sec, instal·lar baranes de seguretat, afegir bandes antilliscants al terra del bany i dutxa. Si presenta inestabilitat, fer servir una cadira de dutxa i un accessori manual de paret. No tancar mai la porta del bany i instal·lar una mànega extrallarga a la dutxa.
  • Al dormitori: Aixecar-se amb compte després d’estar estirat o assegut. Seure al llindar del llit o cadira fins que estigui segur que no es mareja. Portar calçat resistent amb sola antilliscant. La il·luminació cal que sigui bona. Organitzar la roba per poder agafar-la amb facilitat. Utilitzar els calaixos centrals, desestimant els que estiguin per sobre tòrax o per sota dels genolls.
  • Escales: Evitar esglaons amb irregularitats i assegurar-se que no llisquen, es recomana posar de color vistós la part del llindar de l’esglaó per a visualitzar-lo millor. Treure els obstacles de les escales i posar baranes a ambdós costats. Mantenir sempre una de les mans agafada a la barana i concentrar-se amb el que s’està fent.
  • A casa: Eliminar els obstacles, mantenir el més necessari en armaris accessibles i els calaixos tancats, retirar catifes. Tenir els números de telèfon importants a l’abast i si s’utilitza medalló de teleassistència, portar-lo sempre al damunt.

Qualsevol caiguda pot suposar la necessitat de suport i d’intervenció de diferents recursos de salut, suport social, ingrés hospitalari i rehabilitació, entre molts d’altres. Les lesions són una causa molt important de discapacitat a llarg termini i tenen un impacte profund sobre la vida dels familiars i cuidadors.


Àngels Senan, DUI ABS Alt Camp Oest / Facebook: CAP Alcover

Data publicació: juliol 2021


Enllaços d’interès:

https://canalsalut.gencat.cat/ca/vida-saludable/prevenir_accidents_i_lesions/gent_gran/

http://seguretatdelspacients.gencat.cat/ca/detalls/noticia/guia-prevencio-caigudes-persones-grans


Pots descarregar aquest article en format PDF: