
Descobrir i créixer en moviment
Durant tota la vida, i especialment des del naixement fins a l’adolescència, la motricitat pren i té un paper fonamental a les nostres vides. A través del moviment, els infants descobreixen el seu propi cos i, es relacionen i s’expressen amb el món que els envolta. Alhora resulta primordial per adquirir experiències i desenvolupar funcions motrius, cognitives i relacionals.
Al mateix temps la mirada, la cura i tota relació amb el nadó, bebè, infant creat amb respecte, confiança i actitud positiva seran bàsiques pel seu òptim desenvolupament.
Els nadons, des del primer moment, són éssers complets, capaços i plens de potència. El nostre gran repte com a mares i pares és reconèixer i acompanyar aquestes capacitats innates i enriquir-les segons els seus ritmes i interessos.
Emmi Pikler i el moviment lliure
Emmi Pikler va ser una pediatra que va centrar els seus estudis científics en el desenvolupament motriu i afectiu dels infants. Va demostrar que el desenvolupament motor es produeix de manera espontània, en funció de la maduració i mitjançant l’activitat autònoma, sense la intervenció directa de l’adult, sempre que vagi acompanyat d’un vincle afectiu positiu.
Pikler ens ha aportat la seva visió de l’infant com a ésser actiu, competent i amb iniciativa.
L’infant, en sentir-se lliure (i no forçat, com seure’l per jugar quan encara no ho ha fet ell sol), es mostra amb una actitud més positiva i més interessada que li portarà a aprendre tots els moviments, sense saltar-se cap fase del desenvolupament motriu, com per exemple el gateig.
Tot infant sa aprèn sol les diferents posicions que ha d’adoptar, aprèn a voltejar, a asseure’s sol, a caminar sense que se l’ajudi donant-li la mà ni se l’inciti a fer-ho, fet que sol ser contraproduent.
Cada infant té el seu propi ritme. Per exemple, poden començar a caminar des d’abans de l’any i fins als 21 mesos dins d’una total normalitat.
Com en tot procés d’aprenentatge, en el desenvolupament psicomotor el resultat final és important, però encara ho és més el camí fins a arribar-hi. Aquí és on amb el nostre acompanyament li podem donar les primeres oportunitats d’independència i creixement personal així com transmetre-li la nostra confiança i el nostre respecte envers el seu ritme únic.
I quin és el paper de l’adult?
Els adults els acompanyem estant presents, amb seguretat i respecte.
En els temps d’activitat autònoma, l’observació ens permetrà un coneixement profund de l’infant i anar adaptant l’espai de joc i les joguines. És important vetllar per la seva seguretat (proporcionar-li un ambient estable i joguines adequades).
En els moments d’activitat autònoma l’infant marca els seus propis objectius, decideix amb què juga, durant quanta estona, en quina posició i en quina intensitat.
En el moment de cura, en canvi, l’adult és qui marca l’objectiu i els límits.
Perquè es pugui donar un desenvolupament autònom de qualitat és necessari que es creï un vincle segur proporcionant l’afecte, l’atenció i cures necessàries.
Consells pràctics
- Posar els bebès en un terra ferm panxa enlaire.
- No avançar posicions.
- Oferir estones de moviment al llarg del dia.
- Limitar les estones d’hamaques als mínims temps.
- Proporcionar roba còmoda.
- Adequar un espai segur.
- Oferir joguines adequades i enriquidores.
- Explicar-li el dia a dia (moments de cura).
- Sense interrupcions (descans de pantalles).
Anna Teixidó Medina, Pediatra
Alícia Portella Serra, Infermera pediàtrica
CAP Vallcarca-Sant Gervasi / Twitter: @aprimariavsg
Data publicació: Desembre 2020
Enllaços d’interès:
Emmi Pikler. Moverse en libertad
Blog teta-à-porter. Pedagogia per la primera infància
El Joc. Imprescindible per aprendre
Pots descarregar aquest article en format PDF: