Acompanyar la motricitat dels infants per créixer millor

Descobrir i créixer en moviment

Durant tota la vida, i especialment des del naixement fins a l’adolescència, la motricitat pren i té un paper fonamental a les nostres vides. A través del moviment, els infants descobreixen el seu propi cos i, es relacionen i s’expressen amb el món que els envolta. Alhora resulta primordial per adquirir experiències i desenvolupar funcions motrius, cognitives i relacionals.

Al mateix temps la mirada, la cura i tota relació amb el nadó, bebè, infant creat amb respecte, confiança i actitud positiva seran bàsiques pel seu òptim desenvolupament.

Els nadons, des del primer moment, són éssers complets, capaços i plens de potència. El nostre gran repte com a mares i pares és reconèixer i acompanyar aquestes capacitats innates i enriquir-les segons els seus ritmes i interessos.

Emmi Pikler i el moviment lliure

Emmi Pikler va ser una pediatra que va centrar els seus estudis científics en el desenvolupament motriu i afectiu dels infants. Va demostrar que el desenvolupament motor es produeix de manera espontània, en funció de la maduració i mitjançant l’activitat autònoma, sense la intervenció directa de l’adult, sempre que vagi acompanyat d’un vincle afectiu positiu.

Pikler ens ha aportat la seva visió de l’infant com a ésser actiu, competent i amb iniciativa.

L’infant, en sentir-se lliure (i no forçat, com seure’l per jugar quan encara no ho ha fet ell sol), es mostra amb una actitud més positiva i més interessada que li portarà a aprendre tots els moviments, sense saltar-se cap fase del desenvolupament motriu, com per exemple el gateig.

Tot infant sa aprèn sol les diferents posicions que ha d’adoptar, aprèn a voltejar, a asseure’s sol, a caminar sense que se l’ajudi donant-li la mà ni se l’inciti a fer-ho, fet que sol ser contraproduent.

Cada infant té el seu propi ritme. Per exemple, poden començar a caminar des d’abans de l’any i fins als 21 mesos dins d’una total normalitat.

Com en tot procés d’aprenentatge, en el desenvolupament psicomotor el resultat final és important, però encara ho és més el camí fins a arribar-hi. Aquí és on amb el nostre acompanyament li podem donar les primeres oportunitats d’independència i creixement personal així com transmetre-li la nostra confiança i el nostre respecte envers el seu ritme únic.

I quin és el paper de l’adult?

Els adults els acompanyem estant presents, amb seguretat i respecte.

En els temps d’activitat autònoma, l’observació ens permetrà un coneixement profund de l’infant i anar adaptant l’espai de joc i les joguines. És important vetllar per la seva seguretat (proporcionar-li un ambient estable i joguines adequades).

En els moments d’activitat autònoma l’infant marca els seus propis objectius, decideix amb què juga, durant quanta estona, en quina posició i en quina intensitat.

En el moment de cura, en canvi, l’adult és qui marca l’objectiu i els límits.

Perquè es pugui donar un desenvolupament autònom de qualitat és necessari que es creï un vincle segur proporcionant l’afecte, l’atenció i cures necessàries.