Fàrmacs per dormir: per què són perillosos?

Lormetazepam, lorazepam, diazepam, alprazolam, zolpidem i similars. Aquests medicaments s’utilitzen sobretot pel tractament de l’insomni i l’ansietat. Si es prenen poc temps, són eficaços i segurs, però en tractaments llargs poden donar dependència (addicció), tolerància (deixen de fer efecte i cada vegada es necessita més dosis) i abstinència (si es deixen de prendre de cop, donen símptomes desagradables).

Quins són els efectes perjudicials a llarg termini?

Augment dels trastorns de memòria, risc de caigudes i fractures de maluc, risc d’accidents de trànsit, pneumònies i fins i tot en un estudi es va veure un augment de la mortalitat durant el primer any de tractament.

És una prioritat no perllongar aquests tractaments en el temps, i en el cas que hagi estat així, intentar una retirada, ja que en aconseguir-ho els pacients milloren (noten el cap més clar i es troben més àgils). Un dels principals motius que afavoreixen la cronicitat és la resistència a deixar-los per part del pacient. Això pot ser degut a experiències prèvies negatives a l’hora de retirar-los, en general perquè s’ha intentat massa ràpid o en poc temps.

Per fer una retirada adequada es recomana donar una pauta per escrit (similar a la taula adjunta) i fer una disminució molt gradual de les pastilles, durant uns quants mesos. En cas de qualsevol dubte consulteu al vostre metge.