S’anomena infeccions respiratòries agudes al conjunt de malalties que afecten les vies per on passa l’aire. Les poden causar tant els virus com els bacteris i això fa que siguin molt contagioses i per tant molt comunes en els nens i nenes en edat escolar.
|
Ser pares
Infeccions respiratòries agudes: un mal comú a l'hivern
Les infeccions respiratòries agudes (IRA) són la principal causa de consulta en els serveis de salut, sobretot a l’hivern. El terme aguda no significa que sigui greu, sinó que el quadre patològic s’ha iniciat fa pocs dies. Són més freqüents quan es produeixen canvis bruscos de temperatura i en l’exposició a ambients molt contaminats, a llocs poc ventilats o on es fuma. De promig en àrees urbanes un nen presenta entre 5 i 8 episodis d’IRA l’any, mentre que en àrees rurals la incidència és més baixa.
TIPUS
Es classifiquen segons les vies respiratòries que afecten, que poden ser les vies altes: nas (rinitis), gola (faringitis), sins paranasals (cavitats de la cara i de la base del crani que es comuniquen amb el nas) (sinusitis), oïda mitjana (otitis), les amígdales (amigdalitis) i l’epiglotis (llengüeta cartilaginosa que en el moment de la deglució tapa la glotis) (epiglotitis); i d’altra banda, les vies baixes: laringe o cordes vocals (laringitis), tràquea (traqueïtis), hibronquis (bronquitis), bronquíols (bronquiolitis), alvèols (alveolitis) i parènquima pulmonar o teixit que cobreix els pulmons (pneumònia). Les IRA normalment comencen amb un refredat comú que pot ser originat per més de 200 virus diferents, essent els més freqüents el rinovirus, el virus sincitial respiratori (RSV), l’adenovirus i el virus influenza, que és el que causa la grip. La majoria dels quadres gripals són lleus o moderats i es resolen al cap de vuit o deu dies. Però els virus, en deteriorar els mecanismes de defensa de l’organisme, poden facilitar l’atac de bacteris que causin infecciones d’oïda, sinusitis, angines o, en casos extrems, pneumònia.
SÍMPTOMES I TRACTAMENT
Els símptomes de la infecció respiratòria benigna són nas tapat, dificultat per respirar, mocs, tos, mal lleu a la gola i febre lleugera, mal de cap i malestar general. És important treure la mucositat de les fosses nasals i si és necessari fer servir sèrum fisiològic. Cal que cada hora aproximadament el nen begui un gotet d’aigua, suc natural o un brou suau. Si té febre o malestar és bo que s’estigui al llit i cal ventilar l’habitació dos cops al dia com a mínim. No és recomanable medicar els nens per un refredat, ja que el procés ha de seguir el seu curs. Si es prefereix alleugerar els símptomes amb un fàrmac, cal consultar abans el pediatre. Això és especialment rellevant en el cas dels antibiòtics, ja que el pediatre sap distingir si el quadre és bacterià o el causa un virus. Són rics en ferro la carn i peix, llevat de cervesa, algues marines, cereals (quinoa), llegums (mongetes vermelles, cigrons, soja, llenties, tramussos, pèsols), fruits secs, verdures de fulla verda i remolatxa. IODE (I) És indispensable per al bon funcionalment de la glàndula tiroides, que controla el metabolisme de tot el cos. Ajuda al creixement, millora l’agilitat mental, crema l’excés de greix i participa en el desenvolupament d’ungles, cabell, pell i dents. El trobem a la sal marina, peix, marisc, algues i vegetals conreats en sòls rics en iode. MAGNESI (Mg) El magnesi manté l’equilibri de les neurones i actua sobre la transmissió nerviosa, ajuda a fixar el calci i el fòsfor i prevé els càlculs renals. Es troba en els fruits secs, cereals (germen de blat, llevat, mill, arròs i blat), llegums i germinats. ZINC (Zn) El zinc afavoreix la pell, el cabell, les ungles i les membranes mucoses. Ajuda a controlar el creixement i es concentra en els òrgans genitals, les glàndules endocrines, cabell, ungles i ossos. Participa en el funcionament de 70 reaccions enzimàtiques i destrueix elements tòxics per a l’organisme. El trobem en els cereals integrals, fruits secs (pipes de carbassa i de gira-sol, cacauets, nous, ametlles, avellanes), verdures (ceba, all, julivert, bolets i mongetes tendres), llegums, carn, fetge, ous, marisc i te. CROM (Cr) El crom regula el metabolisme del sucre i els nivells de colesterol i triglicèrids. Aliments rics en crom són els olis vegetals, llevat de cervesa, cereals integrals (ordi i blat de moro), nous, poma, enciam, patates, créixens, bolets, ceba i bròquil, fetge de vedella, pollastre i marisc.
QUAN CAL ANAR A LA CONSULTA?
Sempre en nadons menors de tres mesos o quan la febre és de més de 39ºC, dura més de dos dies o reapareix, si els símptomes duren més de set dies, si fa mal l’oïda o supura, quan el mal de gola és tan intens que impedeix menjar, quan el nen no té gana, està molt irritable, inactiu o té molta son, quan té secrecions groguenques als ulls, orina poc, respira més de pressa que normalment o amb dificultat, fa xiulets al respirar o té tos amb flegma.
COM ES TRANSMET EL REFREDAT
El refredat s’encomana a casa, a l’escola i als llocs concorreguts. La tos i els esternuts disseminen partícules virals que s’inhalen o entren en contacte amb les mucoses d’una altra persona. D’altra banda, els virus poden sobreviure a les mans del malalt durant més de dues hores i sobre les superfícies que ens envolten, durant alguns dies. Per això la millor mesura per evitar el contagi és rentar-se sovint les mans amb aigua i sabó. És millor utilitzar mocadors de paper que es llencen després de cada ús, que de roba.
Editorial
Més informació a www.gencat. net/ics/usuaris/campanyes/refredat_ grip/ i a www.camfic.org
núm. 40 - GENER-FEBRER 2009
|