Creure's malalt

L’ansietat per la salut és un trastorn psicològic que fa creure a l’afectat que té greus problemes de salut. La persona té sensacions reals al seu cos que indiquen que alguna cosa no funciona bé. Convençut que pateix una malaltia, se’n va al metge angoixat per obtenir un diagnòstic, que en aquest cas, descarta cap malatia física. Els símptomes que han disparat l’alerta desapareixen per un període de temps, però al cap de pocs dies tornen a sortir i desencadenen noves angoixen en la persona que els pateix.
Els indicis de preocupació es poden despertar a partir de certes manifestacions corporals com poden ser pigues, petites ferides, tos, batecs del cor, moviments involuntaris o sensacions físiques no molt clares. La persona que es creu malalta pensa que són manifestacions de malaties greus com un càncer, la sida o un infart. Aquest és un procés psicològic que comença amb una preocupació excessiva per la salut i que té moltes gradacions. Forma part dels anomenats trastorns amb síndromes somatoformes i provoca que la persona afectada somatitzi les seves angoixes sobre el seu cos. En els casos més greus, l’obsessió per la salut pot arribar a inhibir la capacitat de l’individu per fer front a la vida quotidiana i per gestionar les malaties comunes. En aquest cas, el trastorn pot ser ja considerat una malatia mental.

PERFIL DE L’AFECTAT
Encara que els afectats per un transtorn d’ansietat per la salut no tenen un perfi l defi nit, el problema es presenta amb més freqüència en homes entre 30 i 40 anys, i en dones entre 40 i 50 anys. També en les persones que han viscut abans una malaltia greu o han crescut en un entorn familiar centrat en la malatia.

Les característiques psiocològiques i de comportament comunes són:

- Es preocupen constament per la salut i tenen un nivell d’autovigilàcia del cos exagerat.
- Sovint parlen de malalties i símptomes a les persones del seu entorn i als desconeguts.
- Busquen i fan molta atenció a les informacións sobre malaties i consulten diversos especialistes sanitaris.
- Poden anar reiteradament als serveis d’Urgències dels hospitals.
- Es fan autoexploracions cercant símptomes de malaties.
- Solen sofrir ansietat i estrès i prioritzen les sensacions negatives del cos per sobre de les positives.
- Tenen pors i temors per la seva integritat física i canvien sovint d’estat d’ànim.
- Alguns afectats eviten visitar cap metge per por que els confi rmi els temors sobre les malaties.
- El sofriment físic i psicològic és real, tot i no tenir un origen físic contrastat.
- Tenen poca resistència al dolor físic i el sobredimensionen. Una petita ferida pot convertirse en un drama per ells.
- En alguns casos, l’afectat pot automedicar-se de manera desmesurada i sense consultar el metge. En d’altres, pot evitar prendre cap fàrmac per por que li produexi efectes adversos o una nova malatia.

ORIGEN I DIAGNÒSTIC
L’origen d’aquest trastorn és clarament psicològic i deriva d’una gestió emocional, conductual i cognitva errònia del propi cos. El perquè es dispara és difícil de determinar, però se sap que hi infl ueixen factors com un entorn on predominen les expressions de la malaltia com a vehicle dels afectes i les emocions o la presència d’un estat d’ànim crític (per la mort d’un familiar o per estrès), entre d’altres. Sovint les persones que pensen erròniament estar malaltes tenen un atenció desmesurada pels aspectes negatius de la vida i solen afavorir els pensaments catastrofi stes per sobre dels optimistes. El trastorn d’ansietat per la salut s’ha de tractar, per tant, amb una teràpia congnitivo-conductual que ensenyi a la persona afectada eines i mecanismes per fer front a les angoixes i les pors. Quant l’afectat arribi a identifi car les situacions que li provoquen l’obsessió per la malatia, podrà corregir les seves reaccions. D’aquesta manera, desapareixeran també el malestar físic i el malestar emocional. Els fàrmacs no són indicats més que en casos d’un nivell molt alt d’ansietat i angoixa. Com tots els trastorns psicològics, l’ansietat per la salut provoca en la persona que la pateix un malestar real, que incideix en més o menys mesura en la seva vida diària. Per això, és important valorar la incidència del trastorn en cada persona afectada abans de diagnosticar si arriba al grau de mal i de decidir si necessita o no tractament de psicoteràpia.

COM CAL TRACTAR-LA?
Una de les teràpies més efectiva i eficaç per a tots els problemes basats en la por és la teràpia breu estratègica. El primer pas de la teràpia és fer que el pacient sigui conscient que pateix un trastorn somatoforme. Això sol aliviarà en part les seves angoixes, ja que n’haurà identifi cat l’origen. Després, se l’ajuda a identifi car els mecanismes que fa servir per calmar les seves pors (vigilància del seu cos, anàlisis, recerca d’informació sobre la malatia que creu patir) i s’estudia la irracionalitat d’aquests processos. En segon lloc, s’imposen una sèrie de prohibicions i tasques a la persona afectada. Per exemple, es demana que no visiti més el metge, ni les Urgències hospitalàries i que no parli ni de salut ni de malalties. Aquí és molt important la col·laboració de l’entorn, que ha d’entendre el problema de l’afectat i ha d’evitar entrar-hi en converses sobre malalties. El pacient no pot interrompre de sobte el tractament perquè cauria en el pànic i, per això, la teràpia segueix la lògica paradòxica de prescripció del símptoma. És a dir: el terapeuta prescriu a l’afectat autoexploracions diàries pautades i controlades en què, cada dia i durant un espai determinat de temps, el pacient ha d’enfrontar-se al mirall i intentar buscar en el seu cos símptomes de malaltia. Fora d’aquest temps pautat no podrà cercar cap símptoma en el seu cos.
A través d’aquestes dues línies d’acció s’aconsegueix que el pacient deixi d’alimentar la seva fòbia i se sotmeti a l’esforç constant de no controlar el cos de manera obsessiva. Al llarg de la teràpia, l’afectat veu com a poc a poc l’angoixa i la por van desapareixent i aprèn les eines necessàries per fer front a les seves obsessions. Durant aquest procés també s’intenta que el pacient assoleixi una bona autoestima perquè pugui encarar-se amb èxit a altres confl ictes de la vida quotidiana i evitar que es puguin tornar a desenvolupar problemes d’aquest tipus en un futur.

Dr. Roger Vinyeta
Metge de família EAP Sarrià
núm. 40 - gener-febrer 2009