Salut
La medicació
Com fer un ús correcte dels medicaments

Hi ha unes quantes màximes que orienten els metges de família a l’hora d’indicar un tractament, però també hi ha unes quantes preguntes que els metges es fan abans de decidir el tractament. Les màximes són aquells aprenentatges rebuts en la seva formació a la universitat. Entre elles hi ha: “tots els medicaments poden ser potencialment nocius i produir un efecte advers”, “és millor conèixer bé pocs medicaments que poc de molts d’ells”, “cada persona és diferent i no es pot preveure com respondrà a un medicament”, o “els medicaments ajuden a la naturalesa a millorar allò que per si sola podria arreglar, però sovint més ràpidament”.
Tot això ens fa pensar que no sempre és necessari donar un medicament per tractar una malaltia. Però quan el metge decideix que cal tractar, es fa unes quantes preguntes: “què és el que menys pot perjudicar aquesta persona tenint present la malaltia que té ara i les que ja tenia abans?”, “ha entès com s’ho ha de prendre?” i, sobretot, “s’ho prendrà?”

COM CAL PRENDRE UNA MEDICACIÓ
El més important és que el pacient hagi entès correctament allò que el metge li haurà explicat, és a dir, no pot sortir de la consulta amb dubtes sobre quan prendre la medicació i cada quan. És feina del metge explicar-ho i és feina del pacient preguntar si no ho té clar. Gran part dels fracassos terapèutics venen per l’incompliment del tractament indicat, generalment perquè no s’ha entès com s’havia de prendre. Hi haurà medicaments que s’han de prendre a un horari concret i molts poden estar influenciats pels àpats. El seu metge o metgessa de família li dirà com prendre’l, i si no li queda clar cal mirar que li entregui la informació per escrit. És també aconsellable escriure a la capsa del medicament com se l’ha de prendre. Sigui com sigui, el que sí que el pacient haurà de saber sempre és durant quant de temps haurà de prendre el medicament i ho ha de saber en sortir de la consulta. En ocasions, el metge o la infermera voldran fer una comprovació als pocs dies (com quan s’inicia un tractament per a la hipertensió), en d’altres, seran tractaments de breu durada (per exemple, els antibiòtics). Un altre aspecte molt important és que el pacient ha de saber per a què pren el medicament: no serveix de res prescriure un tractament per a la diabetis si el metge no ha explicat al pacient que és diabètic, el risc de la malaltia i el que busca amb el tractament. Per tant, el primer que cal assumir és que el metge indica però el pacient és qui acaba prenent la medicació i, per tant, no li pot faltar cap informació que pugui ser important per aconseguir l’objectiu fixat, és a dir, curar la malaltia o millorar l’estat de salut.

L'AUTOMEDICACIÓ
Espanya és un dels països occidentals on més medicaments es consumeixen, però sovint es perd la noció de quina és la seva finalitat. Moltes persones, sobretot entre la gent més gran, tenen por de quedar-se sense medicació i els agrada tenir “reserves” a casa. Això pot estar bé si l’ús que se’n fa és el correcte, és a dir, que se segueixen prenent en la dosi indicada pel metge, i mentre s’assegurin que la medicació no supera la data de caducitat. El problema el tenim quan aprofitant que tenen medicació fan proves. Per exemple, una persona hipertensa que segueix un tractament es mira la tensió a casa, perquè té un aparell de mesura, i està més alta de l’habitual. Aleshores decideix augmentar la dosi del medicament que pren. Això no és gens aconsellable si no ha estat pactat abans amb el metge o la infermera, perquè l’excés de dosi pot tenir conseqüències en altres òrgans o funcions. Altres vegades, en canvi, és el que toca fer: per exemple, en plena epidèmia de grip, un es lleva amb febre alta, mal de coll i de totes les articulacions. Té paracetamol a casa d’un cop que en va prendre per al mal de cap. En aquest cas podria ser raonable prendre la medicació. I si té dubtes o el quadre no millora, caldrà per descomptat consultar al metge. Són situacions diferents, amb conseqüències diferents, però si es tracten amb criteri, tots en podem sortir beneficiats. És el que se’n diu consum responsable, i tots hi participem.

La disponibilitat gairebé il·limitada d’informació que actualment ofereix internet pot ser una font de problemes, perquè el que s’explica en alguns llocs no té cap garantia de ser cert. Això inclou el fet de prendre medicaments disponibles a la xarxa dels quals s’asseguren propietats terapèutiques. Els seus metges i infermeres els ajudaran si tenen dubtes, i els recomanaran quina conducta prendre. Un ús correcte de la medicació repercuteix també a nivell econòmic sobre tots: si seguim les indicacions, no correm el risc de fer-ne un abús i, per tant, la borsa de la sanitat pública no es veu malmesa.

Roger Vinyeta
Metge de família EAP Sarrià
núm. 41 - març-abril 2009