Gent gran
Millorar l'equilibri

En l’equilibri participen els sistemes sensorials, el sistema nerviós i el sistema musculo- esquelètic. Tots tres interaccionen perquè la persona experimenti una sensació corporal d’estabililitat. El òrgans que hi intervenen són l’oïda i la vista, que perden qualitat segons avancen els anys i, per tant, fan que l’equilibri sigui més precari. El procés també afecta la consciència corporal i fa que es perdi seguretat amb relació al espai que ens envolta. A la llarga, això pot generar ansietats i inhibir les activitats quotidianes per por de caure a terra o perdre el coneixement. Podem diferenciar entre l’equlibri estàtic i el dinàmic. L’estàtic és aquell que ens ajuda a mantenirnos rectes quan estem parats, ja sigui drets, asseguts o estirats. En aquests moments, el cos mai es queda totalment immòbil: sempre hi ha petites oscil·lacions. Aquests tipus d’inestabilitats són més acusades en persones grans i poden millorar amb exercicis de reeducació i control postural. D’altra banda, l’equilibri dinàmic apareix quan caminem, ens ajupim, ens avancem per obrir una porta o alcem un objecte, per exemple. Per millorar aquest tipus d’equilibri el més recomanable és fer exercicis amb moviments lents a l’espai, com ara els del tai-txi. Una bona opció és fer sessions de fisioteràpia o classes dirigides als centres cívcis o els gimnasos.

Tot i així, uns exercicis bàsics que es poden fer a casa són:

1- Posar-nos drets amb les cames llegeurament flexionades i moure el tronc cap endavant i cap endarrere. Cal mantenir cada posició uns 10 segons i repetir cada moviment deu vegades.
2- Mantenint la mateixa postura, moure els malucs cap endavant i cap endarrere, també deu vegades, i fent deu repeticions.
3- De nou dempeus, amb les cames lleugerament flexionades, fer oscil·lar el cos de dreta a esquerra i d’esquerra a dreta alternant també el recolzament del cos sobre un peu, i després, sobre l’altre.
4- Agafar-nos al respatller d’una cadira i elevar la cama dreta. Cal mantenir la postura uns 20 segons. Tot seguit, s’ha de repetir l’exercici amb l’altra cama.
5- Asseure’ns en una cadira i intentar alçar-nos sense fer servir els braços, unes deu vegades. Així, també millorarem la força dels músculs abdominals i de les cames, que participen en el procés d’equilibri.
6- Caminar lentament recolzant completament les plantes del peu a terra. Després provarem de ferho de puntetes i sobre els talons. Si cal, podem agafar-nos a una barra de la paret o demanar l’ajuda d’un familiar.
7- És recomanable fer exercicis de reeducació vestibular com: mirar amunt i avall, primer a poc a poc i després més de pressa, mantenint el cap immòbil. Cal fer el mateix mirant cap al costat oposat.

ALGUNS CONSELLS PER PAL.LIAR ELS VERTÍGENS QUE COMENÇENA A L’OÏDA SÓN:

• La sensació de desequilibri provocades per la pèrdua d’efi ciencia dels òrgans sensorials no té cura. La única forma de millorar és practicar els excercis pal.liatius i ser constant en la seva execució.

• Hem de tenir en compte que cadascú ha de posar els seus propis límits alhora de fer els exercicis i no forçar els moviments si es sent un desequilibri gran. Si ens sentim marejats en fer-los, podem començar asseguts i poc a poc, anirem agafant confi ança. També és recomanable ser constant i consultar un metge o un fi sioterapeuta si es pateixen lesions o si es tenen dubtes sobre els exercicis.

• Una patología relacionada amb la pèrdua d’equilibri és el vertígen. Aquest s’origina a la oïda interna com a consequencia de un moviment excessius de les otocòndries, uns cristalls que indiquen al cervell la posció del cos. El vertígen sol aparèixer com una crisi aguda de mareig, inestabilitat i sensació d’estar ebri. També poden aparèixer nausees i vòmits. Té una durada limitada en el temps (días o setmanes) i sol desaparèixer espontaniament.

Editorial
núm. 40 - GENER-FEBRER 2009