Gent gran
Caminar amb bon peu

La majoria dels problemes del peu en la gent gran els causa el propi envelliment. La Dra. Virgínia Novel, presidenta del Col·legi Oficial de Podòlegs de Catalunya, explica que l’aprimament del teixit adipós de la planta del peu i la disminució d’hidratació fan que les zones de pressió siguin més doloroses. L’engruiximent de la pell (durícies i callositats) també és més evident i, de la mateixa manera, les ungles es fan més dures i gruixudes, cosa que fa que s’incrustin en els laterals i causin dolor i fins i tot possibles infeccions.

Les malalties afecten els peus:

D’altra banda, malalties com l’artrosi i la diabetis poden tenir una forta repercussió en el peu. L’artrosi provoca la inflamació de les articulacions i alteracions en el recolzament del peu. La diabetis pot afectar en pèrdua de sensibilitat al tacte, calor o dolor, que, unit a la falta de reg sanguini cap als peus, pot provocar una lesió o úlcera en cas que hi hagi un frec o un cop. També, les alteracions en els genolls, els malucs o l’esquena poden produir deformacions en els peus. Per això és aconsellable fer revisions periòdiques i controlar les possibles modificacions de l’estructura que puguin aparèixer. Recomanacions per millorar la salut dels peus Els peus serveixen de suport per a les cames i la columna vertebral, ens permeten mantenir-nos drets i desplaçar-nos durant tota la nostra vida.

La Dra. Novel fa aquestes recomanacions:

• Cal rentar-los cada dia amb sabó neutre i aigua tèbia.
• Cal eixugar-los a consciència (especialment entre els dits), però evitant el frec de la pell per tal de
no produir irritacions. Si no s’hi arriba bé, es pot fer servir un assecador amb aire fred.
• Cal aplicar crema hidratant en els talons i dors del peus; entre els dits no s’aconsella, ja que podrien aparèixer maceracions.
• No s’han de tallar les durícies o les callositats, ni utilitzar callicides, perquè es podria provocar una ferida o cremada.
• Les ungles dels peus han de tenir forma recta i quadrada; s’aconsella llimar-les.
• Caminar cada dia durant una estona amb un calçat adequat i còmode és un bon exercici.
Asseguts, podem fer moviments del peu (flexió i extensió i rotació del turmell).
• Si apareix qualsevol problema als peus cal anar al podòleg, que aconsellarà sobre la cura adequada i
posarà remei a qualsevol alteració.

Característiques del calçat adequat:

• La sabata ha de ser de pell i ha d’anar subjecta a l’empenya amb gomes, velcro, sivelles, cordons, etc.
• L’amplada i el número del calçat ha de coincidir amb l’amplada i longitud del peu, és a dir, cal evitar sabates estretes o petites. • La puntera del calçat ha de permetre una petita llibertat de moviment dels dits que ens ajudi a mantenir l’equilibri al caminar. • La part posterior de la sabata ha d’estar reforçada per subjectar bé el taló.
• Per a les dones és bo portar una mica de taló, entre 3 i 4 cm, ja que facilita tirar el pes cap endavant al caminar i relaxar el ventre de la cama.
• La sola i la tapeta han de ser de goma antilliscant que eviti caigudes.
• Les sabates amb tires estretes que subjectin el peu no són adequades perquè es claven i produeixen ampolles i frecs, i a més poden provocar inflor i problemes circulatoris greus.
• No és aconsellable portar esclops o un altre calçat a retaló, perquè augmenten la inseguretat i fan posar els dits en urpa.

Editorial
Més informació a www.podocat.com
núm. 37 - JULIOL-AGOST 2008