Gent gran
El PSA: saludable o perillós?

El PSA (Prostate-specific antigen) és una glicoproteïna produïda exclusivament per les cèl·lules epitelials de la pròstata i en petites quantitats per altres glàndules. Aquesta glicoproteïna generalment augmenta la mobilitat dels espermatozoides. Si bé és veritat que actualment no hi ha cap prova millor que el PSA combinat amb el tacte rectal per al diagnòstic precoç del càncer de pròstata, moltes societats científiques, entre elles la nostra, desaconsellen la pràctica indiscriminada com a mètode de cribratge. Almenys sense haver informat abans a la persona (ni malalta ni pacient encara) de les peculiaritats i incerteses que encara avui tenim sobre aquesta prova.

Característiques del PSA
Si bé és cert que un resultat alterat permet descobrir precoçment un càncer de pròstata, hi ha alguns matissos que cal precisar i que tot seguit exposo:

1. El PSA és una substància de la pròstata que pot estar augmentada tant si hi ha càncer de pròstata com si no n’hi ha. v El PSA pot sortir normal en un càncer de pròstata.

2. Una part important dels càncers de pròstata no comportaran mai cap molèstia ni provocaran cap complicació ni la mort; en canvi, el seu diagnòstic i tractament poden ocasionar efectes indesitjables físics (especialment incontinencia urinària i impotència), mentals (angoixa), fins i tot la mort.

3. No està clar si detectar precoçment el càncer de pròstata salva vides.

4. La prova de detecció amb PSA en homes assimptomàtics de menys de 50 anys, de més de 70 anys, o amb una expectativa de vida inferior als 10 anys, no està justificada.

5. Si féssim la prova del PSA a 100 homes entre 50 i 70 anys, hi hauria 10 homes als que els sortiria el PSA elevat i 90 als que els sortiria normal. Dels 10 homes amb PSA elevat només 3 tindrien càncer de próstata però 7 no tindrien càncer de pròstata (informació a l´abast després d´un període d´angoixa i de proves prou complicades i no exemptes de risc). Dels 90 homes amb PSA normal n´hi haurien 77 que no tindrien càncer de pròstata, però 13 tindrien càncer, tot i la prova haver sortit normal i pensar que estaven “sans”.

Amb totes aquestes dades els metges hem d´assumir que els dubtes actuals de la medicina en aquest tema ens obliguen a comunicar als nostres pacients els avantatges i inconvenients del PSA com a prova de detecció precoç del càncer de pròstata per tal que puguin escollir entre si volen o no volen fer-se-la.

Carles Alsina
Metge de Familia, EAP Poble Sec.
CAP Les Hortes

núm. 36 - MAIG -JUNY 2008