Dona i home
Vida sexual després de ser pares, tornar a enamorar-se

El desig sexual és tan divers com ho són les persones i en aquest terreny les generalitzacions són perilloses, però els experts coincideixen a assenyalar que després de ser mares, les dones perden bona part de l’interès sexual cap a les seves parelles.

LES CAUSES BIOLÒGIQUES
La Cristina Silvente és psicòloga especialitzada en psicologia perinatal i ens explica que una causa important d’aquest fet són els dràstics canvis orgànics que pateix la dona en ser mare. El seu cos s’està preparant des de l’embaràs per atendre el nadó de manera que el seu fill passi a ser la prioritat. Fins i tot les percepcions cerebrals de la dona comencen a canviar, per exemple, per ampliar el sentit de l’oïda, per tal que pugui percebre qualsevol moviment del nadó. D’altra banda el cos no està per tenir una altra criatura i instintivament la dona defuig els contactes sexuals. La Cristina Silvente comenta que ‘es parla de la quarantena i molts homes estan esperant que passi aquest període però moltes vegades pot ser molt més que això.’ Una altra explicació és que durant l’alletament es segreguen hormones, com l’oxitocina i les endorfines, que també intervenen en la relació sexual, i que arriben al cervell de la dona quan alleta. D’aquesta manera el seu cervell està satisfet i no necessita la relació sexual. També hi juga un paper important el fet que la dona s’ha de llevar durant la nit varies vegades per donar el pit al nadó i està més cansada i també pot trobar dificultats en l’alletament que fan que no se senti còmoda. Un altre factor molt important són els efectes del part i del postpart. Moltes vegades el part no és com la dona esperava i això afecta també la seva sexualitat. La situació pot variar molt segons com ha estat el part, si ha estat traumàtic, si hi ha hagut danys físics, si hi ha hagut episiotomia. L’episiotomia és una incisió al perineu i la vagina practicada en el moment de l’expulsiu i les dones sovint triguen molt a recuperar-se’n tant físicament com psicològicament. La Cristina Silvente afirma que ‘això passa molt més sovint del que la gent pensa, perquè és un tema del que no se’n parla’.

LES CAUSES EMOCIONALS
També afecta la dona el fet que hi hagi hagut coses que no li han deixat fer en el part o després del part, sobretot en casos de cesària. ‘La dona no expressa aquesta frustració o si ho fa no l’escolten. En molts casos es minimitzen els sentiments de la mare i això pot tenir implicacions com estats depressius, malsons o altres patologies’. La dona també és més sensible a crítiques i comentaris de la família, dels coneguts. I a més el seu cos ha canviat respecte a abans de quedar-se embarassada i moltes vegades no se sent a gust amb els canvis.

QUAN LA SITUACIÓ NO ACOMPANYA
Les futures mares, sobretot les primípares, tenen unes expectatives sobre els recent nascuts, que haurien de dormir, menjar i tornar a dormir. Però a la realitat es troben moltes vegades que el nen plora molt, menja a totes hores, necessita atenció constant. Això fa que les mares es vegin desbordades i les limita a l’hora de gaudir d’altres parts de la seva vida, com pot ser la relació de parella. EL PAPER DE L’HOME Davant aquest panorama el paper de l’home és fonamental i la seva percepció varia segons com ha viscut l’embaràs i com entén la relació de parella. Si limita la seva manera d’expressar l’afecte a la relació sexual es pot sentir sol i abandonat. Per això és necessari un procés per entendre i adaptar-se a la nova situació, viure la vinguda del nadó, implicar-se en els nous rols. És molt important el seu suport a la dona. Per a la Cristina Silvente ‘és una mica un procés de re-enamorament, tornar a conquerir la dona. Fer-li abraçades, manyagues, fer-li un regal, una sorpresa. En definitiva, recolzarla en la part afectiva’.

RECOMANACIONS PER A LA PARELLA
• Parlar-ne: la comunicació és una eina bàsica. La dona es pot sentir culpable i
l’home es pot sentir inhibit o li pot saber greu tenir més demanda de la que la dona pot satisfer.
• Aquests sentiments s’han d’expressar per tal de ser-ne conscients,
evitar l’enquistament de la situació i a poc a poc anar retrobant l’equilibri.
• El paper de l’home és molt important a l’hora de tornar a atraure l’interès de la seva dona.
Això vol dir tenir cura de la part afectiva de la dona: escoltar-la, abraçar-la, estar per ella.
• Si la parella no es veu capaç de reconduir la seva relació i trobar-se tots dos còmodes és
aconsellable que consultin un especialista o també és útil participar en tallers de postpart
per a compartir experiències.
• En l’àmbit fisiològic, els exercicis de Kegel –que consisteixen a contraure i relaxar la musculatura
pubocoxígea- són essencials per tonificar els músculs vaginals i tornar a una vida sexual normal després del part.
Per a que siguin efectius s’han de repetir 200 cops al dia, normalment en quatre tandes de 50.

Més informació a www.cristinasilvente.com i a www.lauragutman.com
Editorial
núm. 39 - NOVEMBRE-DESEMBRE 2008