Dona i home
Tres generacions a la llar

Fins fa pocs anys, aquest model de família era l’habitual, però a la societat actual és una convivència amb tendència a desaparèixer. Ara però, les famílies on conviuen tres generacions són cada cop més habituals. Les causes són diverses i donen peu a diferents models de família. Models de convivència intergeneracional Famílies aglutinades: l’avi ha de conviure amb els néts d’una manera més o menys imposada, assumint uns rols que ja no li corresponen. Habitualment aquest model es deu a un condicionant econòmic. Famílies uniparentals o reconstituïdes: els fills separats, solters o vidus tornen a la llar dels pares, que ja són grans. En moltes ocasions cerquen no tan sols un allotjament i menjar, sinó l’atenció cap als nens petits.

FAMILIES EQUILIBRADES
les parelles decideixen assumir el compromís de conviure amb els seus pares. Es proposen establir uns límits en l’espai de cadascú i respectar-ne la intimitat. Un a convivència enriquidora: que els avis visquin a casa pot ser font de problemes, però les persones grans representen uns valors que poden transmetre als néts com l’amor a la família, la bona convivència, la tolerància, etc.

EXPERIÈNCIES COMPARTIDES
Tot i que als pares no els faci gaire gràcia, els avis expliquen als néts com eren els seus fills quan eren petits. Això permet que els joves tinguin un coneixement més ampli dels seus progenitors i s’obri una nova via de comunicació entre ambdues generacions. Per la seva banda, els avis se senten útils al poder ajudar els fills amb l’educació dels néts. Els nens que tenen la sort de conviure amb els avis apreciaran la importància que representa a la seva vida la relació que van mantenir amb ells. Als nens els agrada molt sentir les seves històries de joventut. Als avis també els resulta beneficiós el contacte amb gent més jove, no tan sols els néts, sinó també els fills. A vegades, tornar a viure junts, permet a avis i pares recuperar una relació que s’havia perdut o refredat.

Editorial
núm. 41 - MARÇ-ABRIL 2009