Dormim o hauríem de dormir una tercera part de la nostra vida, però malgrat els avenços de les últimes dècades en l’estudi científic del son, aquest acte fisiològic indispensable per a la vida continua plantejant grans incògnites.
|
Dona i home
Mentre dormim... què els passa al cos i a la ment durant el son?
El son i la salut
“Quant millor dormis millor estaràs en la vigília, tot l’organisme funcionarà millor”
El son és l’estat de repòs d’un organisme que es caracteritza per una relativa tranquil·litat i per una resposta molt menor davant dels estímuls externs, en comparació amb l’estat de vigília. La Dra. Odile Romero, Cap de Neurofisiologia Clínica i responsable de la Unitat del Son de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona, ens explica que l'assistència que ofereix la Unitat del Son consta de les exploracions o estudis pràctics del son per fer un diagnòstic, i la part clínica, que és la indicació del tractament i el seguiment del malalt.
QUAN EL MECANISME DEIXA DE FUNCIONAR
Les principals alteracions del son són:
• Insomni, quan es dorm poc.
• Hipersomnia, quan es dorm molt.
• Narcolèpsia o crisis de son que no es poden controlar, associades a cataplexia (pèrdua brusca del to muscular).
• Parasomnies o coses que succeïxen mentre s’està dormint i que no són normals; inclouen somnambulisme, terrors nocturns, malsons, bruxisme, enuresi, etc.
Segons la Dra. Romero, “la patologia més prevalent és l’insomni, tot i que últimament també tractem molts roncadors que venen a ferse la prova per determinar si pateixen apnees”. L’exploració per a diagnosticar l’apnea és la poligrafia cardio-respiratòria, que mesura el pas de l’aire en cada acte de respiració i el nivell d’oxigen a la sang, que té conseqüències en el ritme cardíac.
Causes de l’insomni
Les principals causes de l’insomni són mals hàbits i canvis de ritme en el son, transgressions horàries, torns laborals, estrès, conflictes socials i problemes psicològics. Cal tenir en compte que l’edat també és un factor en la quantitat d’hores de son i que com més grans ens fem tendim a dormir menys i sobretot a despertar-nos més d’hora, sense que això requereixi un tractament. Com a diagnòstic de l’insomni, es fa ambulatòriament el registre del cicle son-vigília durant una o dues setmanes. El tractament que hi indica l’equip de la Dra. Romero “es basa en una educació del pacient en bons hàbits i també en el tractament farmacològic”. afirma categòrica la Dra. Romero. El no dormir adequadament produeix malestar general, pot afectar a la capacitat de reacció, l’atenció, la memòria, el sistema immunitari, el sistema hormonal, i produeix alteracions psicològiques com falta de motivació, estrès, ansietat o depressió. Per a la Dra. Romero, és fonamental “mantenir una higiene del son, cuidar-lo i dormir entre 7 i 8 hores cada dia. El mecanisme de son -vigília ha d’estar ben engranat per a que tot funcioni”.
Les fases del son
Mitjançant l’electroencefalograma (enregistrament gràfic de les variacions elèctriques de les neurones) s’ha pogut determinar que quan una persona dorm, les seves ones cerebrals experimenten certs canvis regulars i constants, classificats com a fases. En el son es distingeixen les següents fases:
• Son profund, que és quan es fa la recuperació de l’esforç físic.
• Son REM, que és quan es fa la recuperació de la part intel·lectual, la memòria, la concentració. Aquest son va acompanyat dels moviments oculars ràpids (Rapid Eye Movement, en anglès) que li donen nom i d’una activitat cerebral semblant a la de l’estat de vigília.
• Son superficial, que són els estadis previ i posterior al son profund. En general, a la primera part de la nit hi ha més son profund i a la segona hi ha més son REM. Durant la nit es repeteixen 3 ó 4 cicles d’aquestes fases i cada fase finalitza en un estadi REM.
BONS HÀBITS PER A CUIDAR EL SON
> Mantenir una constància en l’hora d’anar a dormir.
> Mantenir una constància en l’hora dels àpats.
> No prendre estimulants: cafè, te, refrescs de cola, tabac. > No fer activitats que posin nerviós abans d’anar a dormir. > Rebaixar el llindar d’ansietat durant el dia.
> Fer exercici físic durant el dia, però no abans d’anar a dormir.
SOLUCIONS ALS RONCS Un 25% dels adults són roncadors habituals. Els roncs són més freqüents en els homes i en persones obeses i s’agreugen amb l’edat. Els causa una obstrucció en la circulació de l’aire que passa per la boca i el nas, que produeix una vibració. L’obstrucció pot ser deguda a: • Un to muscular pobre a la gola, que fa que els seus músculs obstrueixin les vies respiratòries, o a la llengua, que fa que caigui enrere. L’alcohol, medicaments o drogues que causen relaxació empitjoren els roncs. • El desenvolupament excessiu dels teixits de la gola, per amígdales grans, obesitat o tumors. • Una excessiva longitud del paladar tou i de la campaneta • L’obstrucció de les vies nasals per al·lèrgia o refredat o les deformacions de la cavitat nasal.
PER A NO RONCAR:
• Evitar la vida sedentària i fer exercici per millorar el to muscular i si cal, perdre pes.
• No prendre alcohol, tranquil·litzants, somnífers, ni antihistamínics abans d’anar a dormir.
• Evitar el cansament excessiu i mantenir uns patrons de son regulars.
• Dormir de costat i elevar el capçal del llit.
• La cirurgia és una solució en alguns casos.
Editorial
núm. 36 - MARÇ-JUNY 2008
|
fersalut ® és una publicació periòdica promoguda per: Albera Salut, ABS Alt Camp Oest, ABS La Roca del Vallès, CAP Can Rull, CAP Muralles,
EAP Can Bou, EAP El Castell, EAP Osona Sud-Alt Congost, EAP Poble Sec, EAP Sardenya, EAPs Sarrià i Vallplasa Atenció Primària, EAP Vallcarca-Sant Gervasi i EAP Vic.
Comitè editorial: Anna Cladera, Judith Masdevall, Òscar Autet, Marta Camps, Lourdes Garcia, Núria Garcia,
Maria Josep Guinovart, Jordi Lorente,
Rosa Rovira, Roger Vinyeta, Eva Marimón i Beatriu Bilveny.
ACEBA - Associació Catalana d'Entitats de Base Associativa
|