Dona i home
Les malalties de transmissió sexual

COM ES CONTRAUEN LES MTS
Els llocs més comuns i freqüents de contraure infecció són la vagina, el penis, l’anus i la boca. En aquests llocs és on es localitzen els diferents gèrmens o microorganismes propis d’aquestes malalties com els virus, bacteris, paràsits, protozous, i alguna classe determinada de fongs. Qualsevol tipus de contacte de la pell o la mucosa quan es troben dues persones en un acte sexual, és
suficient perquè es transmeti una infecció de la persona afectada a la sana.

LES MALALTIES DE TRANSMISSIÓ SEXUAL MÉS COMUNES:

HERPES GENITAL
En aquesta infecció apareixen petites vesícules en els òrgans genitals, que posteriorment es converteixen en úlceres i cicatritzen al cap de 15 o 20 dies. La desaparició d’aquestes lesions no signifi ca que la malaltia hagi desaparegut del tot, ja que el virus està latent en les cèl·lules nervioses i pot reaparèixer en situacions d’estrès, malaltia... Existeixen medicaments específics per combatre els símptomes i reduir el risc de nous herpes.

VIRUS DEL PAPIL·LOMA HUMÀ
Les principals manifestacions d’aquest virus són berrugues planes o acuminades (acabades en punta), més conegudes com condilomes, que es poden localitzar en la zona genital, anal i oral. És important tenir en compte que aquest virus pot no donar manifestacions, però sí contagiar una persona sana. Rarament, també es pot transmetre per via perinatal o a través de la pell d’altres òrgans. Actualment la infecció per VPH és una malaltia molt estesa, i es reconeix que almenys el 50% de les persones que han tingut experiències sexuals contraurà en algun moment de les seves vides aquest virus. El contagi tindrà més possibilitats si hi ha més varietat de parelles sexuals.

PEDICULOSI PÚBICA (POLLS PÚBICS)
Està causada per uns insectes paràsits que s’allotgen al pubis tant d’homes com de dones, que posen els ous en el pèl d’aquesta zona del cos. La malaltia provoca una forta picor a la zona afectada. Es tracta amb insecticides específics i traient els paràsits i els ous amb un raspall específic.

BLENNORREA O URETRITIS GONOCÒCCICA (GONORREA)
Causada per un microorganisme anomenat Neisseria gonorrhoeae que es reprodueix al cos humà, els símptomes més freqüents d’aquesta malaltia són febre moderada, sensació de cremor en orinar, secrecions de color groguenc, inflamació de testicles, sagnat vaginal fora de la menstruació i dolor en mantenir relacions sexuals. Poden trigar fins a 30 dies a aparèixer i són menys aparents en les dones. El diagnòstic es fa amb una senzilla anàlisi d’orina i el tractament és a base d’antibiòtics, que aturen l’evolució de la malaltia. Si no es tracta pot tenir greus complicacions per la salut: els òrgans reproductors es poden malmetre i fer que les persones infectades esdivinguin infèrtils. A més, la gonorrea es pot estendre a la sang i les articulacions i, fins i tot, provocar la mort. No existeix cap vacuna i és important prendre mesures profilàctiques per evitar-la, així com estar atents als símptomes si hem tingut relacions de risc.

SÍFILIS
Els causants de la sífilis són uns bacteris anomenats Treponema pallidum. Es transmet per un contacte directe amb les úlceres
sifilítiques que es troben en les zones genitals de les persones infectades. La sífilis es una malaltia silenciosa, ja que en molts casos, quan els símptomes són presents, l’afecció es troba molt avançada. Es diagnostica a través de l’anàlisi de sang i és fàcil de curar en fases inicials amb antibiòtics com la penicil·lina. En una primera fase (al cap d’uns dos mesos de tenir la infecció), aquesta malaltia provoca una petita úlcera indolora, al punt on s’ha produït el contagi, que desapareix en unes setmanes. Si no es tracta, la malaltia avança a una fase secundària en què apareixen erupcions a la pell i es poden patir mals de cap, febre, inflamació dels ganglis limfàtics, dolors musculars, fatiga i pèrdua de cabells. Aquests símptomes desapareixen encara que no es prengui cap medicació i això fa que moltes persones infectades no prenguin cap mesura de curació. Si es deixa progressar, la sífilis passa a una fase latent que pot durar anys. Finalment, arriba a una fase anomenada terciària en què òrgans com el cervell, el cor o el fetge i altres parts de l’organisme com els ossos, les articulacions o el sistema nerviós es veuen afectats. Aquí, els símptomes més habituals són dificultats de coordinació funcional, paràlisis, ceguesa i demència. Si no es tracta en fases avançades pot arribar a causar la mort. Ara per ara, no es coneix cap vacuna contra la sífilis i l’única manera d’evitar-ne el contagi són els mètodes profilàctics com els preservatius.

SIDA (SÍNDROME D’IMMUNODEFICIÈNCIA ADQUIRIDA)
És la manifestació clínica causada pel virus VIH (virus de la immunodeficiència humana). Aquest virus ataca el sistema immunològic de l’organisme i minva la seva capacitat de defensa davant d’altres malalties. Es contrau per contacte directe de la sang o a través dels fl uids sexuals com l’esperma o les secrecions vaginals. Hi ha persones infectades que mai desenvolupen la malaltia i d’altres que emmalalteixen al cap de pocs mesos. La infecció per VIH és també una infecció silenciosa que no presenta símptomes de contagi fi ns que la patologia es troba ja en una fase avançada. Llavors es manifesta per la recurrència de les infeccions dites oportunistes, que no suposen un perill per a persones sanes, però que poden provocar greus situacions en persones afectades per la sida. Ara per ara, la sida no té cura ni vacuna i només existeixen tractaments per frenar l’avenç o pal·liarne el símptomes. L’única manera de diagnosticar un contagi és amb una anàlisi de sang, i per evitar-lo s’ha de fugir de les relacions sexuals de risc i utilitzar mètodes de barrera com el preservatiu.

HEPATITIS B
Aquesta és una malatia que afecta el fetge de les persones que la desevolupen. L’òrgan deixa de netejar la sang amb efi càcia, i a la llarga, altres parts del cos es veuen afectades. Els símptomes són cansament general, febre moderada, vòmits, pèrdua de gana i engroguiment de la pell i els ulls. El diagnòstic es fa a través d’una anàlisi de sang i té diversos tractaments. L’hepatits B té una vacuna molt efi caç, tant en nens com en adults. Tot i que en edats adultes el desevolupament de la malatia no és habitual (el cos humà la combat de manera efi caç), hem de ser curosos: una persona pot ser portadora del virus i contagiar les parelles o els fills. En aquest últim cas, la malaltia es desevolupa amb més violència i té més possibilitats d’esdevenir crònica. El fetge es pot col·lapsar i el malalt necessitarà un trasplantament. Per evitar aquesta malaltia hem de f servir els preservatius.

CONSELLS PER EVITAR ELS CONTAGIS
• Fer servir el preservatiu tant femení com masculí: és un mètode eficaç per prevenir la infecció pel VIH i altres infeccions de transmissió sexual, perquè actua com a barrera protectora durant les relacions sexuals.
• Comprovar sempre la data de caducitat del preservatiu abans de fer-lo servir.
• Demanar anàlisis a les parelles quan es comença una nova relació: ajuda a decidir si podem prescindir del mètodes de profilaxi. Tot i així, no hem d’oblidar que l’única forma d’evitar els contagis de les MTS és abstenir-nos de mantenir relacions sexuals sense preservatius.
• Evitar relacions sexuals de risc, sovint associades al consum d’alcohol i drogues.
• Utilitzar un preservatiu nou cada vegada que es manté una relació sexual, vigilar que no es trenqui en obrir l’embolcall o que no s’esgarrapi amb les ungles o els anells mentre es manipula.
• Ser responsables en cada relació sexual. Hem de ser conscients que evitar els contagis només depèn de nosaltres.

Editorial
núm. 40 - GENER-FEBRER 2009