Dona i home
Què hi ha darrera els cosmètics

D’acord amb la reglamentació tècnicosanitària estatal adequada a la normativa de la Unió Europea, un producte cosmètic és tota aquella substància o preparat destinat a posar-se en contacte amb les diverses parts superficials del cos (epidermis, sistema capil·lar i pilós, ungles, llavis), amb la finalitat principal de netejar-les, perfumar-les, i protegir-les per mantenir-les en bon estat, modificar el seu aspecte i/o corregir els olor corporals.

INGREDIENTS QÜESTIONABLES

Segons la normativa espanyola sobre els productes de cosmètica, no està permesa la utilització de substàncies cancerígenes, mutàgenes o tòxiques. Però a les etiquetes INCI (nomenclatura internacional d’ingredients en la cosmètica) de molts productes convencionals es poden veure aquestes substàncies perilloses en quantitats petites que estan permeses. Algunes associacions ecologistes i de consumidors denuncien que al tractar-se de productes d’ús diari es van acumulant en el nostre organisme. I és que cada dia es qüestionen més els efectes negatius de molts ingredients utilitzats en cosmètica, com per exemple els parabens, substàncies que s’utilitzen com a conservants en quantitats molt petites, però que alguns investigadors ja han advertit del seu perill a l’actuar com a disruptores endocrines, i ser capaces d’alterar l’equilibri hormonal.

INSATISFACCIÓ ENTRE ELS CONSUMIDORS

La indústria cosmètica ofereix moltes solucions per combatre les arrugues de la cara, però segons l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) pocs són els remeis realment efectius i molts els que no tenen cap efecte o fins i tot poden tenir efectes secundaris. Les cremes antiarrugues, el retinol i els aflahidroxiàcids afavoreixen l’exfoliació i la producció de cèl·lules noves, però en concentracions elevades poden produir irritació i hipersensibilitat. Pel que fa als antioxidants (vitamines A, C i E, minerals com el seleni), està demostrada la seva efectivitat contra l’envelliment, quan es consumeixen per via de l’alimentació, però no s’ha confirmat aquest efecte a través de les cremes.

D’altra banda, l’OCU adverteix que el nivell de satisfacció entre la població pels resultats de la utilització d’anticel·lulítics i antiarrugues és baix (hi ha insatisfacció en dos de cada tres usuaris), mentre que els productes hidratants compleixen bé la seva funció. L’OCU recomana als consumidors que s’assessorin convenientment abans de sotmetre’s a un tractament cosmètic i se n’informin de l’eficàcia, duració de l’efecte, possibles efectes secundaris, contraindicacions, etc.

MANCA D'INFORMACIÓ

Un dels problemes principals dels consumidors és el desconeixement de la nomenclatura específica dels cosmètics (INCI). Això fa que resulti molt senzill dir que un producte es compon de plantes, mentre que el percentatge d’aquestes es limita a una quantitat mínima acompanyada de diversos ingredients de síntesi química, molts derivats del petroli. Algunes organitzacions de consumidors es queixen que l’abús de terminologia tècnica i científica confon els consumidors, i les denúncies per la publicitat enganyosa i la falta d’informació també són habituals. En aquest sentit, l’any passat es va aprovar una nova legislació europea sobre el registre, l’avaluació i l’autorització de substàncies químiques, que requereix a les empreses de cosmètics que informin sobre les substàncies utilitzades als seus productes i dels possibles riscos que tenen per la salut i el medi ambient. En concret, els fabricants estan obligats a deixar constància de la utilització de substàncies considerades perilloses, com ara aquelles que poden ser explosives, oxidants, inflamables, tòxiques, nocives, corrosives o irritants.

COSMECÈUTICA

La cosmecèutica és la nomenclatura que s’utilitza per anomenar aquells cosmètics que tenen un efecte sobre l’estructura i la funció de l’organisme. També conegut amb el nom de cosmètica terapèutica i farmacologia cosmètica, els seus productes es comercialitzen com a cosmètics, però, el fet de contenir almenys un ingredient biològicament actiu els apropa a la categoria de fàrmacs. Es tracta del sector de més ràpid creixement en la indústria cosmètica i, segons la firma de recerca Packaged Facts, podria arribar a facturar 16.000 milions de dòlars el 2010. Els cosmecèutics inclouen productes per a l’acne, la caspa, el creixement dels cabells, bloquejadors solars, locions per al cos, cremes antioxidants, injeccions de col·lagen, implants i blanquejadors dentals. Els més populars són les cremes antiarrugues, que tenen com a base l’acetil hexapeptide-3, un agent no tòxic que suposadament redueix la quantitat d’estimulacions nervioses en els muscles i redueix les arrugues i les línies fines d’expressió.

PRODUCTES CATALOGATS A PART DELS COSMÈTICS

Dins de la indústria cosmètica, majoritàriament, es pretén que aquests productes anomenats cosmecèutics siguin catalogats a part dels cosmètics, però també dels medicaments, ja que en aquest cas els exigiria un procés molt llarg i costós per comprovar la seva seguretat i eficàcia. Tot i que els cosmecèutics incorporen alguns ingredients amb efectes medicinals, no són considerats fàrmacs per l’FDA (l’Administració d’Aliments i Fàrmacs dels EUA), per això no estan subjectes a un procés de revisió i aprovació per part de l’organisme.

Són els cosmètics ecològics la solució?

Els productes autènticament ecològics i naturals tenen com a ingredients majoritaris productes d’origen vegetal, amb una base d’olis vegetals i extractes de plantes, no contenen colorants, conservants ni fragàncies de síntesi, parafines o altres productes derivats del petroli. Segons els seus defensors, els cosmètics ecològics estan elaborats de forma respectuosa amb el medi ambient i la salut, i no contenen substàncies irritants ni tòxiques. De venda en botigues especialitzades en productes naturals i ecològics, dietètiques o herboristeries, a Espanya encara hi ha pocs productors d’aquests cosmètics. No contenen matèries primeres derivades d’animals sacrificats ni han estat provats en animals, sinó sobre persones voluntàries per garantir una alta tolerància i eficàcia en cada producte. Encara no existeix una normativa europea de certificació ecològica per als productes cosmètics, però sí que hi ha etiquetatges privats de certificació d’origen biològic del producte. A Alemanya trobem la BDIH, a Itàlia la AIAB i a França la Ecocert (tots ells països de llarga tradició en cosmètica ecològica). A España, des de l’any passat s’ofereix una certificació per a la cosmètica amb el nom d’Ambicert (www.ambicert.com), del grup francés Ecocert. .

Editorial
núm. 38 - SETEMBRE-OCTUBRE 2008