Salut
La cistitis

L’actitud a pendre davant d’una ITU depèn de l’edat i sexe de la persona que la pateix, el lloc que afecti (bufeta, pròstata, ronyó), la freqüència amb què es presenti la infecció (una o diverses vegades) i la presència d’altres factors que puguin complicar-la (malalties, embaràs, sondes urinàries, etc.). En aquest article parlarem de la cistitis (infecció de la bufeta) en la dona.

- Com es produeix?
Gèrmens provinents de la zona anal passen cap al forat de la uretra i d’aquí, pujant pel conducte, arriben a la bufeta. En la dona, per les seves característiques anatòmiques, això passa amb molta més freqüència que no pas en l’home. En les cistitis no complicades quasi sempre es troba un únic microorganisme molt conegut que es diu Escherichia coli.
- Quin són els símptomes?
Cremor o coïssor quan s’orina. Ganes d’orinar sovint però amb poca quantitat. Sensació de buidament incomplet. Pes a la part baixa del ventre. No és infreqüent la presència de sang a l’orina.
També les infeccions de vulva i vagina poden donar molèsties quan s’orina, però normalment va acompanyades de picor genital externa i flux diferent de l’habitual.
- Com es diagnostica? Després de fer l’interrogatori, l’especialista del CAP utilitza unes tires reactives especials per analitzar l’orina a la mateixa consulta. Actualment, tant el metge com la infermera estan capacitats per atendre les cistitis no complicades.
- Quin és el tractament? Antibiòtics. La seva dosi i durada variarà depenent del que s’utilitzi.
- Què entenem per cistitis complicades? Totes aquelles situacions que impliquin una actuació més enllà de la comentada fins ara.
En aquests casos caldrà fer altres proves complementàries (cultiu d’orina, ecografies, etc.) i tractaments més llargs.
- Quines són aquestes situacions?
• Sospita d’infecció renal: febre, dolor lumbar, calfreds.
• Tracte urinari anormal (reflux, pedres, pròstata obstructiva, etc.).
• Instrumentació de la via urinària (sonda, catèter, cistoscòpia).
• Nombre d’infeccions (dues infeccions seguides en dues setmanes, o més de tres a l’any).
• Malalties: diabetis, immunosupressió, insuficiència renal crònica.
• Gestants.
• Edat major de 65 anys.
• Sexe: homes.
- Consells per prevenir la cistitis:
Es recomana fer servir roba interior de cotó i no portar roba massa ajustada.
Escollir la dutxa com a mesura d’higiene general i evitar els banys.
La neteja de la zona genital ha de ser diària i sempre que estigui indicat (per exemple, després del coit).
Cal netejar la zona amb sabó de davant cap enderrere, esbandir-la amb aigua abundant i assecar-la bé.
No retenir l’orina ni el desig de miccionar.
S’ha demostrat que els estrògens, en dones postmenopàusiques, i el suc de nabius, en les dones en general, disminueixen les recurrències de les cistitis.

Dr. Lluís Parra Metge de família
Miriam Payán Infermera EAP Sant Gervasi Vallcarca