Gent gran
50 Anys de casats

Ens expliquen la seva història? Ens vam conèixer amb 13 anys perquè els dos érem del poble. Als 21-22 anys ja érem casats i ara ja fa 53 anys que estem junts. Hem tingut tres fills.
Com ho han fet per estar units tant temps? Abans era tot molt diferent. Les dones es cuidaven dels fills i els homes anaven a treballar.
Nosaltres vam establir unes normes de convivència i sempre vam estar satisfets amb el que teniem. Estaves junt gairebé per força, ja que la dona no podia marxar perquè no tenia diners i l’home no se separava perquè ja li anava bé que li fessin les coses de la casa i li cuidessin les criatures.
Què hi havia de bo i de dolent en els matrimonis de la seva època?
El que era bo era que la gent es conformaven i estaven contents amb el que tenien a casa. Però també hi havia una part dolenta, perquè com que tenies gairebé l’obligació d’estar junts, algunes famílies eren una dictadura i, sobretot les dones, rebien molt. Amb això, hem anat a millor i ara si a les dones se les tracta malament, poden marxar de casa.
No han tingut cap crisi en tot aquest temps junts?
Sí, esclar, passes alts i baixos, però res greu. I en cap moment ens hem plantejat de separar-nos. Parlavem una mica i a l’hora d’anar a dormir ja ho havíem arreglat tot.
Segur que no tenen cap secret?
Potser el secret d’aguantar tant temps és mirar de cedir sempre una mica amb l’altre per arribar a un acord. No pots ser molt rígid
amb el teu punt de vista, sinó que has d’adaptar-lo a la persona que tens al costat. Així, entre l’esforç de l’un i de l’altre sempre s’arriba a un acord.
I els seus fills segueixen aquest exemple de parella estable?
Sí, tots tres tenen parella i estan la mar de bé.Creiem que seguiran el nostre exemple. La família també hi fa molt, en això, els fills imiten
una mica el que han vist a casa.
Què creuen que passa, ara que les separacions són tan freqüents?
En primer lloc, que ningú està obligat a estar amb la parella per qüestions econòmiques. Ara tothom té la llibertat de fer el que vulgui independentment de l’altre. A part, també influencia molt el que veus al teu voltant, els amics que tens i els models de família que veus.
Què en pensen de la infidelitat?
És difícil d’entendre, perquè creiem que és una falta de respecte per la persona que tens al costat. Ara és molt més lleuger que abans, això de ser infidel. Hem passat de l’extrem de ser una cosa molt mal vista al fet que tothom ho trobi normal.
Què els dirien, a una parella que estan pensant de separar-se?
Que s’ho pensessin dues vegades, perquè molts cops no fer l’esforç per arreglar les coses fa que passis a una relació pitjor, a la qual, pel
que sigui, acabes adaptant-te amb el temps. Moltes vegades acaba sent un capritx que a la llarga no satisfà prou.
Què en pensen, de l’amor?
L’amor és una cosa que està massa pintada de color rosa. En realitat, l’amor és la convivència i la vida. Quan ets jove t’enamores, però amb els anys et vas desencantant de l’enamorament i el que veus que has de fer és entendre’t amb aquella persona que has triat. La solució és conviure i viure bé.
Quina és la clau per estar junts molt temps?
Quan comencem una relació nova, l’enamorament sol durar, segons els experts, entre sis mesos i un any. Durant aquest període, és fàcil
que tot funcioni, perquè la passió i l’amor ens fan viure en un estat de felicitat conjugal irreal, en el qual no veiem les diferències amb
l’altre, ni els seus defectes, ni tenim problemes de convivència ni de cap tipus. Un cop passada aquesta etapa, és quan comença una relació de debò i la més difícil d’aconseguir. La maduresa en les relacions de parella, mantenint l’amor i la passió després de l’enamorament, s’aconsegueix amb un treball dels dos membres durant el dia a dia. Les adversitats que es presentin en la relació només se superaran si la relació és sòlida i els dos membres estan convençuts de voler-la tirar endavant. Hi ha algunes regles bàsiques per aconseguir que una relació tiri endavant favorablement i pugui aguantar feliçment durant molts anys.

Alguns dels nostres consells són:

• Mantenir l’autonomia personal. Els dos membres de la parella han de mantenir les amistats i les aficions que tenien abans de començar la relació. A part de fer coses junts, és important que cadascú mantingui un cert espai personal per no crear una relació de dependència
amb l’altre.

• Tenir projectes en comú. Perquè la relació no s’estanqui, la parella ha de parlar de projectes que vulguin fer junts a curt i llarg termini. Planejar un viatge per a les vacances, per exemple, organitzant la ruta o el lloc on allotjar-se, il·lusionarà els dos i afavorirà la relació.

• Els detalls del dia a dia. Per molt temps que faci que la relació va començar, s’ha de mirar d’alimentar-ne el benestar cada dia. Una petita sorpresa, un detall, unes paraules boniques que l’altre no s’esperi... qualsevol idea és bona per sortir de la rutina i demostrar a l’altre que l’estimem i que hi pensem.

• El respecte per l’altre és imprescindible perquè la relació funcioni. Si menyspreem la nostra parella, les decisions que pren o la seva manera de fer les coses, estarem creant un mal irremeiable, que tard o d’hora passarà factura a la relació.