Tothom pateix ansietat alguna vegada

Sentir un cert grau d'ansietat en determinats moments de la vida quotidiana pot ser normal, no obstant això, quan depassa un cert marge i repercuteix negativament en el rendiment global de la persona, hem de buscar ajuda.

L’ansietat és la més comuna i universal de les emocions, reacció de tensió sense causa aparent, més difusa i menys focalitzada que les pors. És important entendre l’ansietat com una sensació o un estat emocional normal davant de determinades situacions i que constitueix una resposta habitual a diferents situacions quotidianes estressants. Així, un cert grau d’ansietat és fins i tot desitjable per al maneig normal de les exigències del dia a dia. Tan sols quan sobrepassa una certa intensitat o supera la capacitat d’adaptació de la persona, és quan l’ansietat es converteix en patològica, provocant malestar significatiu amb símptomes que afecten tant el pla físic, com el psicològic i a la conducta.

Quins són els símptomes d’ansietat?

L’ansietat pot produir diversos tipus de símptomes, en funció del seu origen, ja sigui aquest psicològic, físic o conductual.

Els signes i símptomes de l’ansietat més comuns són: sensació de nerviosisme, agitació o de perill imminent, pànic o catàstrofe, augment de la freqüència cardíaca, respiració accelerada, sudoració, tremolors, insomni, símptomes gastrointestinals com nàusees, vòmits o diarrea.

Com em pot ajudar el meu metge/essa de família?

Des del teu equip d’atenció primària farem una valoració exhaustiva mitjançant una o més entrevistes a la persona i, fins i tot, si resulta necessari, amb els seus familiars, per a poder fer una detecció precoç dels trastorns ansiosos on l’ansietat tingui un paper rellevant.

També es valorarà descartar possibles causes orgàniques subjacents, mitjançant analítica de sang o altres proves complementàries.

Un cop descartada l’existència de qualsevol patologia, el/la metge/essa de família li pot recomanar diferents eines no farmacològiques que poden ajudar a complementar el pla terapèutic.

Finalment cal esmentar que el/la metge/essa pot fer ús, com a recurs, de tractament amb medicació, sempre valorant el context de cada persona i havent esgotat possibilitats no farmacològiques.

Eines no farmacològiques

  • Tècniques de respiració i de relaxació muscular. Poden ser guiades, presencialment o a través d’àudios o vídeos i després, realitzades per la persona per si sola, segons la seva necessitat.
  • Pràctica de Taitxí, ioga, mindfulness, meditació.
  • Fer ús de recursos comunitaris del barri mitjançant la Prescripció Social (procediment en el qual els professionals sanitaris aconsellem a determinats pacients, prèvia valoració i acompanyament, a participar en activitats comunitàries adreçades pel benestar psicosocial de la persona).

A nivell especialitzat, trobem eines com:

  • Psicoteràpia individual.
  • Tècniques de biofeedback (tenen com a objectiu que la persona aconsegueixi modificar voluntàriament els seus propis estats biològics, per a disminuir l’ansietat i millorar la seva salut).

A les imatges que us mostrem podeu veure alguns exemples (Font: Departamento de Sanidad. Gobierno Vasco):


Iván David Sánchez Quecán, Metge de Família CAP Roger de Flor – EAP Dreta de l’Eixample / Twitter:@caprogerflor

Data publicació: juliol 2021


Enllaços d’interès:

https://www.clinicbarcelona.org/asistencia/enfermedades/trastornos-de-ansiedad

https://ajuntament.barcelona.cat/sanitatisalut/ca/canal/gestionar-lestres-lansietat-o-la-depressio

https://canalsalut.gencat.cat/ca/detalls/article/Ansietat


Pots descarregar aquest article en format PDF: