COVID-19: com hem viscut la pandèmia els professionals del CAP Sarrià?

La pandèmia de la COVID-19 a l’Atenció Primària ha suposat una època d’adaptació extraordinària dels professionals, per tal de poder atendre a la població en una situació de crisi que mai abans no havíem viscut. Hem volgut fer un breu resum, amb els testimonis d’alguns professionals del CAP Sarrià, de la feina que han desenvolupat durant la pandèmia per la COVID-19, com s’han sentit, i què els agradaria que passés a partir d’ara.

Els professionals del CAP Sarrià no han deixat de fer la seva feina, malgrat que això suposés exposar-se a un risc per la seva salut i la dels seus familiars. Han anat a treballar amb por, dedicant més hores del que és habitual. S’han sotmès a una situació d’estrès físic i emocional i després han hagut d’adaptar les seves funcions i manera de treballar, per tal de poder continuar garantint l’assistència a la gent afectada directa o indirectament per la COVID-19, i seguir donant atenció a tot allò que ja feien habitualment: seguiment de malalties agudes i cròniques, atenció domiciliària, cures d’infermeria, atenció a la gent institucionalitzada en residències… Segueixen donant tot aquest servei mentre ara també fan de rastrejadors i seguiment dels contactes de COVID, informes mèdics, baixes laborals per malalties i quarantenes, suplències dels seus propis companys també afectats per COVID…


Sóc Beatriz Rodríguez i treballo com a administrativa de l’EAP Sarrià des de fa 17 anys. La meva feina consisteix en gestionar i atendre els processos administratius derivats de l’atenció sanitària.

A l’inici de la pandèmia es va produir un descens de l’activitat presencial al centre, que ja s’ha recuperat en gran part, i un augment de l’atenció telefònica i els correus electrònics. Hem notat també un repunt important de les altes i de l’ús del canal “La Meva Salut”, que esdevé una via efectiva de resolució de consultes i tràmits. En general els usuaris han estat comprensius amb les dificultats provocades per aquesta crisi sanitària. L’equip administratiu treballa per tal d’adaptar-se a aquest nou context canviant i oferir la millor atenció assistencial.


Em dic Glòria Santiago, i sóc infermera del CAP Sarrià, ja són 17 anys aquí! Deu ni do!!! La meva feina durant la pandèmia ha estat al triatge d’infermeria, que es va crear amb la intenció de triar tot allò que s’havia de visitar del que podia esperar… o es podia solucionar via telemàtica. També he fet d’infermera referent per les residències en aquesta època tan dura per ells. He anat a fer feina d’infermeria en aquelles residències que s’havien quedat sense personal a causa de la COVID-19. Ara em dedico a organitzar molts aspectes de la Infermeria del CAP i porto tota l’organització de les PCR… En fi…no m’avorreixo.

Em sento cansada… molt cansada i amb la sensació que això no s’ha acabat, ni s’acabarà en molt de temps. Crec que la feina que fem no està valorada i que els sanitaris estem cansats i la població passada de voltes. Falta informació per la gent, falta que creguin en nosaltres!


Em dic Anna Gaspà, sóc metgessa de família i treballo a l’EAP Sarrià des de fa 16 anys. Treballar durant aquesta pandèmia ha estat molt intens, emocionalment i físicament. En una setmana vaig veure morir més persones que en els últims dos anys. Es fa difícil gestionar la impotència, la falta de recursos, la soledat dels pacients… Ha estat molt dur. He après molt, tant científicament, com dels companys, de la importància de treballar en un bon equip, i de la gent. 

Ara em sento… cansada… amb por que la nostra feina de seguiment i cura dels pacients es vegi ofegada per la labor burocràtica i sistematitzada que ens està comportant la pandèmia per la COVID-19. M’agradaria mantenir les millores telemàtiques que hem après, i poder desburocratitzar les consultes per tornar a estar al costat dels nostres pacients. 


Alan Perna, metge de família. Llevo trabajando en el CAP Sarrià desde 2004. Durante la pandemia, inicialmente lo pasé mal, porque todavía se sabía muy poco sobre el virus, no había recursos (EPIs, PCR…) y los sistemas de coordinación de emergencias y los hospitales estaban colapsados, de modo que tenía que decidir, junto con los familiares de los pacientes, a quien se le daba asistencia hospitalaria o paliativa domiciliaria… Sentí impotencia, tristeza y malestar. Fue muy duro.
Ahora la situación ha cambiado radicalmente, hay muchos contagios, pero el virus es mucho menos letal. 

Nos hemos convertido en administrativos, prácticamente estamos todo el día gestionando banalidades por teléfono y resulta tedioso y desagradable ¿Qué me gustaría? Probablemente un sistema en el que hagamos más asistencia presencial pero también virtual de calidad, limitando el acceso de los usuarios para reducir la gestión de la NO enfermedad. Que administrativos y enfermeras adquieran un papel primordial a la hora de gestionar consultas de tipo administrativo o clínicas y que el colectivo médico visite (presencial o telemático) solo lo que los demás no están capacitados para resolver.


Data publicació: Octubre 2020

Pots descarregar aquest article en format PDF: