No totes les afectacions de les ungles són micòtiques!

Sovint a les consultes ens arriben malalties de les ungles (bàsicament dels peus) en les que s’han diagnosticat i tractat com si fossin onicomicosis, però en realitat només la meitat ho són realment. D’aquí els fracassos de les teràpies i l’enuig que sol comportar en els malalts, ja que no tota afectació unguial és produïda pels fongs.

Les alteracions més habituals de les ungles

Hi ha prou malalties que afecten les ungles i que no són micosis. També és veritat que algunes d’elles poden veure’s contaminades secundàriament pels fongs.

Les més freqüents de les afectacions unguials no micòtiques les veiem en la psoriasi, les distròfies produïdes pel calçat, les distròfies que l’edat fa aparèixer, les pulpitis que afecten secundàriament l’ungla (inflamació crònica de la polpa dels dits -mans-, sovint de causa irritativa o al·lèrgica), etc.

L’ungla és una estructura molt simple embriològicament. De fet és producte d’una invaginació de la pell i degut a aquesta simplicitat no té una gran diferència a l’hora d’expressar malalties, que per altra banda no tindrien gairebé res en comú. “Tot sembla la mateixa patologia”, podríem dir.

També les ungles poden ser acompanyants de malalties sistèmiques i orientar-nos en aquest sentit. Per acabar-ho de complicar, els resultats terapèutics tampoc no són immediats i un tractament adequat per a una onicomicosi sol trigar moltes setmanes (o mesos) en veure’n resultats, el que fa que fàcilment es pugui caure en la revisió del diagnòstic i del tractament fet.

Diagnòstic diferencial de la malaltia

  • L’inici i l’evolució progressiva de l’afectació. Si ha progressat a altres ungles. Una fotografia feta amb detall i comparar-la amb altres, fetes per exemple cada mes, pot ajudar molt.
  • Proves de laboratori: examen directe i cultiu, no sempre senzill. Per aquest motiu només tindran valor els que resultin positius.
  • Descartar altres patologies generals: liquen, psoriasi, afectacions cardíaques, pulmonars cròniques (causa de distròfies, leuconíquies).
  • Tenir en compte també que una ungla psoriàsica pot veure’s contaminada per fongs.
  • Microtraumes per esports com tenis, pàdel, córrer, futbol, bàsquet, poden pigmentar per microhemorràgies i/o causar distròfia.

Tractament de les onicomicosis

El tractament sigui tòpic amb laques, cremes (ciclopirox, amorolfina, bifonazol, tioconazol) haurà de fer-se una vegada establert el diagnòstic d’onicomicosi. Només en cas de fracàs, haurem de plantejar tractament sistèmic (terbinafina, itraconazol, fluconazol) en les dosis i durada correctes. I si les ungles patològiques formen part d’una altra malaltia, caldrà tractar aquesta. Una nova opció per a les onicomicosis és el làser.

També seran importants les mesures higièniques que haurà de tenir el pacient: una tovallola especifica per a les zones afectades, pólvores antimicòtiques per al calçat, canviar els mitjons diàriament, no caminar descalços, calçat que transpiri bé, airejar els peus tot el que es pugui, etc.


Dr. Lluís Martínez Via, Dermatòleg Albera Salut / Twitter: @AlberaSalut

Data publicació: Octubre 2020


Enllaços d’interès:

Onicomicosis


Pots descarregar aquest article en format PDF: