Com hem viscut la Covid-19?

Entrevistem a 6 professionals en representació dels diferents estaments que conformen el nostre equip d’atenció primària, perquè ens expliquin com van viure el primer pic de l’epidèmia i la posterior adaptació a la nova normalitat.

Entrevistes a:

  • Espe Palacios, auxiliar d’infermeria
  • Esther Llauradó, infermera
  • José Pérez, infermer pediàtric i coordinador de Pediatria
  • Laia Vargas, treballadora social
  • Maria Parer, metgessa de la Unitat d’Atenció a la Complexitat
  • Ricardo Cañabate, UAAU

Com la Covid-19 va transformar l’atenció primària

La irrupció de la Covid-19 no ha donat temps als professionals sanitaris a recuperar l’alè des del març. Les fases i els protocols d’actuació canvien i amb ells es transforma la nostra realitat sense treva. Per reconèixer l’esforç dels companys i entendre millor la seva experiència ens asseiem amb ells per fer aquest recorregut pels mesos de març a juliol de 2020.

Tots coincideixen que la feina va fer un gir radical. José Pérez: “cada dia l’escenari canviava. Allò que planificaves, a l’endemà ja no servia”. La restricció de les visites presencials i l’augment de l’atenció telefònica i telemàtica van ser els trets més visibles externament. L’allau constant d’informació nova, que calia integrar i aplicar és un dels reptes interns que més recorden els nostres companys. Tot plegat va obligar als professionals a desenvolupar una munió de tasques noves i a respondre a la crisi amb un gran compromís.

Davant l’epidèmia, la seguretat va passar a ser una prioritat. La Dra. Parer va ser una de les persones que va liderar aquest camp: “vam veure que en altres llocs queien molts professionals malalts i hi havien CAPs que tancaven perquè no tenien prou personal per atendre la població. La nostra prioritat va ser muntar un sistema nou per poder anar a atendre als domicilis als pacients amb seguretat”. Les visites a domicili van passar a prendre més rellevància i fer-se en equip per reforçar les mesures de protecció. Esther Llauradó ens recorda que “va augmentar molt la necessitat tant pel control de pacients amb patologia crònica, com patologia aguda per Covid-19”.

Els grans reptes de març i abril

La incertesa, la urgència, la dificultat per conciliar la vida personal i laboral i la por a contagiar a la família era allò que més angoixa provocava a la feina.

Dra. Parer: “ha estat un esforç de moltes hores de treballar i no poder desconnectar, perquè te’n vas sabent que encara hi ha molta feina i encara que facis més hores, no l’acabes. I després no pots tenir el suport de la família propera”.

Laia Vargas: “tot era urgent i els professionals no teníem les eines suficients. La gent estava molt apurada i no entenia que era una situació nova per a tothom”.

Esther Llauradó: “va ser difícil adaptar-nos a aquesta manera de treballar sense contacte presencial i amb tantes mesures de protecció”.

Ricardo Cañabate: “quan vam fer les PCR a les residències en coordinació amb Vall d’Hebron va ser una setmana molt dura, no només per l’estrès, sinó també per l’impacte psicològic. Vaig veure coses que pensava que mai veuria, tant a l’hospital com a les residències”.

Què ens ha ajudat a portar millor la crisi

El treball en equip, una comunicació fluida, el suport i la creativitat dels companys han estat els principals pilars. Tal com ens explica Espe Palacios “quan cadascú treballa tancat a la seva consulta, no veu tant la tasca de la resta”. Aquesta experiència ha donat visibilitat a la contribució de tots els estaments al bon funcionament del CAP.

La coordinació també ha estat essencial de portes cap en fora. Laia Vargas remarca la importància de la comunicació estreta “amb altres treballadores socials d’altres CAP, la del Consorci de Barcelona i d’altres EBA. En qualsevol situació que no sabies com gestionar, podies consultar-les i entre totes ajudar-nos”.

La comunitat també ha jugat un paper molt rellevant. José Pérez destaca les múltiples donacions de material de protecció i Laia Vargas l’acció del veïnat creant xarxes de suport.

Els reptes de la nova normalitat

La divergència entre la visió de l’epidèmia de sanitaris i ciutadania és allò que apunten com a més complicat a la nova normalitat. Han treballat molt dur, se senten desgastats i es troben davant la perspectiva d’haver-s’hi de tornar a enfrontar sense haver pogut recuperar l’alè.

Dra. Parer: “fer veure a qui no ha tingut contacte amb aquesta realitat que és una cosa molt seriosa i que cal seguir les mesures de protecció… és una lluita diària”. “Hem d’evitar que es torni a un aïllament, perquè és dolent per a tothom”.

Com ens preparem per a la tardor? 

La coincidència de les malalties respiratòries d’hivern amb la Covid-19 a la tardor preocupa molt als professionals de la salut. Tots els entrevistats coincideixen en recomanar la mateixa recepta: distància, mascareta, rentat de mans, fonts d’informació oficials i pensar que és una carrera de fons; segurament haurem de conviure amb el coronavirus uns anys.


Mercè Aguilar Antón, Comunicació i RSC Atenció Primària Vallcarca-Sant Gervasi / Twitter: @aprimariavsg

Data publicació: agost 2020


Enllaços d’interès:

Revista FerSalut. Nou model d’atenció primària.

Canal Salut. Coronavirus.

Agència de Salut Pública de Barcelona


Pots descarregar aquest article en format PDF: