Les edats a la vida

Al llarg de la vida de les persones hi trobem etapes ben diferenciades com poden ser: infància, adolescència, edat adulta i vellesa. Aquestes etapes sovint costa que amb la nostra perspectiva vital, en prenguem consciència i valorem en positiu aquests canvis.

Infància

La infància és la primera etapa de la vida que s’inicia amb el naixement i s’acaba amb l’adolescència. En aquesta etapa es desenvolupen les diverses capacitats bàsiques com caminar, parlar, llegir o escriure. En aquest moment es necessita una especial cura per part dels adults que permet el correcte desenvolupament i juntament amb un bon acompanyament, faran que l’infant esdevingui una persona saludable en tots els sentits: físic, emocional, psicològic i social.

Adolescència

L’adolescència s’inicia amb la pubertat entre els 10 i 13 anys i s’acaba quan el cos ja s’ha desenvolupat del tot, entre els 18 i els 20 anys. En aquesta etapa es desenvolupen canvis físics i psicològics a diferents nivells, és un moment en què necessiten independitzar-se dels adults per fer una nova vida i, noves activitats i responsabilitats.

Edat adulta

En l’edat adulta s’assoleixen els trets físics definitius i les màximes facultats per exercir qualsevol activitat. En aquesta etapa es té autonomia en la presa de decisions i compromisos que afecten el conjunt de la vida de les persones com és la feina, la parella, la maternitat/paternitat o fins i tot els estils de vida que volem tenir.

Vellesa

La vellesa és la darrera etapa, es pot considerar a partir dels 65 anys, però com totes les anteriors no són moments exactes, es caracteritza per un envelliment dels òrgans, arrugues i canes, però també per una disminució de la capacitat física tot i que es té una gran experiència vital.

Moments vitals i el pas del temps

Aspectes que en les etapes inicials com són infància i adolescència no tenien prou pes, de sobte són vitals. La salut, per exemple, s’inicia amb un prisma d’invulnerabilitat passant a veure-la com un aspecte que no s’ha valorat prou i posteriorment a perdre-la en primera persona o en una persona molt propera a un mateix.

Aquests moments en què hi ha un canvi vital permeten veure una gran perspectiva de què vol dir envellir, apareix el pensament i la pregunta de com accepta l’envelliment la nostra societat, com se senten les persones en aquests moments més avançats de la vida, com es posa en valor tot el que aquestes persones han aportat a la societat. En general la nostra societat fa gran èmfasi en la bellesa i l’atractiu, ens fa por fer-nos grans i morir.

Tot i la pressió de la societat, la bioètica i altres disciplines més holístiques comencen a mirar d’una altra manera la gent gran, la por a no tenir un envelliment digne, l’aparició de malalties i com tot aquest paradigma s’acompanya i s’acull amb calidesa i amor per part de tots.

La mirada de les diferents etapes de la vida, des de lluny, sembla que passin d’un estat a l’altre sense fer soroll, però tot el contrari, anem deixant la infantesa a mesura que anem prenent responsabilitats, aprenem a ser persones adultes amb errors i encerts, fins a arribar a la vellesa amb un gran autoconeixement i una saviesa vital que en pocs moments es valora.

En la pràctica de la MTCh (medicina tradicional xinesa) els diferents elements es relacionen amb les diferents etapes del creixement i maduració de la persona.

Aleshores a través del sistema de Penta-energies podem identificar els processos vitals.

Cada cultura té la seva manera de fer la seva narració de la vida, la roda, l’escala, els elements… però en totes elles queda clar que no s’entén sense tenir en compte d’on ve i cap a on va. És per això que la salut és molt més que conservar les nostres capacitats, tal com descriu la mirada salutogènica d’Antonovsky on la salut és el continuum entre benestar i malaltia.

En un món utòpic miraríem el futur pensant que anem cap a ell i que per això cal recolzar la saviesa dels avis, però anem massa ràpid, sembla una cursa d’obstacles en què es projecta la vida en els resultats que es tindran i amb dificultat per prendre consciència del present i com es viu cada moment. Per això el futur passa per un treball d’autoconeixement i espiritual que permetrà posar la bioètica en el centre de les mirades que faran una societat més acollidora per a tots els moments de la vida.

Totes les edats tenen els seus reptes i no hi ha unes etapes més importants que la resta.


Enric Urios, Infermer Albera Salut

Data publicació: agost 2020


Pots descarregar aquest article en format PDF: