El dolor quan ens fem grans

El dolor està present de manera habitual a la vida de les persones grans. Comprendre com es produeix i afrontar-lo de manera adequada pot millorar la qualitat de vida i prevenir complicacions.

Sóc gran i tinc dolor, és normal?

El dolor és el principal símptoma pel qual les persones consulten al seu professional d’atenció primària: dues de cada tres persones que acudeixen al metge ho fan per dolor d’algun tipus. I és que el dolor està present a les nostres vides. Més de la meitat n’hem patit alguna mena en els darrers dos mesos.

En les persones grans el dolor és molt més freqüent que a les més joves, sobretot d’articulacions i d’esquena. Normalment es deu a l’artrosi, i en segon lloc a malalties reumàtiques. I en les persones grans sol ser crònic, és a dir, superior a 90 dies.

El dolor és diferent, a les persones grans?

En les persones grans es produeixen canvis a l’organisme que fan que la percepció del dolor pugui ser diferent respecte de les més joves. Alguns d’aquests canvis són:

  • Canvis en la respiració i en la circulació que fan que les persones grans siguin més fràgils i tinguin pitjor tolerància a l’esforç. Això vol dir que els més grans juguen amb desavantatge, perquè la importància del moviment per a la millora del dolor crònic és fonamental.
  • Canvis en el funcionament del ronyó i del fetge, en la distribució de l’aigua i el greix corporal i altres, que suposen una pitjor tolerància a la medicació analgèsica. Els medicaments per al dolor en les persones grans són, per tant, molt més perillosos.
  • Canvis en la percepció del dolor, de manera que els dolors aguts, que poden indicar una malaltia greu, poden passar desapercebuts o ser de poca intensitat. Això pot fer que davant d’una situació greu, el dolor no ens avisi correctament de què alguna cosa no va bé.

I de què depèn que tingui o no dolor?

A més de la lesió que produeix el dolor, hi ha d’altres factors que influeixen poderosament en la manera com el cervell decideix fabricar o no dolor en cada circumstància, i amb quina intensitat. Aquests condicionants són:

  • Factors psicològics. El dolor crònic pot contribuir a generar trastorns d’ansietat i depressió, que alhora empitjoren la percepció del dolor i provoquen aïllament social.
  • Idees i creences. Moltes persones grans ja se’ls coneixen els seus dolors, i van fent sense necessitat de consultar al professional de medicina. Però hi ha situacions on el dolor és una autèntica alerta que s’activa de manera inesperada i la persona no sap què està passant. Aquesta incertesa és important resoldre-la el més aviat possible per arribar a un diagnòstic encertat i valorar si hi pot haver un tractament de la causa del dolor. La informació per part del vostre professional us ajudarà a resoldre tots aquells dubtes que tingueu i a entendre millor el que us ha passat. No dubteu a preguntar-nos!
  • Expectatives i catastrofisme. Els estudis diuen que la gent gran té molt de seny i sap aguantar el dolor i dosificar-se. És a dir, que els dies de més dolor poden fer menys coses i els que no en tenen tant, aprofiten per fer-ne més. Però de vegades l’aparició del dolor es veu com un element invalidant i irreversible, i aquest catastrofisme està relacionat directament amb la intensitat i duració dels episodis de dolor: a més catastrofisme, més patiment.

Què hi podem fer, per trobar-nos millor?

  • Entendre que dolor no sempre és sinònim de gravetat. Consulteu sempre al vostre professional si apareix un dolor desconegut per resoldre les vostres incerteses.
  • Si cal prendre analgèsics, aneu amb molt de compte i feu-ho sempre sota supervisió mèdica.
  • Quan els ossos envelleixen poden fer mal. Els complements alimentaris no serveixen per a res. El millor que podem fer per a prevenir el dolor és mantenir-nos sempre actius! I evitar el repòs absolut quan el dolor sigui intens.
  • Afrontar el dolor al dia a dia. Tenir presses per recuperar-se o por de perdre l’autonomia és normal, però només servirà per empitjorar les coses.
  • Evitar l’aïllament social. Fent el possible per seguir sortint i relacionar-nos, malgrat el dolor. Una conversa d’acompanyament pot curar més que moltes medicines.


Dr. Manel Campíñez, Metge de família – Atenció Primària Vallcarca-Sant Gervasi/ Twitter: @aprimariavsg

Data publicació: Novembre 2019


Informació addicional d’interès:

Envelliment actiu i saludable. Cuidar.se és la clau!

Bon ús dels medicaments