Trencant mites: la por a la morfina

Popularment es creu que la morfina o la resta d'opiacis (fàrmacs derivats de l'opi), només s’utilitzen en situacions de final de vida i per tant, si un metge prescriu opiacis, és que la situació del pacient és molt greu. Això no és del tot cert, perquè encara que són fàrmacs que s’utilitzen sovint en final de vida, també són molt útils en situacions de dolor crònic. Explicarem que els opiacis són fàrmacs segurs en general i sobretot la morfina que és el que presenta més reticències a l’hora de ser prescrit, donada la mala fama que se li imputa.

Actualment hi ha un gran nombre de fàrmacs que deriven de substàncies classificades com opiacis  amb el mateix perfil de toxicitat  i efectes secundaris que la morfina, però amb menys estudis a llarg termini i, per tant, menys dades sobre la seva seguretat. Aquests fàrmacs que no porten el nom de morfina són més acceptats per la població, tot i que tenen els mateixos avantatges i inconvenients.

Als anys 70, donat el mal ús que es va fer dels opiacis, l’OMS (Organització Mundial de la Salut) va acordar una manera universal d’iniciar l’analgèsia davant del dolor crònic. Aquesta es va anomenar l’Escala Analgèsica de l’OMS que continua vigent actualment, però amb algunes modificacions en funció de les característiques del dolor i el criteri del professional prescriptor.

Escala Analgèsica de l’OMS

Segons aquesta escala, davant un dolor crònic sempre hauríem de començar per analgèsia no opiàcia, és a dir, AINE’s (antiinflamatoris no esteroides), paracetamol, metamizol  o buscapina, segons les característiques pròpies del pacient, les patologies de base i al·lèrgies.

En cas que no disminueixi el dolor, es passaria al segon esgraó analgèsic, on introduiríem els opiacis menors. Són considerats així perquè tenen sostre terapèutic, és a dir, tenen dosi màxima, però els mateixos efectes secundaris que els opiacis majors i perfil de seguretat similar.

Per últim, si encara no hem controlat el dolor i hem fet una valoració multidimensional d’aquest, iniciaríem un tercer esgraó analgèsic on estan tots els fàrmacs opiacis majors. Dins d’aquest grup és on trobem la Morfina, que podem utilitzar amb la indicació adequada igual que qualsevol altre fàrmac del tercer esgraó, amb l’avantatge que tenim estudis de seguretat a llarg termini i també és el fàrmac del qual coneixem més dels efectes que pot produir i per tant, podem prevenir-los.

Font: Consens català de dolor crònic no oncològic 2017 Societat Catalana de Dolor (SCD) i Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC).

Com classifiquem el dolor crònic?

Si el classifiquem segons la durada, direm que el dolor crònic és aquell que perdura en el temps més de 3 mesos, que habitualment té un pronòstic incert i s’associa freqüentment a altres patologies. L’abordatge d’aquest tipus de dolor ha de ser multimodal, és a dir, no només hem de tractar amb analgèsia sinó que moltes vegades hem d’associar altres tipus de tractaments, siguin farmacològics o no farmacològics.

Quan volem valorar un dolor crònic, el primer que hem de fer és avaluar quin tipus de dolor presenta, el dolor crònic es classifica en dos grans tipus:

1. Dolor nociceptiu, que a la vegada es divideix en:

  • Dolor nociceptiu somàtic.
  • Dolor nociceptiu visceral.

2. Dolor neuropàtic.

És important fer aquesta classificació, ja que el tractament de cada tipus de dolor és diferent per les característiques pròpies i l’origen del tipus de dolor.

El dolor crònic és aquell que perdura en el temps més de 3 mesos.

Font: Consens català de dolor crònic no oncològic 2017 Societat Catalana de Dolor (SCD) i Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC).

Font: Grup ATDOM CAMFiC

Cal recordar:

  • És important fer un seguiment per part del metge prescriptor o del metge d’Atenció Primària per prevenir i/o ajustar la dosi sempre que sigui convenient.
  • Són fàrmacs molt útils sempre que es prescriguin quan cal i amb el seguiment adequat.

Remei Tell, Metgessa ABS Alt camp Oest

Data publicació: Novembre 2019