“No són els anys en la teva vida el que compta, sinó la vida en els teus anys”

El passat 1 d’octubre va ser el Dia Internacional de les Persones Grans. Al CAP Roger de Flor vam voler celebrar-ho fent un homenatge a les persones centenàries que atenem al centre i fent visible aquest dia d’una manera singular.

A partir d’una idea d’un professional del centre, el Dr. Jordi, amb la col·laboració de tot l’equip i la Comissió de Comunitària vam organitzar el projecte d’homenatge als centenaris. La Dra. Nadal va desplaçar-se als seus domicilis per fotografiar l’expressió dels que han viscut 100 anys.

Al contrari del que algú podria esperar quan es visita a un centenari a casa seva, no em vaig trobar persones envellides, sense vitalitat, emmalaltides o amb un grau de dependència elevat. El primer que em va sobtar va ser l’energia amb la que em van obrir les portes de casa seva, la vitalitat que desprenien amb la mirada i sobretot la humilitat a l’hora de reconèixer l’esforç que segur els havia costat arribar fins a les tres xifres.

Cap d’ells em va desvelar el secret de l’eterna joventut, tot i que vaig insistir en el fet que no m’ho volien explicar, acabaven dient amb mig somriure que no havien fet res d’especial. Tots havien treballat molt durant tota la vida i tots havien creat grans famílies darrere seu. La majoria tenien una barbaritat de néts i besnéts i fotos per tota la casa que m’ensenyaven amb orgull i satisfacció. Sobtava veure com molts d’ells vivien amb els seus fills, també d’edat avançada i jubilats de fa anys, però ja d’una altra generació.

En el moment de la fotografia, intentava que estiguessin el més relaxats possible (dintre de l’estrany que resulta que vingui un desconegut a casa a fer-te fotos), però tots estaven molt disposats a posar la seva millor cara. Posteriorment intentàvem entre el propi pacient i els seus familiars escollir la millor de les imatges. Em va sobtar veure com molts d’ells, en veure’s reflectits a la fotografia, expressaven “que vell!”. Aquest va ser el senyal evident que d’esperit estan més joves que mai.

Ha estat una experiència molt bonica viure aquest moment amb aquesta generació que ha viscut una guerra, una postguerra i tot el que ens ha anat venint després, però conserven un somriure i una serenor que és molt fàcilment contagiosa.” (Reflexions de la Dra. Nuria Nadal).

L’homenatge al centre on ens vàrem reunir els protagonistes i tot l’equip, va esdevenir un moment màgic d’unió i, com va dir el Dr. Jordi en el  seu discurs, “ells eren l’exemple a seguir de com s’ha d’anar per la vida i ells eren el model del qual hem d’aprendre”.

Les fotografies estan exposades a les sales d’espera del nostre centre on tothom que es ve a visitar ho pot veure, amb l’esperit de generar emocions i reflexions.

Com va dir el filòsof grec Epicuro de Samos: “no ha de ser feliç el jove, sinó el vell que ha viscut una bella vida”, i ho vam poder comprovar aquell dia.


Nuria Nadal i Elisabeth Florensa, Metgesses de Família CAP Roger de Flor – EAP Dreta de l’Eixample / Twitter: @caprogerflor

Data publicació: Novembre 2019