Mindfulness

“La meva experiència és allò al que decideixo prestar atenció”. William James, 1890, psicòleg, fisiòleg i filòsof, Harvard USA.

Nosaltres construïm la nostra vida amb la nostra atenció

A la nostra societat, estem bombardejats per multituds de situacions, informacions o estímuls (converses, xarxes socials, premsa, anuncis, correus, televisió, radio…), i hem de fer tasques diàriament (treball, cuina, manteniment de la llar, cura dels familiars, desplaçar-nos/viatjar -caminar, cotxe, bus, metro, tren, moto-, etc.)

Les conseqüències de l’atenció inadequada són el menor rendiment en les nostres tasques i l’estrès generat per l’esforç suplementari que precisa amb un major temps de dedicació a aquestes.

Què significa Mindfulness?

“Estar atent” (atenció o consciència plena): estar concentrat en la tasca que un fa en aquest moment (present), sense que la ment divagui sobre el futur o el passat, amb acceptació (és així) i sense judicis (m’agrada, no m’agrada, ho vull, no ho vull). Els tres elements claus serien, prendre consciència, en el moment present i amb acceptació.

És una qualitat que disposa l’ésser humà i que es pot entrenar (pràctiques formals de meditació i informals a la vida quotidiana); és a dir, un estat de la ment i una tècnica psicològica.

La pràctica habitual del Mindfulness està associada a canvis a determinades zones del nostre cervell (sobretot la part més anterior, lòbul frontal), que provoquen canvis en les nostres emocions i comportaments.

Va néixer en 1979 quan Jon Kabat Zin crea el Center for Mindfulness, a la Universitat de Massachussetts (USA), on es va desenvolupar en 1982 el programa de reducció d’estrès basat en mindfulness, de 8 setmanes: MBSR, en anglès: Mindfulness-Based Stress Reduction).

Mindfulness és la capacitat de prestar atenció al moment present, suspenent els judicis.

Tipus de pràctica de Mindfulness

1. Pràctica formal

Aquesta és estructurada o sistemàtica i amb un mètode; es basa en l’observació mantenint l’atenció focalitzada (no és deixar la ment en blanc, ni suprimir el dolor ni les emocions); són exemples d’aquesta, la pràctica basada en la respiració, body scan o escaneig corporal i la pràctica caminant.

2. Pràctica informal

És aprofitar cada activitat de la nostra vida per prestar atenció a allò que fem (cuinar, menjar, caminar, conduir vehicle, escoltar música, escombrar, rentar plats, dutxar-se, raspallar-se les dents, pentinar-se, rentar-se les mans, esperar en la cua per pagar en un comerç o adquirir entrada al cinema, esperar en la recepció d’un hotel o un banc o una notaria o en la consulta sanitària, etc.). Aquest tipus de pràctica és molt més difícil de portar a terme.

Quins beneficis ens aporta el Mindfulness?

  • S’han comprovat millores pel que fa a les nostres emocions (sobretot de les negatives) i comportaments que afavoreixen millor l’adaptació al medi (millora de la salut mental o psicològica.)
  • En el camp de les malalties, s’han obtingut beneficis en el tractament de malalties mentals (ansietat, depressió, addiccions, trastorns del comportament alimentari, agressivitat) i corporals com dolor crònic, fibromiàlgia, càncer i artritis reumatoide.
  • En el camp laboral, s’ha demostrat que les empreses que utilitzen Mindfulness (formació i pràctica pels seus treballadors), milloren la seva productivitat i disminueix les baixes laborals o insatisfacció laboral dels seus treballadors (prevenció del burnout -esgotament professional- i del mòbing -assetjament psicològic-).
  • En el camp educatiu, també hi ha estudis que mostren millores en el rendiment acadèmic dels alumnes i una disminució dels problemes de relació entre els escolars (millora de les relacions interpersonals i prevenció de l’assetjament escolar). Recentment s’ha celebrat el segon Congrés de Mindfulness a l’Educació (Saragossa, 25-27 abril 2019).


Pere Jiménez, Metge ABS Alt Camp Oest / Facebook: CAP Alcover

Data publicació: octubre 2019


Informació addicional d’interès:

Institut esMindfulness

Màster de Mindfulness de la Universitat de Saragossa