El perill de la polimedicació

La paraula polimedicació pot definir-se com la presa simultània de molts medicaments o també com l’ús no indicat o inapropiat, independentment del nombre de fàrmacs que es prenen. Si tenim en compte que a més fàrmacs consumits, més possibilitats que aquests interaccionin entre ells, cal pensar que tot això suposa un alt risc de conseqüències negatives per a la nostra salut.

Un 50% de la població de més de 65 anys del nostre entorn és polimedicada, que significa que habitualment pren més de 5 fàrmacs diferents. Aquest percentatge creix a passos gegants i sobretot en persones que pateixen moltes malalties, d’edat avançada i, en moltes ocasions, amb deteriorament cognitiu propi de l’edat. Tots aquests factors, acompanyats de poc o nul suport familiar, suposen un còctel que pot arribar a ser letal.

Quantes vegades hem pensat que algun dels nostres familiars pren massa medicació? O tenim dubtes que l’especialista conegui tota la medicació que pren a casa? O sabem que l’avi no es pren tota la medicació i que s’automedica de forma simultània?

Un 50% dels majors de 65 anys són polimedicats

Un 34% dels majors de 65 anys usen medicaments inapropiats

Els pacients es mouen pel sistema sanitari com fitxes d’un joc i en cada casella se’ls afegeix algun tractament o teràpia sense tenir en compte, en moltes ocasions, el tractament que ja pren, acumulant fins a més de dotze tipus de fàrmacs diferents, que amb un cop de sort, potser no interaccionen entre ells. Fàrmacs que sovint no disposen d’evidència científica que a certes edats puguin ser eficients o que estan totalment contraindicats en edats avançades. Cada dia es donen errors de medicació, que són aquells que es produeixen en qualsevol dels moments de prescripció, administració i ús d’un medicament.

En cas d’ingrès o transició assistencial…

Un dels moments més delicats i amb més risc de problemes són les transicions assistencials. Aquests són els moments en què els pacients ingressen a un hospital, o passen d’una unitat a una altra dins del mateix o són donats d’alta al domicili o a una altra residencia entre molts d’altres. Per exemple, aquell pacient que cau al carrer i pateix una fractura de fèmur i ingressa a un servei d’urgències, d’aquest passa a la planta de traumatologia per a ser intervingut, tot seguit passa a un servei de rehabilitació en un entorn sociosanitari per finalment, tornar a casa.  En aquest cas, és probable que el seu tractament pateixi més de deu modificacions respecte al que prenia abans de caure.

Un dels principals problemes és la falta de conciliació a l’alta. Caldria que pacient, cuidadors i professionals s’asseguessin en el moment de sortir de l’hospital per determinar com queda el nou tractament, què es pot retirar, possibles interaccions o preferències dels usuaris. Però, no oblidem que aquesta conciliació i implicació de tots, caldria que es donés també, en el moment d’ingrés i en qualsevol moment de transició.

Els professionals sanitaris de l’Atenció Primària tenim una responsabilitat molt gran en relació a la conciliació, però no oblidem que els pacients i les famílies també ens hem d’assegurar d’explicar-nos i entendre’ns bé, per ambdues parts respectivament.

Comunicació i col·laboració entre professionals i pacients

Per altra banda, i amb les facilitats tecnològiques actuals, la comunicació entre els professionals dels diferents nivells assistencials hauria d’estar assegurada, un especialista hauria de tenir comunicació directa amb els professionals de l’Atenció Primària i de forma bidireccional, és clar.

Caldria que els sistemes informàtics dels proveïdors estiguessin integrats, amb això qualsevol professional de la salut que treballa dins del sistema sanitari hauria de poder consultar tot allò que ha passat dins de l’hospital o dins de la consulta d’atenció primària. Això col·laboraria en una millora en relació a la seguretat del pacient i l’ús del medicament.

Ara bé, no oblidem que en aquestes transferències i  conciliacions els usuaris tenen un deure molt important, deure d’informació, implicació i notificació de canvis o omissions de tractament. Una col·laboració entre tots els professionals i els usuaris/cuidadors asseguraria una continuïtat, millorant la qualitat i seguretat de l’assistència i un ús racional de recursos.

El “Protocol Prealt”

Des de la Regió de Tarragona fa més de 10 anys que es treballa d’acord amb el Protocol de Preparació a l’Alta “Protocol Prealt”. Aquest prepara als pacients amb perfil complex en l’àmbit social i de salut per quan hagin de tornar al seu domicili habitual. Les persones incloses al protocol  han de ser valorades abans de sortir de l’hospital, pels responsables de l’alta i dins les 48 h posteriors a l’alta pel seu equip d’Atenció Primària.

Dins d’aquestes valoracions s’hi inclouen valoracions funcionals i socials a l’alta i que són importants per als professionals de referència en arribar al domicili, o abans d’aquesta arribada. Cal preparar la part funcional i social, però a la vegada cal revisar el nou tractament amb l’usuari i la família, conciliant la nova medicació, assegurant entesa d’instruccions i oferint contacte en cas de dubtes, canvis o omissions.

Cada vegada són més les persones que manifesten aquestes inquietuds, familiars de malalts que es passegen, de vegades sols i d’altres amb l’usuari malalt, pel sistema sanitari acumulant visites d’especialistes i nous fàrmacs a gestionar. “Tants fàrmacs no poden ser bons”, “jo tot això no m’ho prendria”, “la mare llença les pastilles”, “si us plau, retireu tot el que pugueu”, “es pren el que vol i quan vol…” Missatges cada vegada més habituals. Els professionals sanitaris hi tenim un paper molt important, l’empatia és bàsica per aquestes famílies i un treball centrat en la persona i les seves preferències pot ajudar a millorar la qualitat de vida i optimitzar els recursos sanitaris, tasques prou rellevants.


Àngels Senan, DUI ABS Alt Camp Oest / Facebook: CAP Alcover

Data publicació: Juliol 2019


Informació addicional d’interès:

Seguretat dels Pacients (Gencat.cat)

5 moments for Medication Safety (WHO)